Tema 2 – llx1

En un món connectat a internet permanentment és de vital importància tindre els nostres dispositius actualitzats. Les actualitzacions aporten millores o noves funcionalitats a les aplicacions instal·lades, corregeixen errors dels programes, eviten vulnerabilitats de seguretat, donen suport a noves tecnologies. Estudis interns de l’equip de LliureX van arribar a la conclusió que aproximadament el 60% de les incidències que es reportaven des dels centres educatius es podien solucionar simplement actualitzant el sistema. És possible que aquesta xifra vaja en augment, ja que quan es reporta un error a l’equip de LliureX, ells el corregeixen i publiquen una actualització que el soluciona. Amb la qual cosa, totes les persones que tinguen el mateix problema, simplement amb actualitzar, se’ls solucionarà.

LliureX 19 és molt fàcil d’actualitzar, ja que disposa de dues eines pròpies per a fer-ho: Lliurex Up i lliurex-upgrade (aquesta última per a fer ús d’ella des del terminal). Aquestes dues eines ja estan instal·lades en el sistema. També és possible actualitzar el sistema amb altres ferramentes (com puga ser el Synaptic o l’Apt), però amb l’actualitzador de LliureX s’executen una sèrie de passos addicionals amb els quals s’intenta assegurar que el sistema estiga tan ben configurat com siga possible.

Com LliureX està en constant evolució és altament convenient actualitzar el sistema després de la instal·lació inicial i després d’un temps sense usar-lo.

LliureX Up

LliureX Up és la ferramenta per a actualitzar el sistema LliureX i totes les seues aplicacions des d’una interfície gràfica. Per accedir a aquesta ferramenta seleccionem el menú d’aplicacions » Administració de LliureX » Actualitzador de LliureX. També és possible executar LliureX Up des del zomando corresponent del Zero-Center, fins i tot és possible executar-lo des del terminal escrivint sudo lliurex-up però, en realitat,no és necessari estar pendent d’obrir de tant en tant l’aplicació, ja que aquesta disposa d’un sistema de notificacions que avisa cada vegada que hi ha noves actualitzacions. A més d’informar de la disponibilitat de noves actualitzacions, l’indicador també pot notificar que l’equip s’està actualitzant de manera remota.

Per a actualitzar només cal obrir el programa i, una vegada fetes les comprovacions automàtiques que realitza, fer clic en el botó “Actualitza ara”

 

 

 

Lliurex Upgrade

LliureX Upgrade és la versió per a terminal del LliureX Up. Per a utilitzar-la únicament cal obrir un terminal i executar (amb permisos d’administrador) l’ordre lliurex-upgrade.

 

En tot sistema GNU/Linux existeix programari capaç d’interpretar ordres que l’usuari envia al sistema escrivint amb el seu teclat. Aquest programari s’anomena intèrpret d’ordres i se sol executar a través d’un altre programa anomenat emulador de terminal o, simplement, terminal. Una altra denominació comuna per a l’emulador del terminal és consola.

De vegades es fa necessari l’ús del terminal per donar una instrucció al sistema que execute alguna aplicació. El motiu pot ser perquè no hi ha una altra forma de fer-ho o perquè d’aquesta manera, s’aconsegueix l’objectiu d’una forma molt més ràpida i eficient.

L’inconvenient és que requereix un coneixement mínim del terminal i el coneixement de la instrucció concreta que cal introduir.

LliureX sempre s’ha dissenyat amb la premissa de no necessitar en cap moment el terminal per cobrir totes les necessitats dels usuaris. Però és molt recomanable que tota persona usuària de LliureX conega de la seua existència i en un moment donat, sàpiga introduir una ordre concreta, ja que és una de les coses que pot necessitar en algun moment, ja siga seguint els consells d’una altra persona, o seguint qualsevol manual d’ajuda trobat en la xarxa o a través de la comunitat.

