General_val

L’entrega de premis serà dimecres 29 d’abril a les 17.00h

RELATS GUANYADORS

1r premi. Categoria en castellà, per Carlys P. Betancourt – FIPA II ¡Quién diría que la foto que nos tomamos aquella noche en aquel bar acabaría siendo tan importante! En ese momento parecía una foto cualquiera: dos personas cansadas, dos vasos baratos sobre la mesa y una sonrisa que ninguno de los dos sentía del todo. La tomamos casi por costumbre, como hacemos con tantas fotos. Tal vez pensando que, si guardábamos ese momento, algo de él no se perdería. El bar estaba medio vacío. Las luces cálidas eran débiles y la música sonaba tan baja que casi parecía venir de otra habitación. Tú mirabas el fondo de tu vaso como si estuvieras buscando algo ahí. Yo me reía de cualquier cosa, más por llenar el silencio que porque realmente fuera gracioso. Ahora, cuando miro la foto, veo detalles que esa noche no noté. Tu sonrisa no llega a los ojos. Mis manos estaban tensas sobre la mesa. Y, aunque estábamos sentados muy cerca, se siente una distancia rara entre los dos. Creo que en el fondo lo sabíamos. Algo estaba terminando. Pero ninguno dijo nada. Nadie quiere ser quien diga en voz alta que las cosas se estaban rompiendo. Así que brindamos, hablamos de planes absurdos y dejamos que la noche siguiera, como si el tiempo pudiera tener compasión. Pero el tiempo nunca la tiene. Aquella foto terminó siendo importante porque fue la última vez que fingimos que todo estaba bien. Antes de las llamadas que ya no se respondieron, los mensajes que quedaron en visto y aquellas despedidas que nunca se dijeron de verdad. A veces la vuelvo a mirar. Y siempre pienso lo mismo: No era una foto feliz. Era una despedida que ninguno de los dos se atrevió a decir. * * *

Accèssit. Categoria en castellà per Pedro Devesa – ESPA M2 “Miedo” Amanda se asombró enormemente cuando, al salir de la panadería, se encontró con un ratón que hablaba. No era un chillido agudo, como los que emiten los ratones, era una voz ronca, como de fumador empedernido. “No te comas ese pan”, dijo el ratón, “Tiene algo que te matará.” Amanda, con la bolsa de pan en la mano, se quedó de piedra parada en la acera. Pensó que era una broma, pensó que era una alucinación por no haber desayunado. Miró a su alrededor y la calle estaba desierta. “¿Queeeé…?¿Tú… hablas?” le habló al ratón sintiendo un escalofrío en la espalda. “Sí…”, dijo el ratón, “hablo y sé cosas sobre ti. Como que anoche estabas sola en casa, ¿me equivoco?” Amanda soltó la bolsa y los panes, al caer, rodaron por el suelo. El corazón le iba a dos mil por hora. “¿Cómo sabes eso?” dijo Amanda. “Porque vivo debajo de tu cama y escucho cuando lloras y gritas. Veo cuando duermes”. El misterioso ratón le regaló a Amanda una maléfica sonrisa mostrándole sus pequeños pero muy afilados dientes. Amanda quiso salir corriendo, pero no podía, se había quedado paralizada por el miedo y sus piernas no respondían. De repente, volvió a escuchar la voz del ratón, pero no venía del suelo, esta vez venía justo de su oído: “y ahora… Aaaaaah… Vas a morir”. De un brinco, Amanda saltó de la cama empapada en sudor y con el corazón en la boca, miró debajo de la cama y se fue al baño a mojarse la cara con agua fría con la intención de recuperar un poco la tranquilidad. Suspiró fuerte y se echó a reír. A veces los sueños son tan reales… o no son sueños… * * *

