Història de projecte

LliureX va començar el seu camí l’any 2003 i va publicar la primera versió el maig de 2005: LliureX 5.05 (basada en Debian Sarge). Des d’aleshores no ha parat mai d’evolucionar, créixer i millorar. En 2007 hi hagué un canvi de la distribució de base, de Debian a Ubuntu. En 2008 s’integren noves funcionalitats importants, com el traductor Salt i un laboratori d’idiomes. Al llarg de diferents versions s’incorporen adaptacions noves per a usos en diferents entorns, com biblioteques, aules específiques, PIME, etc. Se celebren congressos cada cert temps i en la dècada dels 2010 es fan populars les jornades formatives en les quals LliureX guanya cada vegada més usuaris i seguidors. Per conèixer una cronologia més detallada feu clic en la imatge a continuació, la qual mostra unes captures de pantalla dels diferents entorns d’escriptori que ha tingut la distribució del ratolí Valentí.

 

Sound Juicer

Sound Juicer ens permet extraure àudio d’un CD i convertir-lo en formats que l’ordinador o altres dispositius puguen reproduir. Permet convertir a formats d’àudio com a mp3, Ogg Vorbis, FLAC i formats PCM .

Sound Juicer està dissenyada per a ser fàcil d’usar i funciona amb poca intervenció de l’usuari. Per exemple, si l’equip està connectat a Internet, intentarà automàticament recuperar informació del nom de les cançons disponible en la base de dades de MusicBrainz .

Com funciona Sound Juicer

Si no hi ha cap CD en la unitat, el programa no realitza res

Una vegada que s’insereix un CD d’àudio, Sound Juicer detecta automàticament el CD i permet completar la informació per al títol, artista, any, i realitzar un seguiment de la informació.

Sound Juicer es connecta a MusicBrainz per a determinar la informació del CD. Si el CD no es pot trobar en la base de dades de MusicBrainz tindrà l’opció d’emplenar la informació de CD manualment.

Edició de so i molt més amb Audacity

Audacity és un programari d’edició d’àudio i enregistrament de so digital disponible per a Windows, MacOS, Linux i per descomptat LliureX que podem utilitzar en la creació de recursos didàctics senzills.

Audacity va ser creat en 1999 per Dominic Mazzoni i Roger Dannenberg i va ser llançat al mercat de manera oficial el maig de 2000 en la versió 0.8. A partir de novembre de 2019, es converteix en el programari més descarregat en FossHub amb més de 80 milions de descàrregues.

Característiques i usos d’Audacity

A més de permetre l’enregistrament d’àudio de múltiples fonts, Audacity es pot usar per al processament posterior de tota mena d’arxius d’àudio, inclosos podcasts, ja que agrega efectes com a normalització, retallada i esvaïment.

El que Audacity pot fer per tu

Audacity és un editor de so de codi obert, fàcil d’usar, multiplataforma i amb unes prestacions d’alt valor pedagògic. Des del punt de vista didàctic, les operacions d’edició d’arxius sonors ens permetrà utilitzar-les en múltiples situacions d’ensenyament i molt especialment en:

  • El disseny i realització de materials didàctics multimèdia amb l’ajuda d’eines com Impress (LibreOffice).
  • Poden ser útils per a activitats escolars relacionades amb narració oral o ambientació musical.
  • En metodologies específiques com l’ensenyament de les llengües estrangeres, audicions musicals i arxius orals en xarxa.
  • Consum personal de música en dispositius portàtils, estudi d’idiomes o missatgeria oral.

Què podem fer amb Audacity? Podríem resumir les seues possibilitats entorn d’un grup de funcions relacionades amb la creació i edició del so que veurem a continuació.

Enregistrament de so

Audacity pot gravar sons en directe mitjançant l’ús d’un micròfon, una línia d’entrada o bé digitalitzar enregistraments procedents d’altres fons de so.

  • Mitjançant els mesuradors de nivells es pot controlar el volum abans, durant i després de l’enregistrament.
  • Podem crear enregistraments multi-pista i copiar damunt de pistes existents.

Importació i exportació d’arxius

Els arxius de so importats poden ser editats o combinats amb uns altres, al mateix temps que s’enllacen pistes diferents en una sola cançó. Una de les qualitats d’Audacity és la possibilitat d’exportar els seus enregistraments en diferents formats de so. Però en aquest cas, convé tindre en compte que, a l’hora d’instal·lar Audacity, cal descarregar les llibreries o connectors que ens permeten treballar amb diferents formats.