A LliureX 19, el programari emulador de terminal que ja està instal·lat en el sistema és l’aplicació Konsole. Per a utilitzar-la només cal obrir-la i començar a escriure. L’aplicació es pot obrir de les següents formes:

1. Des de la zona de preferits del menú d’aplicacions
2. Des del menú Sistema de la zona de menús del menú d’aplicacions
3. Des del cercador del menú d’aplicacions
4. Prement la combinació de tecles CTRL+ALT+T
5. Fent clic sobre l’acció Obre un terminal aquí del menú contextual de l’explorador d’arxius.

 

La part més important que es mostra en una consola és la línia d’ordres, una seqüència de caràcters utilitzats per indicar la disposició a acceptar ordres. Normalment la línia d’ordres de LliureX acaba amb els caràcters :~$ i sovint inclou una altra informació, com ara el camí del directori de treball actual, el nom d’usuari i el nom de l’ordinador.

Amb el terminal es pot fer qualsevol mena de tasca, des de tasques molt senzilles com mostrar un llistat de fitxers en un directori, fins més complicades com instal·lar aplicacions, modificar configuracions o fins i tot compilar programes.

La forma d’indicar a l’emulador que execute una ordre és: escriure el comandament i polsar la tecla de retorn. Els comandaments disponibles són infinitat i consten, bé d’una única paraula, o bé d’una paraula seguida d’altres caràcters o paraules que afegeixen paràmetres al comandament.

A continuació, fem un xicotet llistat d’alguns comandaments útils a usar en un terminal LliureX. No és l’objectiu d’aquesta formació que es coneguen i no hauríeu de necessitar-los per a treballar, però si en algun moment heu d’iniciar-vos en l’ús del terminal, caldria que coneguéreu aquests.

Comandaments sobre fitxers i carpetes:

Comandament	Funció	Exemples d’ús
pwd	Mostra el nom i la ruta del directori actual	pwd
ls	Mostra un llistat de fitxers i carpetes en un directori	ls (mostra la llista del directori actual); ls -l (mostra la llista amb informació afegida)
mkdir	Crea directoris	mkdir carpeta1 (crea un directori anomenat carpeta1 en el directori actual)
chmod	Canvia permisos de fitxers i carpetes
cp	Copia fitxers i carpetes des d’una font a un destí
rm	Esborra fitxers o directoris

Comandaments sobre xarxa

Comandament	Funció	Exemples d’ús
ip	mostra/manipula l’encaminament, dispositius de xarxa, interfícies i túnels.	ip a (mostra els dispositius de xarxa, les adreces ip i més informació)
ping	Envia sol·licituds de resposta a dispositius de la xarxa	ping 127.0.0.1 (envia 4 sol·licituds d’eco al dispositiu amb l’adreça ip indicada).

Comandaments d’ajuda, instal·lació i configuració

Comandament	Funció	Exemples d’ús
man	Mostra el manual d’un comandament (en anglés)	man ls
sudo	Executa un comandament amb permisos d’administració	sudo chmod 755 text.txt (canvia els permisos del fitxer. Primer demanarà la contrasenya de l’usuari per a actuar amb privilegis d’administració)
apt	Proporciona una interfície de línia d’ordres d’alt nivell per al sistema de gestió de paquets.	sudo apt install flameshot (instal·la el capturador de pantalles Flameshot)

Comandaments sobre LliureX

Comandament	Funció	Exemples d’ús
lliurex-version	Mostra informació sobre la versió de LliureX instal·lada	lliurex-version (mostra el sabor de LliureX instal·lat i la versió i subversió instal·lada de LliureX)
lliurex-upgrade	Actualitza el sistema LliureX	sudo lliurex-upgrade (actualitza LliureX)

Per acabar, dir que si algun dia necessiteu utilitzar el terminal, en aquest assumpte la comunitat serveix de molta ajuda, ja que ens poden orientar sobre com utilitzar un comandament i quins paràmetres afegir. Com a exemple, podeu veure en aquest enllaç un canal de xarxa social on, de tant en tant, es publiquen alguns comandaments de terminal útils per a LliureX.

