Vaig ser convidat a la Nit de Contes. Tractaré de resumir algunes impressions, però us assegure que hi ha moltes més que aquestes i totes molt positives.
La Nit de Contes és un passeig meravellós de la mà dels contes, que organitza un grup de mestres nodrit, amb energia i molt imaginatiu al CEIP Cristòfol Colom de Xixona cada dos anys per al seu alumnat.
Aquests mestres, a més, compten amb l’ajuda de companys, companyes i alumnat que van passar pel centre i que segueixen involucrats en un projecte que enamora. També col·laboren mares, pares i fins a la bibliotecària municipal. La Nit de Contes aconsegueix que l’alumnat de 3r i 4t gaudi d’una nit de compte contes, teatre, titelles i espectacles visuals en el seu centre, en el qual finalitzaran la nit dormint i desdejunant tots junts. El fil conductor, en aquesta ocasió, és un conte de l’escriptor Jaume Miquel Peidró, antic mestre del centre però encara implicat en el projecte. Aquest conte es publicarà pròximament i se sumarà a una llarga llista.
Hores abans del començament, l’equip organitzador comença a donar els últims detalls als ambients i escenaris per a, posteriorment, passar a caracteritzar-se. Són molts els personatges que donen vida a aquesta nit i molts els mesos que han invertit en el projecte. A les 21.30 es convida als pares i mares a fer una passejada pels diferents escenaris perquè, una vegada hagen eixit del centre, donar pas als vertaders protagonistes, els xiquets i xiquetes del Cristòfol Colom.
És difícil que la fotografia i els vídeos aconseguisquen transmetre l’ambient màgic que es respira quan comença la nit i la il·lusió amb el qual les xiquetes i xiquets el viuen. També és difícil explicar tot el que passa, però us puc parlar de tirolines per les quals descendeixen personatges, passadissos foscos, un llac amb personatges dins d’una barca que veuen com l’aigua a la seua al voltant canvia de color, sorgeixen centenars de bambolles o la canya s’afona en l’aigua espentada per un ser molt especial, cançons que el propi alumnat protagonista interpreta i canta, projeccions en el sostre que han de visualitzar ficats al llit, cementeris amb personatges terrorífics, ombres xineses en un llenç enorme, i un llarg etcètera.
A les 2.00 de la matinada acaben el recorregut i es preparen per a dormir en els seus sacs. Quan al matí, la seua família els reculla, l’alumnat es portarà de tornada a casa moltes emocions, la sensació del poder de la paraula com a mitjà de transmissió, i un record inesborrable per a tota la seua vida.
M’agradaria acabar agraint l’amabilitat de la seua directora Marina Ferrándiz i, especialment, l’atenció que em va dispensar Damiá Llorens, mestre de música i un altre dels impulsors de la idea. Una idea que va portar fa ja alguns anys Maribel Correcher en la seua incorporació al centre i que, coses de la vida, no va arribar a materialitzar-se en el centre del qual procedia. Sara Raya s’ha encarregat de la coordinació del seminari que ha reflexionat i debatut la manera de portar a la pràctica aquest projecte educatiu. I, com he dit abans, moltes més persones de la comunitat educativa han treballat perquè fora possible. Les bones idees cal materialitzar-les, com ha fet aquest equip. Gràcies i enhorabona.