Independentment de totes les files i columnes que ens apareixen, podem inserir o eliminar noves files o columnes, bé amb el menú contextual en fer clic amb el botó dret o directament des del menú Fulles. També podem decidir el nombre de pàgines, inserint i ordenant totes les que necessitem des de la part inferior esquerra que coneixem com a Control de fulls.
Quan els fulls de càlcul són bastant grans, podem necessitar immobilitzar files o columnes. Per a això, fem clic en la capçalera de la fila immediata inferior a la que volem immobilitzar o en la capçalera de la columna a la dreta de la qual volem immobilitzar. A continuació, fem clic en la icona Immobilitzar files i columnes a la Barra d’eines Estàndard o a la Barra de menú seleccionem Veure > Immobilitzar files i columnes. Apareixerà una línia remarcada entre les files o les columnes per a assenyalar les que estan immobilitzades.
Les dades que requereixen un tractament més habitual en un full de càlcul són de caràcter numèric i aquests poden ser tractats amb diferents formats (número, percentatge, moneda, data, etc.). En qualsevol cas, tenim diferents opcions que podrem seleccionar des del menú Format > Format de cel·les… A més, des d’aquesta mateixa finestra podrem triar altres opcions de format general com el tipus de lletra, els efectes tipogràfics, l’alineació, vores, fons o la protecció de cel·la.
Calc. Format de cel·les
Calc realitza automàticament molts canvis durant l’entrada de dades usant la funció de Correcció automàtica. Encara que no sempre siga necessari, quan parlem de treballar amb dades i especialment si són nombroses, pot resultar molt convenient. Per a configurar les opcions de correcció automàtica anem al menú Eines > Opcions de correcció automàtica… i ens trobarem amb opcions per a reemplaçar, permetent-nos establir excepcions i seleccionar una sèrie d’opcions que ens poden facilitar el treball.
Quan treballem amb diferents fulls o pàgines, pot ser que vulguem introduir la mateixa informació en la mateixa cel·la en diverses fulles. En lloc d’escriure-ho en cada full de manera individual, podem introduir la informació en diversos fulls al mateix temps. A la Barra de menú seleccionem Full > Seleccionar fulls per a obrir el diàleg Seleccionar fulls i procedim a seleccionar els fulls en els quals vulguem que es repetisca la informació.
Són moltes les opcions que Calç ofereix i les ací presentades són únicament una xicoteta mostra de caràcter molt general a tindre en compte per a treballar amb aquesta mena d’eina.
En els dos apartats anteriors hem vist les principals ferramentes per configurar el sistema, principalment, les aplicacions que ja estan instal·lades, encara que també hem vist que amb el Zero-Center es pot instal·lar alguna aplicació (però no totes). En aquest apartat i el següent veurem com instal·lar noves aplicacions, de manera que puguem traure-li tot el suc al sistema en el cas que no en tinguem prou amb tot el que ja està instal·lat.
La forma d’instal·lar programari en les distribucions GNU/Linux és molt diversa, tan diversa com el mateix món del programari lliure. No és habitual trobar un únic fitxer a l’estil del “setup.exe” de Windows per a cada aplicació. En essència, el programari lliure està pensat perquè cada usuari puga obtenir el codi font dels programes i compilar-lo en la seua pròpia màquina. Una tasca prou complexa si no s’està entenent el que es vol fer. Afortunadament, al llarg del temps han anat apareixent formes d’instal·lar programes de forma fàcil sense haver d’usar cap compilador. La mala notícia és que hi ha moltíssimes formes de fer-ho, tantes que podríem fer una classificació extensa atenent a diversos criteris, però s’escapa del nostre objectiu i ens centrarem a descriure la millor forma de fer-ho amb LliureX.
A Lliurex 19 hi ha, principalment, quatre formes d’instal·lar noves aplicacions: amb el Zero-Center, amb el LliureX Store, amb Discover i amb el terminal. Si som usuaris novells és convenient que seguim un ordre de prioritats a l’hora d’instal·lar una nova aplicació que seria el següent:
Buscar si l’aplicació es troba en el Zero-Center. Algunes aplicacions molt buscades no són fàcils d’instal·lar per diversos motius, és per això que en el centre de control de Lliurex trobem alguns zomandaments per instal·lar aplicacions, tot i que el Zero-Centerno és una eina dissenyada per instal·lar qualsevol aplicació i, per tant, és possible que necessitem passar al següent pas.
Buscar l’aplicació a LliureX Store, l’eina pròpia de LliureX per gestionar aplicacions. El LliureX Store buscarà en els dipòsits o repositoris d’aplicacions adequats i, des d’allí, podrem instal·lar el programa.
Buscar en Discover. Discover és el centre de programari instal·lat per omissió amb l’escriptori Plasma. Té el mateix propòsit que el LliureX Store, però està dissenyat i mantingut per la comunitat KDE. Presenta funcionalitats afegides que poden ser útils si per algun motiu no hem pogut instal·lar el programa que volíem amb les opcions anteriors.
Usar el terminal. Si no trobem l’aplicació desitjada amb cap de les opcions anteriors, és probable que siga una app que només es puga instal·lar seguint les instruccions publicades en el seu lloc web oficial. Freqüentment aquestes instruccions solen incloure l’ús de la consola.
Per a poder instal·lar aplicacions, serà necessari tenir permisos d’administració del sistema.
L’edició és el darrer procés de qualsevol producció audiovisual. Gràcies a l’evolució de la tecnologia digital, aquest procés cada cop és més fàcil d’utilitzar i més creatiu. El missatge que es crea prové de la relació d’un conjunt de recursos visuals i sonors que adequadament ordenats donen sentit al nostre treball.