Rellotge digital i calendari

Hi ha diversos ginys de Plasma que us permetran mostrar l’hora a la pantalla del vostre escriptori. En LliureX 19, el rellotge digital està situat a la part dreta del plafó principal, entre la safata del sistema i el commutador d’usuaris.
Aquest giny mostra per omissió l’hora del sistema. Si fem clic sobre l’hora es mostra un calendari complet. Feu clic a qualsevol lloc fora del calendari per a fer-lo desaparéixer.

Mitjançant el botó dret del ratolí es pot accedir a les diferents opcions de personalització del Calendari, l’elecció “Mostra les alternatives” permet triar un altre giny de rellotge i l’opció “Configura” permet configurar el giny actual.

Commutador d’usuaris

El giny Commutador d’usuaris mostra per omissió el nom d’usuari que ha iniciat la sessió. Si es fa clic damunt es pot accedir als controls per a:

• Iniciar una nova sessió
• Bloquejar la pantalla
• Eixir

El commutador d’usuari es pot personalitzar si es fa clic amb el botó dret del ratolí per a, per exemple, mostrar el nom complet de l’usuari, etc.

 

 

La Safata del sistema és un altre giny del plafó principal i mostra la informació del sistema, les notificacions i els serveis.

Característiques

• Mostra informació del sistema com el volum d’àudio, l’estat de la bateria, connexions i més.
• Manté els ginys Notificador de dispositius i Notificacions.
• Permet interactuar amb les aplicacions que s’executen en segon pla i amb els dispositius connectats a l’ordinador.
• Permet obtenir informació sobre l’estat d’una aplicació passant el ratolí per sobre.
• Mostra el contingut del porta-retalls i permet usar les seues funcions afegides.

Si es posa el focus sobre una de les seues icones es mostrarà la informació sobre allò que represente. Per exemple, si es passa el ratolí per damunt de la icona de l’altaveu, es mostrarà el nivell de volum.

En la safata del sistema s’aniran mostrant i ocultant informacions en funció de l’estat del sistema, per exemple, apareixerà la icona de LliureX Up quan hi haja disponibles actualitzacions de LliureX i llançarà una notificació.

Segons el giny, també es podran executar diferents accions, accessibles mitjançant els botons del ratolí, siga l’esquerre siga el dret.

 

La safata del sistema es pot personalitzar si fem clic amb el botó secundari del ratolí sobre la seua icona i seleccionem l’opció Configura la safata del sistema. Existeixen moltes possibilitats de configuració.

Per a més informació sobre l’ús i configuració de la safata del sistema podeu consultar la documentació oficial de KDE.

El Gestor de tasques  i el Gestor de tasques amb només icones són dues miniaplicacions que proporcionen fàcil accés a les aplicacions en execució. Similars al “Plank” de la versió 16 de LliureX o a la “Llista de finestres” de les versions 15 i anteriors.

Aquestes miniaplicacions són ginys de Plasma, per tant, es poden posar en qualsevol plafó o fins i tot a l’escriptori. En la configuració d’escriptori per omissió (default), podem trobar el gestor de tasques amb només icones en el plafó inferior i mostra només les icones de totes les finestres obertes, en la configuració d’escriptori clàssica trobem en la part central del plafó principal el gestor de tasques i mostra les icones i els noms de les aplicacions.

Sempre que inicies una aplicació veuràs una nova pestanya en el Gestor de tasques.

Si la finestra d’una aplicació s’ha posat darrere d’altres finestres o si s’ha minimitzat la podeu portar al davant fent clic a la seua pestanya i si torneu a fer clic aleshores aquesta es minimitzarà. També podeu fer clic secundari en una pestanya perquè aparega el menú contextual. Això us oferirà un nombre d’opcions, com per exemple, fixar una de les finestres perquè sempre es mostre una icona i accedir ràpidament a l’aplicació encara que estiga tancada.

Per exemple, aquest gestor de tasques amb només icones conté tres pestanyes amb els accessos directes a: el navegador Firefox, el gestor de fitxers Dolphin i  les preferències del sistema.

Per a fixar una nova aplicació al gestor n’hi ha prou amb localitzar l’aplicació en el menú d’aplicacions i arrossegar-la cap al gestor de tasques.

També és possible afegir una aplicació que s’estiga executant si es fa clic amb el botó dret del ratolí sobre la seua icona i es tria l’opció Fixa al gestor de tasques.