Accèssit. Categoria en castellà, per Irene Cerdán – ESPA M4 La gente me mira raro y nunca he entendido por qué. Quizás tenga que ver con esa particularidad mía de bucear en el mundo interno que rodea a cada uno, inevitable de descifrar para mí. Me pregunto si alguna vez se darán cuenta del entresijo sutil que desenmaraño, cual guardiana tejedora, escaneando cada partícula esbozada por su presencia. Mi rostro debe ser todo un galimatías, digno de verlo reflejado en sus rostros perplejos; si supieran que ese laberinto que transito es de ellos y junto a ellos, la pieza del puzzle que andan buscando, desesperados y deseosos de corazón, libertad y verdad, quizás entonces se les dibujaría una sonrisa en su mirada al verme. Sería tan real la comunicación… una donde la palabra resonara como el eco de la antigua versión involucionada del verbo, tan bello… tan dañino a la vez, donde las miradas raras evocarían el profundo sentir inconmensurable de la magia que somos. Sí, lo hacemos en un lenguaje no verbal inconsciente; de ahí esas caras, con un pepito grillo obcecado en su trono y la autenticidad del corazón rasgando el alma, por querer alzar su voz… Me río, pues dime, ¿quién de todos se para un segundo a mirar esto con verdadera apertura y valentía? Soy una luz en mitad de un abismo al que nadie quiere mirar, pero en el que todos están sumergidos; mas no es de extrañar que me miren así, pues soy la anomalía de sus vidas. * * *

1r premi. Categoria en valencià, per Elena Kudriavtseva – ESPA M2 “Àncores“ A partir d’aquell moment, tot seria diferent. Ja no hauria de pensar en res, ni preocupar-me, ni plorar, ni tindre por… ni decidir, ni discutir, ni perdre. Volia estar en un no-res que resonava dins del meu cap. Estava dreta davant de la barana d’un pont sobre la sorollosa autopista. Si tinc sort, moriré de seguida. Si tinc molta sort, un camió pesat m’atravessarà i m’esclafarà del tot. Per assegurar-ho del tot. Ja no seria cosa meua. Em rasparien de l’asfalt, em posarien en una caixa de fusta, m’incinerarien… O m’enterraren… Ja no m’importaria. Ploraran, és clar. Però això també passarà. La vida sense mi, continuaria. Amb el temps, llançaran les meues coses de casa i vendran les meues joies. No he fet res realment important. Després de mi, no quedarà res. Si em soteraren, quina fotografia triarien per a la tomba? Bé, tampoc m’importaria. Però els àlbums… els podria haver ordenat… I si m’incineraren? Escamparien les meus cendres sobre el jardí de casa? Tant de bo en aquell moment floriren les meues flors preferides… Em va semblar que darrere meu, en la barana, s’enganxava una àncora, fins i tot, vaig sentir un so fort i metàl·lic. … Flors… Ostres! Havia oblidat plantar els lliris que feia dies que havia portat de la casa abandonada. Estan a la terrassa. Ningú no se’n recordarà. Moriran sense ensenyar al món el seu color lila. Ai! He tornat a darrere de la barana. Cal comprar-los un test llarg; els lliris s’estenen molt de costat. I també menjar per a la gata: s’ha acabat al matí. Segur que m’esperarà a la porta… Anava caminant per la vorera cap al cotxe. El sol em cremava l’equena. Darrere de mi, rebotant i resonant, s’arrossegava una filera d’àncores, les meues àncores. Perquè en tinc moltes. * * *