  • Importa i exporta arxius WAV, MP3 i OGG VORBIS.
  • Importa arxius de format MIDI i RAW.
  • Importa so en format MPEG (incloent arxius MP2 i MP3).
  • Exporta MP3.
  • Crea arxius WAV o AIFF per a ser emmagatzemats en CD de so.
  • Importa i exporta tots els formats suportats per LIBSNDFILE.

Edició de so

  • Realitza l’edició senzilla mitjançant tallar, copiar, pegar i esborrar.
  • Desfà i refà.
  • Edita i mescla un nombre il·limitat de pistes.
  • Utilitza l’eina de dibuix per a alterar les mostres individuals.
  • Esvaeix el so suaument amb l’eina «envolupant».

Efectes especials

  • Canvia el to sense alterar el tempo i viceversa.
  • Elimina sorolls estàtics, xiulades o altres sons de fons constants.
  • Altera les freqüències amb l’equalització, filtres FFT i amplifica els baixos.
  • Ajusta els volums amb el compressor, amplifica i normalitza els efectes.

Qualitat de so

  • Grava i edita mostres de 16-bit, 24-bit i 32-bit.
  • Grava fins a un màxim de 96 KHZ.
  • Les freqüències de mostreig i formats són convertits mitjançant un procés d’alta qualitat.
  • Mescla pistes amb diferents freqüències de mostreig o format i els converteix automàticament en temps real.

Inconvenients

  • Un dels inconvenients és la dificultat de fer una lectura directa de música en CD, si prèviament no l’hem extreta amb l’aplicació de l’extractor de CD Sound Juicer, que s’ofereix amb Lliurex o qualsevol eina similar.
  • Audacity no reprodueix arxius MIDI, encara que els mostra en pantalla.
  • Audacity guarda els seus arxius en un format propi no recognoscible per altres aplicacions, per la qual cosa hem d’acostumar-nos a Exportar més que a Guardar.

Per a ampliar

Què és LliureX?

Lliurex, facilitant la tasca docentLliureX és el projecte de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat que té com a objectiu principal la introducció de les TIC en el sistema educatiu Valencià. El projecte consisteix en la creació i manteniment d’un conjunt de sistema operatiu i aplicacions, basat en programari lliure, i anomenat del mateix mode. Aquest conjunt d’aplicacions amb sistema operatiu és conegut amb el nom de distribució GNU/Linux.

LliureX és, per tant, la distribució GNU/Linux valenciana destinada a la docència educativa.

Com a sistema operatiu, LliureX s’encarrega de gestionar els recursos físics de l’ordinador i de proveir de serveis bàsics els programes d’aplicació. Però LliureXno és un sistema operatiu dissenyat des de zero, sinó que aprofita els avantatges del programari lliure i utilitza com a nucli el conegut sistema Linux. Com a conjunt d’aplicacions, LliureX disposa d’un enorme catàleg de programari lliure enfocat a facilitar la tasca educativa. El conjunt d’aplicacions també parteix d’una base existent anomenada KDE neon (la qual, al mateix temps, està basada en Ubuntu). Tot i això, LliureX incorpora aplicacions i serveis desenvolupats per un equip propi, amb l’objectiu d’adaptar-se  a les necessitats dels centres educatius valencians.

Introducció

En aquest tema veurem què és LliureX i quines característiques generals té; coneixerem els sabors o adaptacions de LliureX, és a dir, de quantes formes es presenta aquest sistema operatiu; també veurem una cosa molt important, com trobar informació i ajuda per a qualsevol cosa relacionada amb LliureX; a continuació explicarem les 4 possibilitats que hi ha per posar-se al tall; finalment veurem les raons per les quals LliureX és bo front a altres sistemes.

qStopMotion per a crear animacions

qStopMotion és una aplicació per a crear pel·lícules d’animació stop-motion. Podrem crear animacions stop-motion a partir d’imatges importades des d’una càmera o des del disc dur. També ens permetrà exportar l’animació que creem a diferents formats de vídeo com MPEG o AVI entre altres. Aquesta aplicació té un conjunt d’eines que ens ajudarà a crear moviments suaus i precisos en els nostres vídeos.