Per a eliminar una aplicació del gestor de tasques cal fer clic sobre la seua icona amb el botó dret del ratolí i seleccionar l’opció Desfixa del gestor de tasques.

Si teniu obertes moltes finestres les pestanyes poden agrupar-se. En aquest cas, veureu un petit cercle amb el símbol “més” per damunt de la pestanya. En fer clic a una pestanya o passar per damunt el ratolí apareixerà una llista de totes les finestres obertes del grup individual. Fent clic dret a un grup us oferirà l’opció de tancar totes les finestres d’aquest.

També podeu activar finestres prement la tecla Alt mentre es prem la tecla Tabulador una o més vegades. D’aquesta manera, navegareu a través de totes les finestres mostrades a la pantalla o minimitzades.

Per a més informació sobre l’ús i configuració dels ginys gestor de tasques i gestor de tasques amb només icones podeu consultar la documentació oficial de KDE.

El menú d’aplicacions i el menú llocs estan situats a la part esquerra del plafó principal, s’identifiquen per dues icones que són respectivament, la silueta d’un ratolí i una estrella de cinc puntes.

Aquests dos menús són dos peces clau en el sistema Lliurex, ja que des d’ells es pot accedir a la gran quantitat d’aplicacions incloses en el sistema i als llocs d’emmagatzematge principals. Es poden obrir fent clic sobre la seua icona, però també es poden configurar dreceres de teclat per obrir cadascun d’aquests dos menús, de fet, el menú d’aplicacions ja té configurada per omissió una drecera de teclat per obrir-lo: la combinació de tecles Alt+F1.

Menú d’aplicacions

El menú d’aplicacions és un menú d’estil tradicional similar al menú d’inici en anteriors versions de LliureX o d’altres sistemes operatius clàssics. En fer clic sobre la icona de menú d’aplicacions, aquest es mostra en la pantalla.

 

Cal saber que l’usuari pot modificar l’aspecte i la configuració d’aquest menú mitjançant les diferents opcions de personalització que ofereix Plasma (accessibles si es fa clic amb el botó dret del ratolí sobre la icona d’aquest menú).

 

El menú d’aplicacions consta de 4 zones: la barra de cerca, els botons d’inici i parada, les icones d’aplicacions preferides i els menús amb les aplicacions.

Barra de cerca:  

Pot estar situada en la part de dalt o en la de baix i és el petit tresor d’aquest menú, ja que permet localitzar de forma ràpida l’aplicació que es vol utilitzar sense la necessitat de navegar pels diferents menús i submenús, també troba llocs favorits del navegador d’internet, comandaments executables i més coses, proveu-la!

Inici i parada:

Conté els controls per a tancar la sessió, reiniciar l’equip i parar-lo.

Preferits:  

És una zona on es poden incloure els accessos directes a algunes aplicacions que l’usuari considere més importants o que utilitze més sovint.

Per a afegir noves aplicacions n’hi ha prou amb buscar l’aplicació que es desitge afegir (mitjançant la barra de cerca o navegant pel menú). Una vegada localitzada l’aplicació que es desitge incloure  en la zona de preferits, es farà clic sobre aquesta amb el botó dret del ratolí i se seleccionarà l’opció Afig a preferits.

Per a eliminar l’aplicació de la zona de favorits n’hi ha prou amb fer clic sobre aquesta amb el botó dret del ratolí i triar l’opció Elimina de preferits.

Menús amb les aplicacions:

L’última zona del menú d’aplicacions és aquella on es mostren les diferents aplicacions instal·lades en el sistema agrupades en diferents categories i subcategories.

Menú llocs

El menú llocs apareix per primera vegada en aquesta versió de Lliurex (la 19) i és un giny molt útil que aprofita les funcionalitats del programa gestor de fitxers Dolphin (el qual veurem més endavant). En aquest menú (també anomenat “Places Widget”) es mostren els accessos  directes als directoris més habituals tals com la carpeta personal, l’escriptori, descàrregues, etc. Les carpetes que es mostren ací es configuren des del Dolphin, tot i que també es poden configurar certes opcions de l’aspecte visual del menú, fent clic sobre el menú amb el botó dret del ratolí.