Accèssit en valencià, per Gloria Varó – Valencià A2 A partir d’aquell moment, tot seria diferent. Quan vaig complir 50 anys, vaig prendre una decisió que canviaria la meua vida. Fins llavors, sempre ho havia fet tot acompanyada per la meua família. Em sentia protegida, sí, però també una mica lligada. Per primera vegada, vaig voler viure, gaudir i descobrir del que era capaç per mi mateixa. Em vaig apuntar a una federació per a persones amb discapacitat. Allí van començar els meus primers passos cap a la meua independència. Recorde perfectament la meua primera vegada sola: anar al cinema i pujar en un ascensor. Pot semblar poca cosa, pot semblar simple, però per a mi va ser un gran assoliment. Aquell dia vaig sentir una mescla d’incertesa i emoció; i, en fer-ho, em vaig sentir lliure. Des d’aleshores, el meu món s’ha anat obrint a poc a poc. He visitat alguns pobles del voltant, he fet rutes verdes i he practicat esports com ara caiac, pàdel surf o esnòrquel. També he gaudit del tardeo alacantí: eixir a dinar, riure, ballar i compartir-ho amb amigues. Però no sols he canviat per fora. També he canviat per dins. Estudie anglés i valencià, vaig aconseguir traure’m l’ESO ací en poc més d’un any. Ara faig encàrrecs, tràmits, em sent útil, capaç i més segura de mi mateixa. Mai havia pensat que la meua vida poguera canviar tant i d’esta manera. Hui sé que aquella decisió ho va canviar tot. No me’n penedisc. Perquè a partir d’aquell moment, tot ha sigut diferent. * * *

L’ENHORABONA A TOTES I TOTS!

Fotografies guanyadores

Fotografia	Autor/a	Grup
Geometría viva la espiral perfecta	Yanier González Marín	ESPA M2
Geometría natural	Patricia Morales Carrelero	ESPA M2
Hexágonos concéntricos, nubes excéntricas	Nancy Salazar Aguirre	FIPA II

Accèssits

Fotografia	Autor/a	Grup
Espiral Escalonada	Silvia Morote Cadel	ESPA M4
Encuentro de vectores	Irene Cerdán Lora	ESPA M4
El circo de la variación geométrica	Clara Mercedes Alaimo	FIPA II
Operación redonda	Silvia Morote Cadel	ESPA M4
Sumando cuadrados	Blanca Perea Martínez	ESPA M2
La vida en espiral	Nancy Salazar Aguirre	FIPA II
Arte compuesto de polígonos	Diana Molina Escart	ESPA M2
La roca poliedro y prisma	Diana Molina Escart	ESPA M2
Anomalía urbana	Irene Cerdán Lora	ESPA M4
Derivada del tiempo	Samara Heredia Vizcaíno	ESPA M2
Donde el arte obedece a la geometría	Elena Belando Nicolás	ESPA M4
Barras paralelas y lelos	Nancy Salazar Aguirre	FIPA II

El CFPA Babel convoca el VII Concurs de Relats Breus amb les bases següents

1. El concurs premiarà relats breus, d’un màxim de 250 paraules originals i escrits per l’alumnat del centre.
2. En els relats, s’estableixen tres categories, segons la llengua que es faça servir en el relat: valencià, castellà o anglés. Hi haurà un primer premi d’un xec regal de 30€ i un accèssit de 15€ per cada categoria.
3. Cada alumne/a podrà participar amb un màxim de tres relats, un per cada categoria.
4. Els relats es depositaran en una bústia situada en la consergeria del centre. Seran manuscrits i aniran firmats amb un pseudònim. S’hi adjuntarà un document amb el pseudònim, el nom de l’alumne/a participant i el grup en què està matriculat/da.
5. La data límit per a depositar els relats serà el dia 31 de març de 2026.
6. El lliurament dels premis serà a finals d’abril en un acte de celebració del dia del llibre. La data concreta serà publicada.
7. El concurs està subvencionat per l’Associació d’Alumnes del CFPA Babel.
8. La temàtica serà lliure, però cada relat haurà de començar amb una de les frases donades per categoria.
9. Frases per al començament dels relats:

Categoria en valencià:

1. A partir d’aquell moment, tot seria diferent.

2. La realitat és molt tossuda.

3. Es va quedar mirant-la amb ulls plorosos.

Categoria en castellà:

1. La gente me mira raro y nunca he entendido el porqué. Quizás tenga que ver con…

2. ¡Quién diría que la foto que nos tomamos aquella noche en aquel bar acabaría siendo tan importante!