Característiques generals:

  • La interfície d’usuari ha sigut redissenyada. Ens permetrà utilitzar els nous controls lliscants per a una major afinació a l’hora de fixar els valors desitjats.
  • Amb aquesta nova versió tindrem una millor gestió de projectes usant escenes i exposicions. Els nostres projectes stop motion es dividiran jeràrquicament. El projecte es dividirà en escenes úniques. Aquestes escenes també es dividiran, en diferents imatges o exposicions.
  • Podrem veure en viu la imatge de la càmera. Podrem prendre fotos des de la Web Cam, Digicam o una càmera. La càmera enviarà imatges en viu a través d’USB o FireWire a l’equip. Aquestes són intercalades amb gstreamer en el disc dur. Des d’aquest, serà des d’on obtindrà qStopMotion regularment les imatges per a mostrar-les. Si es pressiona el botó de captura, la imatge que es mostra es pren en el projecte d’animació. Si totes les fotos es prenen i s’emporten en l’ordre correcte, es pot generar un videoclip amb ffmpeg de manera senzilla. El control de gstreamer i ffmpeg es pren completament de qStopMotion, per la qual cosa els usuaris no hem de preocupar-nos per això.
  • Podrem importar imatges existents als nostres projectes.
  • El programa ens permetrà exportar el treball resultant a diferents formats de vídeo.
  • La nova versió de qStopMotion és multiplataforma, funciona en Gnu/Linux i Windows. I probablement també en MacOS.
  • Ens permet editar cadascuna de les imatges amb Gimp.

Un exemple senzill fet amb una webcam i qStopMotion:

 

Per a saber més:

Reproducció de vídeo amb VLC

VLC media player és un reproductor multimèdia incorporat en LLiureX, l’ús del qual és molt estés per a la visualització de vídeo. També està disponible per a altres sistemes operatius (com Windows o Macintosh) des de la pàgina web del projecte VLC. Suporta quasi tots els formats d’àudio i vídeo com MPEG-1, MPEG-2, MPEG-4, DivX, mp3, ogg, FLV, avi, asf, wmv, wma, mov, wav, etc..

VLC mediaplayer proporciona les següents funcions:

  • Suporta els formats de DVD, VCD i diversos protocols de reproducció en línia (contingut multimèdia a través d’Internet).
  • Moviments de càmera lenta, avanços ràpids, pausa, selecció d’escenes i salts arbitraris en la reproducció.
  • Proporciona gran quantitat de nivells de zoom i relacions d’aspecte, i permet visualitzar a pantalla completa.
  • Controls de cerca i volum.
  • Capacitat per a obrir vídeos incomplets per a poder-los visualitzar.

 

 

Un dels millors trucs que et trobaràs per a VLC és el que et permet convertir vídeos i música a altres formats d’arxiu sense necessitat d’instal·lar cap programa addicional.

Comença accedint al menú Fitxer multimèdia de VLC i tria l’opció Converteix/Alça, o usa la drecera de teclat CTRL+R.

Després, en la pestanya arxive del nou quadre, fes clic a Afegir i tria l’arxiu que vols convertir. Això activarà el botó Convertir/Guardar de la part inferior.


En el següent quadre, en l’apartat Preferències, desplega la llista de Perfil i tria en aqueixa llista el format d’arxiu al qual vols convertir el teu arxiu. En aquest apartat també pots usar el botó d’eines que apareix a la dreta de la llista desplegable per a configurar amb més detall l’ajust predeterminat, però si no tens molta experiència en aquests temes pots deixar-lo com està.

Per a saber més sobre VLC:

Edició de vídeo amb Kdenlive

L’edició és el darrer procés de qualsevol producció audiovisual. Gràcies a l’evolució de la tecnologia digital, aquest procés cada cop és més fàcil d’utilitzar i més creatiu. El missatge que es crea prové de la relació d’un conjunt de recursos visuals i sonors que adequadament ordenats donen sentit al nostre treball.

Si voleu podeu realitzar una senzilla experiència amb el vostre alumnat o vosaltres mateixos, ordeneu 6 clips diferents d’una mateixa activitat. Què? Quantes idees diferents han eixit? Segur que moltes. Doncs l’edició és això, ordenar tot un seguit de material audiovisual per comunicar una idea.

Ara bé, tenir un bon programa d’edicióno és suficient per fer una bona producció audiovisual. Per obtenir un bon resultat s’han de seguir unes normes pròpies d’aquest llenguatge, com ara el ritme, la continuïtat, els plans, els títols, el so, la narració…

Quan l’alumnat fa una experiència audiovisual ha de tenir molt clar què volem comunicar i a qui ha d’arribar el missatge, però no sempre és així, la majoria de les produccions audiovisual que es fan en un centre escolar són de festes, eixides, activitats…, senzillament volen mostrar una activitat escolar. En aquest cas, si hem enregistrat un bon material, una encertada edició farà que el vídeo el mire molta gent.

Si tenim l’oportunitat de realitzar el guió audiovisual i tècnic, s’ha de tenir molt clar a qui va dirigit el nostre vídeo, però quan fem l’edició, ens hem de tornar a fer la mateixa pregunta, ja queno és el mateix editar una producció per a Infantil, Primària o Secundària, per pares o adults, segons el gènere o fins hi tot si dins d’una mateixa producció estem donant un tractament, descriptiu, expressiu o narratiu.