L’escriptori és l’àrea de la pantalla en la qual pot mostrar-se, bé un color llis, bé una imatge de fons, o bé altres elements multimèdia com ara un passi de diapositives. L’escriptori pot actuar com a contenidor del Plasma i pot allotjar arxius, carpetes, enllaços o ginys.

Un plafó és un altre contenidor del Plasma que pot allotjar ginys, normalment els plafons solen tindre aspecte de barra rectangular i estan situats en les vores de les pantalles.

Un giny és, com s’ha dit, una miniaplicació o aplicació petita que es mostra a l’escriptori o a un plafó. Hi ha ginys amb les més diverses funcionalitats, com per exemple, un rellotge amb calendari, un botó d’accés a una aplicació, un menú, un visor de la predicció meteorològica, un monitor que mostra els paràmetres del sistema o qualsevol cosa que ens puguem imaginar.

Anomenarem “configuració d’escriptori” al conjunt de plafons actius en les vores de les pantalles i tots els ginys que contenen tant els plafons com l’escriptori.

A Lliurex 19, el nou entorn s’ofereix de sèrie amb 2 configuracions d’escriptori. En el moment d’instal·lar el sistema és possible triar quina configuració es vol utilitzar, per tant, enfront d’un ordinador amb LliureX 19 ja instal·lat, ens trobarem amb una de les següents configuracions:

• Configuració per defecte: la distribució dels diferents elements és semblant a la disponible en LliureX 16. Consta d’un escriptori amb una imatge de fons ocupant tota la pantalla; un plafó principal en la part superior, el qual conté els següents ginys: a l’esquerra, el menú d’aplicacions i el menú llocs i, a la dreta, la safata del sistema, el rellotge digital i el commutador d’usuaris; finalment hi ha, a la part inferior, un altre plafó amb el giny gestor de tasques.

• Configuració clàssica: la distribució dels diferents elements és molt similar a la de les versions 15 i anteriors de LliureX i a la d’un dels entorns més utilitzats en l’àmbit domèstic en els últims vint anys. Consta d’un escriptori amb una imatge de fons ocupant tota la pantalla i un plafó en la part superior, el qual conté els següents ginys: a l’esquerra, el menú d’aplicacions i el menú llocs, a la dreta, la safata del sistema, el rellotge digital i el commutador d’usuaris i en el centre el gestor de tasques.

La tria de la configuració de l’escriptori, es pot fer durant la instal·lació de LliureX i, a més, en qualsevol altre moment mitjançant l’aplicació Aspecte d’escriptori de LliureX. A continuació es descriuen cadascuna de les parts de l’entorn d’escriptori visibles en aquestes configuracions.

 

Lliurex és un sistema GNU/Linux multiusuari, és a dir, diferents persones poden utilitzar el mateix sistema i cadascun tindrà accés a unes parts del sistema o unes altres. Els diferents usuaris s’organitzen en diferents grups d’usuari i cada grup tindrà diferents permisos per a accedir a unes parts del sistema o unes altres. Això fa que cada usuari, en funció de quins grups pertanga, podrà realitzar determinades accions o no. Cal distingir entre els usuaris amb permisos d’administració (o administradors) i els usuaris sense permisos d’administració. Aquests últims, en general no poden instal·lar nous programes ni accedir a les parts crítiques del sistema. Els primers poden accedir i modificar quasi qualsevol part del sistema, per la qual cosa convé utilitzar aquest tipus d’usuaris sol quan siga necessari i amb precaució. El motiu és, en primer lloc, per a evitar que es cometen accidentalment errors greus com l’esborrat massiu d’informació i, en segon lloc, per a evitar que el sistema es veja afectat per alguna mena de programari maliciós que prenga el control a través d’aquest tipus d’usuaris.

