CRA LA VALL FARTA

A l’hora de l’esmorzar, a l’escola de Cotes hem aprofitat el taronger que tenim al pati i ens hem begut un suc de taronja molt bo!

Aquest curs 2025-2026 hem celebrat, per segon any, “El Mercat de la Tardor” a l’aulari de Cotes.

Hem treballat: coneixement de l’entorn natural observant els canvis de l’estació amb la caiguda de les fulles i els colors. L’exploració dels sentits amb els diferents fruits, olors i textures. Continguts acadèmics com; el càlcul (amb els preus i les compres) i l’expressió oral i escrita de dites i de receptes de cuina, i sobretot, l’educació per al consum responsable. A més, fomentar la col·laboració, l’autonomia, la socialització i el treball en equip entre alumnes, famílies i docents.

L’alumnat ho ha preparat amb molta il·lusió. Ha sigut un èxit, gràcies a la col·laboració de totes les famílies que han fet que aquesta activitat siga possible.

Al dia a dia que compartim infants i adults hi ha nombroses oportunitats d’aprofundir en la identitat de les persones, allò que ens fa únics i irrepetibles. És fonamental que des dels primers anys els xiquets i les xiquetes conformen una percepció positiva envers ells mateixos i els seus iguals. Per eixe motiu ens proposem, tot el temps que passen a l’escola, que les qualitats de tots i totes estiguen presents en les converses compartides. Tota persona ha de ser conscient com és de valuosa per poder-li demanar que faça qualsevol tipus d’esforç. De la mateixa forma que no podem demanar als infants que respecten determinants límits a l’hora d’estar en qualsevol situació que ho requerix, si no hi ha moments de gaudi i de desenvolupar la pròpia iniciativa, tampoc podem demanar-los que respecten la identitat de l’altre si la seua identitat no es respectada i valorada.

El currículum d’Infantil especifica en l’àrea de creixement en harmonia la prioritat dels processos d’autonomia i identitat individual i social de les criatures per al seu desenvolupament integral.

Complir anys en aquest moment és una fita molt rellevant perquè uns mesos poden marcar la diferència entre parlar o no parlar encara, saber fer més coses sols o necessitar ajudes, saber gestionar les seues emocions, els seus interessos, els temps quotidians per aconseguir objectius personals, o dependre d’altres persones… El 80% del desenvolupament cerebral es produeix abans dels 3 anys, per tant, els aprenentatges que s’estan produint en aquests moments són absolutament determinants en la vida de les persones, i condicionen en gran mesura la forma d’afrontar els reptes cognitius i les relacions interpersonals.

El procés d’adquisició del llenguatge comença per la funció d’anomenar el món i comunicar-se per satisfer necessitats pròpies, i va ampliant-se a les funcions simbòliques al llarg de d’etapa. Les emocions i els atributs personals s’anomenen amb paraules que representen conceptes complexes, que no podem vore, perquè són idees. La representació de les idees són els pensaments: per a pensar i comprendre necessitem paraules, i per adquirir conceptes i paraules necessitem experiències que proporcionen un context on situar-les. Els adults identifiquem atributs com amabilitat, esforç, paciència, empatia, responsabilitat, generositat,valentia, simpatia, tendresa… però els infants els han d’aprendre.

Els aniversaris dels infants són oportunitats per reforçar qui som:

El context per situar-nos en les converses d’aniversaris ens el proporciona cada família, escollint qualitats que representen l’essència dels seus fillets: llegim junts el que ens conten les famílies en xicotetes documentacions personals, i compartim o ampliem eixes característiques amb les nostres experiències i percepcions. Què significa ser curiós-sa, sabut-da, carinyós-sa, valent-ta…? Posem exemples que ens ajuden a comprendre les paraules, i en triem unes poques per escriure-les i deixar-ne constància d’allò positiu que fa especial a cada criatura.

“La forma en ‘cómo’ aprendemos, influye en la visión del mundo y en la relación con el entorno“

-David Bueno-

Per als qui ens dediquem a l’educació, iniciar un curs implica reptes importants. Comencem projectant l’espai de vida que compartirem, segons el que pensem que necessitaran els nostres alumnes per sentir-se tan a gust com a casa, perquè l’escola ha de ser la segona llar, en molts aspectes. Després abordem les infraestructures, les condicions, els programes, el marc de referència institucional.

Però les qüestions importants comencen quan anem descobrint als nostres xiquets i xiquetes, a mirar-los i remirar-los per pensar en allò que cal fer: permetre lluir tot el seu potencial, ajudar-los a véncer pors o circumstàncies que ho dificulten, determinar quines línies roges no es poden traspassar, quines oportunitats i quins límits necessiten per construir-se bé com a persones individuals i socials…

“És més difícil educar que ensenyar. Per ensenyar, cal saber. Per educar, cal ser”

Cada criatura és única, irrepetible, valuosíssima. Cada persona té una forma d’estar al món, determinada en part pel seu bagatge biològic i en part pel seu context de referència. Uns infants es comporten de forma decidida, atrevida. Altres observen, s’ho pensen molt abans d’actuar. Alguns demanen l’adult per iniciar jocs o interaccions. Altres s’estimen més anar pel seu compte. Algunes propostes capten l’atenció dels infants per llargues estones i d’altres se’n cansen en pocs minuts. Per a alguns, les pautes temporals o els límits establerts al quotidià són elements de seguretat i confiança, per a altres, son un fastidi…

Aquesta és una tasca inicial d’orfebreria, perquè les mestres hem d’estar a totes, i anar encaixant les peces perquè tot funcione, doncs cada infant té la seua identitat, però la pròpia identitat no tindria sentit sino és formant part d’un grup: soc el que reflex en la mirada de l’altre.

Per això és important anar poc a poc, per això és important no confondre el significat de posar en valor, d’estimar a cada persona, amb la necessitat de posar límits.

Per això són rellevants les paraules, les mirades i les accions dels adults que acompanyem a casa i a l’escola.

Una persona va compartir amb nosaltres aquesta reflexió:

“Comença fent allò necessari, després allò possible, i de sobte et trobaràs fent allò impossible”

No hi ha res que passe desapercebut a la mirada atenta dels xiquets i les xiquetes, així que obrim els ulls i la ment per començar fent allò necessari.