Amb la càmera hem escrit les paraules i les frases de la nostra història, però ara amb l’edició hem de crear el cos i l’estructura del nostre llibre, portant al receptor al punts claus de la nostra història, amb un ritme adient a les seves necessitats.

Aquesta secció del curs és una adaptació del curs Edició de Vídeo” al que pots accedir per ampliar coneixements si vols aprofundir.

Introducció a la creació de vídeos en Lliurex per Daniel Turienzo https://www.youtube.com/watch?v=5rjQF8o3gpQ

L’entorn de treball d’un programa d’edició

El primer que hem de tenir clar a l’hora de fer una edició, és saber si el nostre equip informàtic pot suportar aquesta feina i en quina qualitat volem treballar. Està clar que a més qualitat més prestacions ha de tenir l’entorn de treball. No és el mateix editar un vídeo de 2 minuts amb un tamany 320×240 per penjar-ho a la web, que fer una edició de 20 minuts a 720 x 576 i no parlem ja en alta definició, però això, per a les escoles, encara ens queda una mica lluny.

El material indispensable per a realitzar aquest curs seria:

– Una càmera digital de fotos que enregistre vídeo.

– Un ordinador amb sistema operatiu LliureX versió 16.04 o superior.

– Un programa d’edició de vídeo no lineal.

Editor de vídeo

A l’hora d’escollir l’editor de vídeo s’ha de tenir present aquestes consideracions:

  1. Que el programa siga lliure. (Kino, Kdenlive, OpenShot, Pitivi, VideoLAN Movie Creator, Lives, …)
  2. Que el programa siga multiplataforma.
  3. Que el programa estiga traduït a les dues llengües oficials.
  4. Que el programa siga l’editor de vídeo per defecte de LliureX.
  5. Que tinga un bon suport (manuals d’ajuda, fòrums, …)
  6. Que siga fàcil d’usar i complisca els objectius per als quals fem servir aquesta eina.
  7. Si peguem una ullada a les aplicacions de so i vídeo de LliureX descobrirem que tenim instal·lat l’editor de vídeo OpenShot (versió 16 de LliureX) i Kdenlive (versió 19 de LliureX).

Avantatges i inconvenients de l’edició digital

Avantatges

– L’estructura del vídeo es pot canviar fins que s’adapte a les nostres exigències.

– Es pot diversificar la feina i per grups treballar diferents seqüències d’un mateix projecte.

– Dóna peu a l’experimentació, ja que tot es pot desfer.

– Visualitzar qualsevol efecte o transició sense necessitat de fer-ho.

– Augmenta la precisió en el tall d’entrada i eixida del clip.

– Incrementa les possibilitats de manipulació de so.

– Permet aplicar més efectes i transicions sense pèrdues de qualitat.

– Augmenta la creativitat en les produccions i els resultats són més gratificants.

– Augmenta la motivació entre l’alumnat, envers les produccions audiovisuals.

Inconvenients

– Al treballar amb informació electrònica, hi ha la possibilitat de perdre la informació del disc dur.

– Segons el nivell d’edició, es requereix un ordinador més potent amb unes condicions determinades.

 

Kdenlive en LliureX 19

Kdenlive (acrònim de l’anglés: KDE Senar-Linear Vídeo Editor) és un editor de vídeo no lineal per a KDE. El projecte va ser desenvolupat inicialment per Jason Wood en 2002, i actualment és mantingut per un xicotet equip de desenvolupadors.

Kdenlive té suport de tots els formats FFmpeg (tal com MOV, AVI, WMV, MPEG, XviD, i FLV), i també suporta les raons d’aspecte 4:3 i 16:9 per a PAL, NTSC i diversos estàndard HD, incloent HDV. El vídeo pot exportar-se a dispositius DV, o escriure’s en DVD amb capítols i un menú simple.2

Kdenlive et permet editar en una multipista amb una línia de temps i  una quantitat il·limitada de pistes d’àudio i vídeo. A més és molt fàcil crear, moure, retallar vídeo, àudio, text i imatges. Disposa d’un ampli repositori d’efectes de vídeo, d’àudio i transicions.

A partir de la versió 16.12.1, Kdenlive compta amb un port per a executar-se en Microsoft Windows.

Com s’usa

Kdenlive/Manual/Inici ràpid: https://userbase.kde.org/kdenlive/manual/quickstart/es
Kdenlive/Guia ràpida: https://es.wikibooks.org/wiki/kdenlive/gu%C3%ADa_r%C3%A1demane
Curs edició de Vídeo: https://wikimanuals.edutictac.es/index.php?title=Curs_Edici%C3%B3_de_V%C3%ADdeo

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies