a_lunavaldes

Esta semana empiezan los cursos de ELE, cada grupo en su horario. Consulten aquí los grupos por nivel y horario. ATENCIÓN: todos los grupos están completos, el alumnado interesado, podrá inscribirse en una lista de espera según su nivel y preferencia de horario (mañana o tarde).

Podeu consultar els horaris dels tallers d’ANGLÉS, INFORMÀTICA i VALENCIÀ per al nou curs. Tots començaran la setmana del 22 de setembre en l’horari corresponent.

Hui dimarts 29 a les 17.00 h mantenim l’entega de premis dels concursos de Fotografia Matemàtica i Relats Breus. A més, celebrarem el Dia del Llibre i, com cada any, l’Associació d’Alumnes del CFPA Babel, donarà roses i llibres a l’alumnat assistent. Recordeu que enguany demanem una donació simbòlica d’1 € per llibre i 1 € per rosa en favor dels damnificats per la DANA, que afectà més de 300.000 persones el passat 29/10/24.

L’ENHORABONA A TOTES I TOTS!

Fotografies guanyadores

Fotografia	Autor/a	Grup
Geometria aràcnida	Sagrario Quesada Navarro	Valencià B2
Los pilares de la geometría	Iván Moratalla Papí	GES 2B
Circular triangular	Cristina García Sánchez	Base

Accèssits

Fotografia	Autor/a	Grup
Arcos angulares	Azucena Mas Ramírez	GES 2B
Clase de polígonos	Rosario Aznar	GES 1
Curva solar	Juan Diego Montes Fernández	GES 2A
Curvas infinitas	Azucena Mas Ramírez	GES 2B
Decágono	Ernestina Arlandis Toral	Anglés 3
Fractal Eiffel	Dana Araujo	GES 2A
Geometría urbana	David Moya	GES 1
Intersección de curva y paralelas	Aitor Parra	GES 2B
L’esfera cromàtica	Sagrario Quesada Navarro	Valencià B2
Naturaleza geométrica	Juan Diego Montes Fernández	GES 2A
Plaça engalanada amb línies armòniques	Sagrario Quesada Navarro	Valencià B2
Proporción áurea	Juan Diego Montes Fernández	GES 2A

L’entrega de premis serà dimarts 29 d’abril a les 17.00h

RELATS GUANYADORS

1r premi. Categoria en anglés, per Alejandra Garriga de GES 2A When she opened the front door and saw who was there, she couldn’t believe her eyes. It was a mystical presence, a strange form of life looking like a human carrying a pair of wings in her back. Her inner child was astonished to see a fairy in real life. Kelay just got back from school and went to take a walk through the forest which were close to her house. This tree land held millions of untold stories about weird beings. However, nobody could ever tell wether any of them were true. Kelay found an abandoned cottage in the middle of nowhere. When she entered, she saw a woman dressed in a pink shiny lace dress. She came closer and started to talk to Kelay. It turned out that she came from another dimension through a portal looking for the lost princess of the rainbow kingdom, who turned out to be Kelay. The real homeland of hers was under the reign of the evil black fairy who banished her to a foreign dimension and had Kelay’s parents captured. “The only one who can defeat her is you”, the fairy exclaimed to her. The only power stronger than the evil fairy is the power that lies within Kelay’s heart. They both agreed and took the trip through the magical portal with the hope to save the kingdom.

Accèssit. Categoria en anglés, per David González de GES 2B He was really excited, it was his first date in months. He was talking to a girl on a dating app. They had many things in common. They both liked going to the mountain, the cinema, reading and pets, specially cats. They spent months talking until he finally decided to take the step and asked her to go out on a date. Since they both really liked pasta, they decided to go to an Italian restaurant. He arrived at the restaurant at the agreed time but she had not arrived yet. Ten minutes passed, the another 10,…., he was getting impatient, then he started to be upset and afterwards he felt sad. He called her to ask her where she was and what had happened. Suddenly, someone touched his back. It was her! It turned out that they had been placed at different tables and both were waiting for the other one. That night, they had dinner and they knew each other better. They were talking, laughing and they ended up falling in love completely. Three years later, he asked her to marry him in the same restaurant. She said “Yes!”. They will always remember that date as a metaphor of how they had been waiting for the other in their whole lives until they found each other. And they lived happily after that. The end.

