1.3.

Una ferramenta interessant i que ve instal·lada per defecte en el model de centre de LLiureX (Servidor-client), és el recol·lector de treballs, una eina imprescindible per incloure les tasques de l’alumnat en una carpeta del professor per poder disposar d’aquestes i corregir, visualitzar o disposar de tota la feina que considerem oportú demanar al nostre alumnat.

El seu funcionament és molt senzill i intuitiu:

1.- Creem la carpeta en el compte del professor

2.- L’alumnat tria el treball que vol enviar i a quin professorat vol enviar-lo.

3.- El professor rep els treball de l’alumnat.

Per facilitar la seua utilització vos deixem els següents videotutorials amb el procediment que hem de realitzar tant des de l’ordinador de l’alumnat com el del/la docent.

1.- Creem la carpeta del professor on volem rebre els treballs:

 

2.- L’alumne crea una activitat que vol compartir amb el professor (només podrà compartir fitxers; no es permet crear carpetes):

3.- Visualització del fitxer de l’alumne a l’ordinador del professor/a:

LibreOffice permet configurar una sèrie d’opcions que s’aplicaran directament a tots els components de la suite.

Des del Centre de Control obrim el menú Eines i triem Opcions.

La nova finestra ens presentarà totes les opcions configurables pels usuaris agrupades en les següents seccions:

• LibreOffice
• Càrrega o descàrrega
• Configuració de la llengua
• LibreOffice Base
• Diagrames
• Internet

Cadascuna de les anteriors, seleccionant-la, presenta diferents subseccions que poden ser tractades de manera particularitzada. En la següent imatge es poden apreciar les que s’agrupen a la secció LibreOffice que tenen un caràcter més general.

La recomanació és conéixer a poc a poc i lliurement cadascuna de les opcions perquè cada usuari seleccione i trie les que considere més convenients, des d’aquelles més associades a la personalització com les dades d’usuari, tipus de lletra, color de l’aplicació, accessibilitat, idioma predeterminat, etc., fins a passar a algunes més específiques com les associades a LibreOffice Base o als Diagrames.

Per a començar i per posar un exemple, hem de tindre en compte que LibreOffice pot utilitzar el nom o les inicials desades al formulari, incloent les propietats del document (informació com “creat per” i “editat per última vegada per”), el nom de l’autor dels comentaris i canvis i l’adreça del remitent en les llistes de correus, per la qual cosa seria molt recomanable assegurar-se que ací apareix la informació correcta.

Ho farem completant el formulari que apareix en la imatge anterior, agregant o esborrant qualsevol informació. Si en algun moment no volem que les nostres dades d’usuari siguen part de les propietats del document, treuríem la marca de la casella Utilitzar les dades per a les propietats del document en la part inferior.

En general, totes les opcions mostren la seua descripció amb suficient claredat i únicament haurem de completar algunes dades o seleccionar el paràmetre que necessitem.

D’altra banda, també és possible accedir a les opcions de configuració des de cadascun dels complements de la suite. Per exemple, si estem en Writer, seleccionaríem el menú Eines i dins d’aquest, Opcions. Ens apareixerà una pantalla molt semblant a la imatge anterior encara que amb algunes noves opcions depenent del complement obert

Per a saber més podem consultar la Guia de primers passos. Capítol 2. Configurar LibreOffice. Configurar opcions per a adaptar-les a la manera de treballar.

El Gestor de tasques  i el Gestor de tasques amb només icones són dues miniaplicacions que proporcionen fàcil accés a les aplicacions en execució. Similars al “Plank” de la versió 16 de LliureX o a la “Llista de finestres” de les versions 15 i anteriors.

Aquestes miniaplicacions són ginys de Plasma, per tant, es poden posar en qualsevol plafó o fins i tot a l’escriptori. En la configuració d’escriptori per omissió (default), podem trobar el gestor de tasques amb només icones en el plafó inferior i mostra només les icones de totes les finestres obertes, en la configuració d’escriptori clàssica trobem en la part central del plafó principal el gestor de tasques i mostra les icones i els noms de les aplicacions.

Sempre que inicies una aplicació veuràs una nova pestanya en el Gestor de tasques.

Si la finestra d’una aplicació s’ha posat darrere d’altres finestres o si s’ha minimitzat la podeu portar al davant fent clic a la seua pestanya i si torneu a fer clic aleshores aquesta es minimitzarà. També podeu fer clic secundari en una pestanya perquè aparega el menú contextual. Això us oferirà un nombre d’opcions, com per exemple, fixar una de les finestres perquè sempre es mostre una icona i accedir ràpidament a l’aplicació encara que estiga tancada.

Per exemple, aquest gestor de tasques amb només icones conté tres pestanyes amb els accessos directes a: el navegador Firefox, el gestor de fitxers Dolphin i  les preferències del sistema.

Per a fixar una nova aplicació al gestor n’hi ha prou amb localitzar l’aplicació en el menú d’aplicacions i arrossegar-la cap al gestor de tasques.

També és possible afegir una aplicació que s’estiga executant si es fa clic amb el botó dret del ratolí sobre la seua icona i es tria l’opció Fixa al gestor de tasques.

Per a eliminar una aplicació del gestor de tasques cal fer clic sobre la seua icona amb el botó dret del ratolí i seleccionar l’opció Desfixa del gestor de tasques.

Si teniu obertes moltes finestres les pestanyes poden agrupar-se. En aquest cas, veureu un petit cercle amb el símbol “més” per damunt de la pestanya. En fer clic a una pestanya o passar per damunt el ratolí apareixerà una llista de totes les finestres obertes del grup individual. Fent clic dret a un grup us oferirà l’opció de tancar totes les finestres d’aquest.

També podeu activar finestres prement la tecla Alt mentre es prem la tecla Tabulador una o més vegades. D’aquesta manera, navegareu a través de totes les finestres mostrades a la pantalla o minimitzades.

Per a més informació sobre l’ús i configuració dels ginys gestor de tasques i gestor de tasques amb només icones podeu consultar la documentació oficial de KDE.

GIMP és un programa de retoc fotogràfic amb qualitat professional. És el programa més semblant que hi ha en Linux al gran conegut Photoshop. Amb GIMP podem fer des de coses simples i senzilles (adaptar una imatge a pàgina web o blog) fins a autèntic retoc fotogràfic professional, així com animacions senzilles.

Compta amb la possibilitat de treball per capes i màscares, se li poden afegir extensions (si és que encara necessites més de les que ja porta), macros, pinzells, brotxes, aerògrafs, farciments, textures, degradats, filtres per a la manipulació dels colors i l’aspecte de les imatges, i un llarg etcètera.

Com s’usa

• Manual des del propi programa, prement la tecla F1, o en el menú “Ajuda → Ajuda”.
• Des del propi programa també, hi ha un enllaç en el menú “Ajuda → El GIMP en xarxa → Web del manual d’usuari”, que porta al manual: http://docs.gimp.org/2.10/ca/
• De nou, des del propi programa (que sempre és millor), pot anar a “Ajuda → Manual de l’usuari”. Ací hi ha diversos capítols d’ajuda, que estan en anglés, a pesar que el títol del menú estiga traduït.

Cursos

• CURSO DE GIMP – COMPLETO
• CURSO DE GIMP BÁSICO COMPLETO