Si voleu podeu realitzar una senzilla experiència amb el vostre alumnat o vosaltres mateixos, ordeneu 6 clips diferents d’una mateixa activitat. Què? Quantes idees diferents han eixit? Segur que moltes. Doncs l’edició és això, ordenar tot un seguit de material audiovisual per comunicar una idea.
Ara bé, tenir un bon programa d’edicióno és suficient per fer una bona producció audiovisual. Per obtenir un bon resultat s’han de seguir unes normes pròpies d’aquest llenguatge, com ara el ritme, la continuïtat, els plans, els títols, el so, la narració…
Quan l’alumnat fa una experiència audiovisual ha de tenir molt clar què volem comunicar i a qui ha d’arribar el missatge, però no sempre és així, la majoria de les produccions audiovisual que es fan en un centre escolar són de festes, eixides, activitats…, senzillament volen mostrar una activitat escolar. En aquest cas, si hem enregistrat un bon material, una encertada edició farà que el vídeo el mire molta gent.
Si tenim l’oportunitat de realitzar el guió audiovisual i tècnic, s’ha de tenir molt clar a qui va dirigit el nostre vídeo, però quan fem l’edició, ens hem de tornar a fer la mateixa pregunta, ja queno és el mateix editar una producció per a Infantil, Primària o Secundària, per pares o adults, segons el gènere o fins hi tot si dins d’una mateixa producció estem donant un tractament, descriptiu, expressiu o narratiu.
Amb la càmera hem escrit les paraules i les frases de la nostra història, però ara amb l’edició hem de crear el cos i l’estructura del nostre llibre, portant al receptor al punts claus de la nostra història, amb un ritme adient a les seves necessitats.
Aquesta secció del curs és una adaptació del curs “Edició de Vídeo” al que pots accedir per ampliar coneixements si vols aprofundir.
El primer que hem de tenir clar a l’hora de fer una edició, és saber si el nostre equip informàtic pot suportar aquesta feina i en quina qualitat volem treballar. Està clar que a més qualitat més prestacions ha de tenir l’entorn de treball. No és el mateix editar un vídeo de 2 minuts amb un tamany 320×240 per penjar-ho a la web, que fer una edició de 20 minuts a 720 x 576 i no parlem ja en alta definició, però això, per a les escoles, encara ens queda una mica lluny.
El material indispensable per a realitzar aquest curs seria:
– Una càmera digital de fotos que enregistre vídeo.
– Un ordinador amb sistema operatiu LliureX versió 16.04 o superior.
– Un programa d’edició de vídeo no lineal.
Editor de vídeo
A l’hora d’escollir l’editor de vídeo s’ha de tenir present aquestes consideracions:
Que el programa siga lliure. (Kino, Kdenlive, OpenShot, Pitivi, VideoLAN Movie Creator, Lives, …)
Que el programa siga multiplataforma.
Que el programa estiga traduït a les dues llengües oficials.
Que el programa siga l’editor de vídeo per defecte de LliureX.
Que tinga un bon suport (manuals d’ajuda, fòrums, …)
Que siga fàcil d’usar i complisca els objectius per als quals fem servir aquesta eina.
Si peguem una ullada a les aplicacions de so i vídeo de LliureX descobrirem que tenim instal·lat l’editor de vídeo OpenShot (versió 16 de LliureX) i Kdenlive (versió 19 de LliureX).
Avantatges i inconvenients de l’edició digital
Avantatges
– L’estructura del vídeo es pot canviar fins que s’adapte a les nostres exigències.
– Es pot diversificar la feina i per grups treballar diferents seqüències d’un mateix projecte.
– Dóna peu a l’experimentació, ja que tot es pot desfer.
– Visualitzar qualsevol efecte o transició sense necessitat de fer-ho.
– Augmenta la precisió en el tall d’entrada i eixida del clip.
– Incrementa les possibilitats de manipulació de so.
– Permet aplicar més efectes i transicions sense pèrdues de qualitat.
– Augmenta la creativitat en les produccions i els resultats són més gratificants.
– Augmenta la motivació entre l’alumnat, envers les produccions audiovisuals.
Inconvenients
– Al treballar amb informació electrònica, hi ha la possibilitat de perdre la informació del disc dur.
– Segons el nivell d’edició, es requereix un ordinador més potent amb unes condicions determinades.
Kdenlive en LliureX 19
Kdenlive (acrònim de l’anglés: KDE Senar-Linear Vídeo Editor) és un editor de vídeo no lineal per a KDE. El projecte va ser desenvolupat inicialment per Jason Wood en 2002, i actualment és mantingut per un xicotet equip de desenvolupadors.
Kdenlive té suport de tots els formats FFmpeg (tal com MOV, AVI, WMV, MPEG, XviD, i FLV), i també suporta les raons d’aspecte 4:3 i 16:9 per a PAL, NTSC i diversos estàndard HD, incloent HDV. El vídeo pot exportar-se a dispositius DV, o escriure’s en DVD amb capítols i un menú simple.2
Kdenlive et permet editar en una multipista amb una línia de temps i una quantitat il·limitada de pistes d’àudio i vídeo. A més és molt fàcil crear, moure, retallar vídeo, àudio, text i imatges. Disposa d’un ampli repositori d’efectes de vídeo, d’àudio i transicions.
A partir de la versió 16.12.1, Kdenlive compta amb un port per a executar-se en Microsoft Windows.
Es tracta d’un joc educatiu amb diverses activitats al voltant d’elements multimèdia (imatges, sons i textos) que ofereix:
Associacions
Targetes de memòria
Puzles
Diferències
Nombres
Escriptura
Art
Geografia
A l’Iglú podreu anar veient els diferents trofeus aconseguits en acabar les activitats correctament, mentre que al coet de la part superior esquerra podreu modificar les diferents opcions.