1r premi. Categoria en castellà, per Ana Belén Marín de GES 2A Quiero que te quede claro, no tuve nada que ver con eso. Sí, necesito explicártelo y al mismo tiempo explicármelo a mí misma: no tuve la culpa. Aunque he pasado mucho tiempo creyendo que lo había hecho todo mal, hace poco mi mentalidad ha cambiado mucho, no sé si a razón de la fuerza que me empuja a salir adelante, o simplemente por las hostias que me ha ido dando la realidad. Una realidad que aunque me cueste admitir, aún duele. Cuando todo empezó era muy bonito y fuimos durante mucho tiempo “todo”: amigos, amantes y cómplices, aunque he de admitir que mi intuición siempre me decía algo. No lo voy a negar: fue bonito. Dentro de aquella mentira viví bien durante mucho tiempo, como dicen: “ojos que no ven, corazón que no siente”. Y sí, fue bonito porque al final conseguí uno de mis grandes objetivos: ser mamá. Pero esa traición tan grande con tantísimas mentiras originó en mí una inseguridad, malestar y dolor que jamás pensé que afectarían tanto a mi persona, por esa razón fui capaz de echarme la culpa… Pero aquí y ahora quiero dejarte claro, como te he dicho a ti y a mí que ¡no! ¡NO!, no te perdono ni lo haré nunca, tengo derecho de perdonarme a mí por fallarme, pero no a ti. No te deseo nada malo, eso nunca, ni siquiera que pases un poquito por lo que pasé, pero alejarme de ti me ayuda a seguir adelante, dejo todo aquello como algo vivido, lo bueno lo dejo en mi recuerdo y en las caritas que veo cada mañana, ¡ellas!… Y lo malo, como aprendizaje hacia mi persona, ya que gracias a todo lo vivido he aprendido a quererme, valorarme, ponerme en primer lugar, disfrutar de mí y ante todo, y es lo que más me ha costado, no tenerle miedo al “miedo”. Por fin después de tanto tiempo sé que soy fuerte, soy capaz y vivo sin ese miedo que apagó totalmente mi luz y que tenía tu nombre. Antes de terminar y a pesar de que, como ya te he dicho, no te voy a perdonar, también quiero que sepas que por mucha rabia que sienta hacia ti, fuiste y siempre serás el amor de mi vida. 1r premi. Categoria en castellà, per Azucena Mas de GES 2B LA TORRE DE BABEL Y en aquella Torre de Babel, donde se hablaban tantos idiomas que les separaban, decidieron buscar aquello que les unía. Y vaya ironía, lo encontraron en un cacharro que todos llevaban en el bolsillo: el móvil. Al principio era solo para tonterías, un meme por aquí, un sticker por allá, el típico buenos días del grupo familiar. Pero cuando en las poblaciones de alrededor, el agua y el barro inundaron las calles, la cosa cambió. La gente dejó de mandar tonterías y empezó a usar el teléfono móvil para lo que realmente importa: avisarse, ayudar, conectar. María, atrapada en su coche, con el agua subiendo, mandó su ubicación en un grupo de emergencias. Paco, el del bar de la esquina, ofreció su local como refugio para los que no podían llegar a casa. Los chavales del barrio montaron una red de redes sociales para coordinar ayuda. Y ahí estaban todos sin importar si hablaban valenciano, castellano, inglés o con señas. Cuando la tormenta pasó, siguieron con sus móviles en la mano, pero ya no solo para perder el tiempo. Habían aprendido que, en el fondo, lo que les unía no era la tecnología, sino las ganas de cuidarse unos a otros. Y aunque al día siguiente volvieron a los memes y los stickers, algo había cambiado. En aquella Torre de Babel, al final habían aprendido a escucharse.