En l’àmbit pràctic podem classificar els diferents tipus d’usuari atenent diferents criteris, ja hem vist una classificació segons els permisos que tinga, vegem a continuació diferents tipus d’usuari segons on estiga guardada la seua configuració:

Usuaris locals. El gestor d’usuaris de KDE

Els usuaris locals són usuaris la configuració dels quals està guardada en el mateix equip, a diferència dels usuaris de xarxa la configuració dels quals està guardada en un altre equip que fa les funcions de servidor. Tots els equips d’escriptori o clients d’aula han de tindre, almenys, un usuari local amb permisos d’administració, ja que es necessita per a instal·lar el sistema (de fet, aquest usuari es configura en el procés d’instal·lació). Però a més es poden crear nous usuaris locals amb l’eina de gestió d’usuaris de KDE.

L’eina gràfica per a gestionar usuaris locals en Lliurex 19 és el gestor d’usuaris de KDE. Es troba dins de les preferències del sistema de l’escriptori Plasma 5 (vegeu la captura 2.2.1). Es pot obrir també buscant-ho en el menú principal de Lliurex (vegeu captura 2.1.2).

Amb el gestor d’usuaris de KDE (vegeu captura 2.1.3) podem veure una llista d’usuaris (1), afegir un usuari nou (2) i modificar les característiques del nou usuari o d’un usuari existent, incloent-hi canviar la contrasenya. El gestor d’usuaris s’ha d’usar des d’un usuari amb privilegis d’administració. Si l’obrim des d’un usuari sense privilegis només podrem canviar la nostra pròpia contrasenya.

Si disposem d’un equip d’ús exclusiu i en un lloc segur podem fer que el sistema no demane mai la contrasenya en entrar habilitant l’opció “connecta automàticament”.

Usuaris de xarxa. LLUM.

Si el nostre equip està en una xarxa d’ordinadors d’àrea local (LAN), pot ser que existisca un servidor que ens proporcione un altre tipus d’usuaris diferents dels locals. Són els usuaris de xarxa. Aquest tipus d’usuaris es gestionen en Lliurex amb una altra eina anomenada LLUM (Lliurex User Manager). Dins dels usuaris de xarxa existeixen diferents rols amb diferents permisos: rol de student (alumnat), rol de teacher (professorat) i rol d’admin (professorat promocionat o administradors del sistema). També hi ha grups d’usuaris que poden tindre característiques comunes (per exemple, accés a una carpeta compartida de grup). Tenir usuaris de xarxa presenten l’avantatge que podem usar el mateix usuari en tots els ordinadors d’una aula o centre i mantenir les configuracions d’aplicacions així com els arxius modificats en certes carpetes, ja que se sincronitzen amb el servidor. També podem compartir fitxers i carpetes amb professorat i alumnat així com disposar de determinats serveis només accessibles des del model d’aula o de centre, com ara l’eina per entregar treballs al professorat.

A la gestió d’usuaris amb LLUM només es pot accedir des de màquines integrades en un model de centre o d’aula (sabors servidor o client), a més cal tenir un rol de teacher o d’admin. Per obrir el LLUM cal accedir a ell des del centre de control de LliureX “Zero Center” (Captures 2.1.4 i 2.1.5). Tota la informació sobre l’eina LLUM, incloent-hi funcionalitats i guies d’ús, es pot trobar en aquest article de la Wiki de LliureX.

Usuari convidat

En certs entorns o ocasions és necessari que un equip siga utilitzat per persones que no tenen un compte d’usuari per a utilitzar aquest equip.

Per a aquests casos és possible activar el compte d’usuari convidat que permet accedir i utilitzar un equip com si es tinguera un compte d’usuari del sistema, tenint en compte que una vegada l’usuari convidat tanque la sessió s’eliminaran del sistema tots els fitxers i canvis realitzats per aquest en la configuració.

Una vegada activat el compte de convidat, en la pantalla d’inici de sessió de LliureX es mostrarà una icona que permetrà iniciar la sessió com a convidat.

En fer clic sobre la icona es mostrarà una finestra que informarà de les característiques del compte de convidat.

Fent clic en Retorn s’iniciarà la sessió com a convidat.

En la Wiki de LliureX s’explica com activar el compte d’usuari convidat en LliureX mitjançant l’aplicació Guest Account.