Hola 4rtB,
Aquí us deixo el solucionari de les tasques proposades per aquesta setmana. Continueu així, ho esteu fent genial!
XAT
Solucions fitxa 13 (paraules polisèmiques).
Solucions fitxa 14 (paraules agudes)
Solucions fitxa 15 (paraules planes).
Solucions fitxa CL 5 (Comprensió lectora).
CASTELLÀ
Solucions fitxa 14 (formar oraciones).
Solucions fitxa 15 (escritura de números/palabras polisémicas).
Solucions fitxa 16 (el sujeto/antónimos y sinónimos).
Solucions fitxa CL 6 (Comprensión lectora).
MATEMÀTIQUES
FITXA 15
Exercici 1.
L’opció correcta és la C. 8.000m
Exercici 2.
(1.902m x 4vegades al dia) x 210 dies = 7.608 x 210 = 1.597.680m
Exercici 3.
No té raó Neus, perquè 320.000 és el mateix que 32 x 104.
Exercici 4.
L’opció correcta és la B. 9 x 9 x 9
FITXA 16
Exercici 1.
L’opció correcta és la C. 12.360 litres.
Exercici 2.
No té raó cap dels 2 perquè si l’empresa cobra, aproximadament (estimació), uns 1.000 € al dia i les obres duren 18 dies, el cost de la reparació serà d’uns 18.000 € (no arribarà).
Exercici 3.
Les opcions correctes són la B i la C.
FITXA 17
Exercici 1.
Dividend 32 divisor 5 quocient 6 residu 2
Exercici 2.
36: 7 = 5 q i 1 r 23: 6 = 3 q i 5 r
87: 3 = 29 q i 0 r 65: 8 = 8 q i 1 r
Exercici 3.
156 : 6 = 26 q i 0 r. Com el residu és 0 no sobrarà cap cromo.
Exercici 4.
Dividend divisor quocient residu
Exercici 5.
761:7= 108 q i 5 r 213:6= 35 q i 3 r
875:3= 291 q i 2 r 805:8= 100 q i 5 r
FITXA 18
Exercici 1.
L’opció correcta és la B.
Exercici 2.
307 llepolies : 8 xiquets = 38 llepolies a cada bossa i en sobraran 3.
Exercici 3.
126 caramels : 9 convidats = 14 caramels a cada bossa i no en sobraria cap.
SOCIALS
Tema 9 fitxa de reforç
Exercici 1.
CELTES
Zones de la península on vivien: els celtes habitaven el Nord i centre peninsular.
Característiques dels poblats: els poblats celtes, anomenats càstrums, estaven amurallats i tenien cases circulars distribuïdes de manera desordenada. Les cases eren senzilles, fetes amb murs d’atovó o pedra amb sostres de branques i palla.
Activitats econòmiques: practicaven l’agricultura i la ramaderia. També es van dedicar a l’artesania, elaboraven peces de ceràmica i teixits.
IBERS
Zones de la península on vivien: els ibers habitaven l’Est i el Sud peninsular.
Característiques dels poblats: els poblats estaven fortificats. Els habitatges acostumaven a tindre forma rectangular i s’ordenaven al voltant de places i carrers. Els murs de les cases eren de pedra, fang i branques, i el sostre es recobria d’argila per a fer-lo impermeable.
Activitats econòmiques: practicaven l’algricultura i la ramaderia. Igual que els celtes, també es van dedicar a l’artesania, elaborant ceràmica i teixits.
Exercici 2.
Els rivals dels romans en el domini del Mediterrani van ser els cartaginesos.
L’any 218 a.C., l’exèrcit romà va desembarcar a la colònia grega d’Emporion (Empúries), i va començar la conquesta de la Península Ibèrica.
Els celtes van oferir més resistencia a la conquesta. Descataca le resistència de la ciutat de Numància davant dels romans i el cap celta Viriat.
Exercici 3.
Comunicació i comerç: els romans van construir ciutats, camins (calçades), ponts, aqüeductes, ports…Gràcies a aquestes construccions esva organitzar un comerç terrestre i marítim molt actiu.
Organització territorial: els romans van dividir el territori conquerit en províncies. Al final de l’Imperi hi havia cinc pronvíncies: Gallaecia, Tarraconensis, Carthaginensis, Lusitania i Baetica, juntament amb les Illes Balears, que formaven Balearica.
Exercici 4.
Insula; habitatges dels pobres; cases de pisos.
Domus; habitatges dels rics, cases luxoses.
Tema 9 fitxa d’ampliació
Exercici 1.
Venus: deessa de l’amor
Diana: deessa de la caça.
Mart: déu de la guerra.
Mercuri: déu del comerç.
Plutó: déu de l’inframón.
Juno: deessa del matrimoni.
Apol.lo: déu del Sol i les arts.
Neptú: déu dels mars i dels terratrémols.
Júpiter: déu de l’Estat romà i de les lleis.
Exercici 2.
Afirmacions vertaderes:
El dilluns era dedicat a la lluna i el diumenge al Sol.
En altres idiomes encara anomenen el diumenge dia del Sol.
El dimecres estava consagrat al planeta Mercuri.
Amb el Cristianisme el diumenge va passar a ser el dia del Senyor.
Els romans van copiar el calendari lunar dels mesopotàmics.