Accèssit. Categoria en castellà, per Esteban Álvarez de GES 2A El insólito robo de mi pasaporte Llegué al aeropuerto y embarcando en el vuelo a Londres, me di cuenta de que no llevaba el pasaporte. Por lo tanto, decidí ir directamente al lugar de objetos perdidos. Allí me dijeron que no había llegado ningún pasaporte con ese nombre. Después de lo sucedido, traté de recordar dónde lo había visto por última vez. Pensé en todos los lugares donde había estado antes de llegar al aeropuerto: fui a comer, luego tuve un tour por un zoológico, en el cual tuve una pequeña discusión con un gorila… que me pudo haber robado el pasaporte. Sin muchas opciones, regresé al zoológico con la esperanza de encontrar alguna pista. Al llegar, me dirigí al área donde estaba el gorila y, para mi sorpresa, lo vi jugando con algo que parecía ser mi pasaporte. Me acerqué con cautela, intentando no asustarlo. Justo cuando estaba a punto de tomarlo, el gorila lo metió en su boca y comenzó a masticarlo. Desesperado, llamé a un cuidador del zoológico, quien intentó distraer al gorila con comida. Después de varios intentos, logramos recuperar lo que quedaba del pasaporte: estaba mordisqueado y lleno de babas, pero aún legible. Corrí de regreso al aeropuerto, esperando que me permitieran viajar con el pasaporte en ese estado. Cuando llegué al mostrador, el agente de migración tomó el documento con cara de asco, lo inspeccionó y, tras unos minutos de duda, selló mi pase con una sonrisa divertida. Finalmente, subí al avión con una historia increíble que contar.

1r premi. Categoria en valencià, per Gloria Varó GES 2A L’havien advertit sobre la casa, però la curiositat va ser més forta que la por. Claudia es va parar enfront de la porta gran rovellada i va respirar profundament. La vella masia dels Varó era allí, fosca i silenciosa, amb les seues finestres trencades i les seues clivelles. Tots al poble deien que estava embruixada, que qui hi entrava no tornava a eixir d’ella. Però Claudia no creia en contes. Va espentar la porta i el cruixit va ressonar per tot el lloc. Dins feia olor d’humitat i pols. Va avançar pel passadís cobert de teranyines, il·luminant amb la seua llanterna les parets clivellades. En arribar al saló principal va veure un vell espill de marc platejat. El seu reflex va parpellejar. Claudia va retrocedir, el seu cor anava ràpid. Va mirar una altra vegada i es va veure a si mateixa… però alguna cosa estava malament. El seu reflex somreia. Ella no. Un calfred li va recórrer el cos. De sobte la imatge en l’espill va alçar la mà i va assenyalar la porta darrere d’ella. Claudia es va girar sense pensar-ho, però la porta estava tancada. En girar la vista cap a l’espill, el seu reflex ja no estava. El fred la va embolicar. Va sentir una presència després d’ella. No estava sola. Va córrer cap a la porta, colpejant-la amb desesperació. Algú va murmurar el seu nom en la seua oïda. Llavors, l’espill la va absorbir en un instant de foscor. La casa va quedar en silenci. Fora, la llanterna de Claudia estava encesa en el sòl. Dins de l’espill estava Claudia, amb els ulls oberts plens de terror.

Accèssit. Categoria en valencià, per M. Pilar Gutiérrez (B1 Valencià)  EL CAS HENRY L’havien advertit sobre la casa, però la curiositat va ser més forta que la por, perquè feia molt de temps volia investigar els crims ocorreguts en eixa mansió. Christy era una policia científica retirada feia cinc anys. Christy portava més de deu anys en la investigació del cas Henry, tot i que una de les últimes pistes derivava a aquella mansió. Per temes judicials, no la deixaven entrar en aquella mansió abandonada, però ara que estava jubilada i sense por, volia endinsar-se en la mansió per a intentar resoldre el cas. Era un matí del 12 de febrer de 1972, Christy es va disposar a entrar en la mansió. La porta tenia un cadenat que va obrir amb tècniques policials, va entrar sigilosament observant l’interior i li va donar un calfred perquè estava tot net i ordenat. Tot i així se suposava que feia més de vint anys que hi estava abandonada. Es va quedar uns segons parada recapacitant si entrar-hi o no, va entrar-hi amb molta cautela, es va trobar una llar encesa, la curiositat i la por començàven a recórrer-li les venes i es va girar. Fent una ullada, va veure un cadàver assegut en una butaca, el cadàver estava tan sec i antic que s’havia convertit en mòmia. Christy va pegar un crit i de sobte es va escoltar: —Qui hi ha ahí? -amb una veu greu i masculina com si fora un home vell-. Christy va eixir corrents de la mansió sense que s’adonara l’home. Va tornar a casa a reflexionar sobre els fets ocorreguts. Al dia següent repassant les dades de la investigació va concloure que el cos era de Henry, l’amo de la mansió, així que qui era el desconegut?