3. Amanda se asombró enormemente cuando, al salir de la panadería, se encontró con un ratón que hablaba.

Categoria en anglés:

1. This time everything will be different. Surrendering is not an option…

2. I couldn’t believe it. That voice was the last one I expected to hear after all these years.

3. After a wet and gloomy week, the sun is finally shining and the streets are full again.

Haz de curvas

Geometría imposible

El CFPA Babel organitza el VII Concurs de Fotografia Matemàtica amb les bases següents

• Les fotografies han d’estar fetes pels participants.
• No es poden fer fotomuntatges, cal que les fotos siguen originals.
• Cada foto haurà de dur un títol que faça referència, d’alguna manera, al contingut matemàtic de l’obra.
• L’arxiu amb la fotografia tindrà format JPG i el seu nom serà el títol de la fotografia.
• Cada participant podrà presentar un màxim de 5 fotografies.
• Els fitxers s’han d’enviar a la direcció cfpababel@gmail.com indicant en el cos del missatge el nom de l’autor/a i el grup a què pertany.
• La data límit de recepció de fotografies serà el 26 de març del 2026.
• Es valorarà l’originalitat i la qualitat de la fotografia, el seu contingut matemàtic i el títol de la fotografia.
• S’atorgaran tres premis consistents en tres xecs regal valorats en 30€. El veredicte del jurat es publicarà en la web del centre https://portal.edu.gva.es/cfpababel/ .
• El lliurament de premis es realitzarà a finals d’abril del 2026, la data exacta serà publicada en la web del centre.
• Els participants cedeixen els drets de publicació de les fotografies al CFPA Babel d’Alacant, que podrà presentar aquestes fotografies en nom del seu autor/a a altres concursos de fotografia matemàtica.
• Concurs subvencionat per l’Associació d’Alumnes del CFPA BABEL.

Esta semana empiezan los cursos de ELE, cada grupo en su horario. Consulten aquí los grupos por nivel y horario. ATENCIÓN: todos los grupos están completos, el alumnado interesado, podrá inscribirse en una lista de espera según su nivel y preferencia de horario (mañana o tarde).

Podeu consultar els horaris dels tallers d’ANGLÉS, INFORMÀTICA i VALENCIÀ per al nou curs. Tots començaran la setmana del 22 de setembre en l’horari corresponent.

Hui dimarts 29 a les 17.00 h mantenim l’entega de premis dels concursos de Fotografia Matemàtica i Relats Breus. A més, celebrarem el Dia del Llibre i, com cada any, l’Associació d’Alumnes del CFPA Babel, donarà roses i llibres a l’alumnat assistent. Recordeu que enguany demanem una donació simbòlica d’1 € per llibre i 1 € per rosa en favor dels damnificats per la DANA, que afectà més de 300.000 persones el passat 29/10/24.

L’ENHORABONA A TOTES I TOTS!

Fotografies guanyadores

Fotografia	Autor/a	Grup
Geometria aràcnida	Sagrario Quesada Navarro	Valencià B2
Los pilares de la geometría	Iván Moratalla Papí	GES 2B
Circular triangular	Cristina García Sánchez	Base

Accèssits

Fotografia	Autor/a	Grup
Arcos angulares	Azucena Mas Ramírez	GES 2B
Clase de polígonos	Rosario Aznar	GES 1
Curva solar	Juan Diego Montes Fernández	GES 2A
Curvas infinitas	Azucena Mas Ramírez	GES 2B
Decágono	Ernestina Arlandis Toral	Anglés 3
Fractal Eiffel	Dana Araujo	GES 2A
Geometría urbana	David Moya	GES 1
Intersección de curva y paralelas	Aitor Parra	GES 2B
L’esfera cromàtica	Sagrario Quesada Navarro	Valencià B2
Naturaleza geométrica	Juan Diego Montes Fernández	GES 2A
Plaça engalanada amb línies armòniques	Sagrario Quesada Navarro	Valencià B2
Proporción áurea	Juan Diego Montes Fernández	GES 2A