Haz de curvas

Geometría imposible

El CFPA Babel organitza el VI concurs de Fotografia Matemàtica amb les següents

• Les fotografies han d’estar fetes pels participants.
• No es poden fer fotomuntatges, cal que les fotos siguen originals.
• Cada foto haurà de dur un títol que faça referència, d’alguna manera, al contingut matemàtic de l’obra.
• L’arxiu amb la fotografia tindrà format JPG i el seu nom serà el títol de la fotografia.
• Cada participant podrà presentar un màxim de 5 fotografies.
• Aquests fitxers s’han d’enviar a la direcció cfpababel@gmail.com indicant en el cos del missatge el nom de l’autor/a i el grup a què pertany.
• La data límit de recepció de fotografies serà el 15 de març del 2025.
• Es valorarà l’originalitat i la qualitat de la fotografia, el seu contingut matemàtic i el títol de la fotografia.
• S’atorgaran tres premis consistents en tres xecs regal valorats en 30€. El veredicte del jurat es publicarà en la web del centre https://portal.edu.gva.es/cfpababel/ .
• El lliurament de premis es realitzarà el dia 29 d’abril del 2024.
• Els participants cedeixen els drets de publicació de les fotografies al CFPA Babel d’Alacant que podrà presentar aquestes fotografies en nom del seu autor a altres concursos de fotografia matemàtica.

VI CONCURS DE RELATS BREUS

CFPA BABEL 2025

1. El concurs premiarà relats breus, d’un màxim de 250 paraules originals i escrits per l’alumnat del centre.
2. En els relats, s’estableixen tres categories, segons la llengua que es faça servir en el relat: valencià, castellà i anglés. Hi haurà un primer premi d’un xec regal de 30€ i un accèssit de 15€ per cada categoria.
3. Cada alumne/a podrà participar amb un màxim de tres relats, un per cada categoria.
4. Els relats es depositaran en una bústia situada en la consergeria del centre. Aniran firmats amb un pseudònim. En un sobre tancat, grapat al full del relat, s’adjuntarà un paper amb el pseudònim, el nom de l’alumne/a participant i el grup en què està matriculat/da.
5. La data límit per a depositar els relats serà el dia 15 de març de 2025.
6. El lliurament dels premis serà el 29 d’abril en un acte de celebració del dia del llibre.
7. La temàtica serà lliure, però cada relat haurà de començar amb una de les frases donades per categoria.
8. Frases per al començament dels relats breus:

Categoria en valencià:

1. L’havien advertit sobre la casa, però la curiositat va ser més forta que la por.

2. Em vaig despertar en un hotel amb unes vistes precioses, no recordava qui era. Com havia arribat ahí? Què em passava?

3. Encara no m’ho crec, algú m’ha fet un ingrés de 200.000 €. Vaig a la policia o me’n vaig de vacances?

Categoria en castellà:

1. Llegué al aeropuerto y embarcando en el vuelo a Londres me di cuenta de que no llevaba el pasaporte.

2. Y en aquella Torre de Babel, donde se hablaban tantos idiomas que les separaban, decidieron buscar aquello que les unía.

3. Quiero que te quede claro, no tuve nada que ver con eso.

Categoria en anglés:

1. He/she opened the letter with trembling hands, knowing the truth would hurt.

2. When he/she opened the front door and saw who was there, he/she couldn’t believe his/her eyes.

3. He/she was really excited, it was his/her first date in months.

Hem fet moltes activitats complementàries este final de trimeste i ací en tenim un resum!

Vídeo de l’excursió a Xixona i Alcoi. Feu clic ACÍ