La caminada per l’antic Camí reial ha esdevingut, per art de la paraula, en ruta Mar i cel. El trajecte surt des de la desembocadura de l’Algar i arriba a l’Aula didàctica. Pretén mostrar aquest espai natural com la drecera dels records d’un temps més dur, la guerra que es retrata en el relat El llamp i la sageta dels records. Mar i cel, la casa on Carmelina va passar bona part de la infantesa, construccions defensives i l’arquitectura de les primeres vil·les d’estiueig vuitcentistes, formen part d’aquest itinerari.
LA CASA DE LA MAR
Pels carrers del nucli antic d’Altea –«el barri del Fornet, el qual era el més amunt del poble per la part de Migjorn. Des del Fornet es veu l’Aitana i el Puigcampana»– el nostre alumnat pot seguir l’empremta d’aquella Carmelina xiqueta i de les seues vivències, que desemboquen en la Casa Cervantes, llar de l’avi Francesc Martínez i Martínez, on la fa hereva de tota la Matèria de Bretanya. Trepitjarem els mateixos indrets per a sentir el mateix ambient i conéixer personatges com la Mare Paula o la mestra Cantarrana. Un exercici per a la imaginació en el mateix lloc on passaren els fets.
CARMELINA A L’ESTIL WARHOL
L’art sempre ha mantingut relacions i fusions. És per això que en aquest taller, és pretén el desenvolupament de la creativitat plàstica alhora que és fixa en la memòria dels més menuts la imatge de l’autora. És converteix així en una icona que han adaptat al seu gust i que serà recordada amb major facilitat.
TITELLA DE CARAGOL
Caragol, caragol,
trau les banyes
i ves-te’n al sol.[…]
Amb aquest poemeta-cançó iniciem els més menuts en la poesia i observem fenòmens com la rima i jocs de paraula simples que ells puguen seguir i reproduir. A més, parlem de les funcions de les gallines, que alguns desconeixeran i de les diferents tipus de mares i com tenen cura dels fills. Després de fer la lectura per part dels mestres i memorització d’algunes parts per a l’alumnat. Punxaran i retallaran la forma del caragol per a fer en cartolina una titella amb un palet de fusta.
LES ESTRELLES DE CARMELINA
[…] I les estrelles eren les finestres del cel, per on els àngels ho tafanejaven tot […]
Amb el fragment de la història de la mestra Cantarrana, s’obri el debat de la fantasia i la comparació d’alguns elements de la natura i el paisatge amb altres que ens són quotidians. Coneixeran i realitzaran un mòbil d’estreles.
PERET I MARGALITETA
[…] El que més m’agradava de tot el repertori era el de “Pepet i Margaliteta”. Després, en fer-me gran, vaig adonar-me que aquest conte es diu “Hansel und Gretchen” i que el saben tots els xiquets del món. […]
A un dels capítols de Matèria de Bretanya, l’autora relata com la Mare Paula els contava contes i aquell que més li agradava era «Peret i Margaliteta». Després sabria que, com la majoria de contes, tenen diferents versions i equivalents en unes altres cultures (catàleg ATU). L’alumnat serà qui s’encarrega de llegir per als companys la història en diferents versions. Després, trauran les conclusions dels fets narrats i quin és el paper tradicional que s’atribueix als diferents personatges, sobretot els femenins. Es confeccionen titelles que representen els personatges.
SAQUET D’OLOR
[…] pels mateixos olors jo li podia endevinar els passos, i era com si em regalàs, però sense saber que m’ho regalava, argelacs d’Aitana, heura i baldres del barranc del Garroferet, greda del tossal Molar, camamilla i farigola i herba d’amanir olives els vessants de Bèrnia […]
Ens situem en el context del temps i l’Altea de Carmelina per a llegir un text relacionat amb allò que ella tant s’estimava: la natura, muntanyes i serres, la vàlua de les persones, les emocions, el conjunt de tot això i, tan destacable, la importància dels sentits. Llegim el fragment de Matèria de Bretanya on parla de les herbes i els indrets on es recollien. Es repartiran diferents espècies perquè aprenguen a diferenciar-les pels colors, formes, flaire.. Amb elles, elaboraran un saquet d’olor amb barreges diferents.
ESCACS
Blanc i negre,
negre i blanc,
joc d’escacs.
El poema «Escacs» mostra de forma subtil i comparada amb el joc, la lluita de classes socials. Una forma de fer-los reflexionar sobre l’estat o lloc que cadascú representa en la societat on també ens movem com les peces pel tauler. Després, elaboraran un joc amb les peces retallades i apegades sobre material reutilitzat i s’emportaran un tauler amb el poema on es pot jugar.
SAL AROMATITZADA
[…] Aquesta Costera feia olor de peix i saladura i per davant de les portes penjaven cortines de sàssia negra; açò volia dir que érem al barri dels mariners. […]
Altea és un poble mariner i, com a tots els llocs, la saladura ha constituït durant segles el mètode de conservació del peix. Els textos de Sánchez-Cutillas també ho reflectixen quan parlen de la vida dels mariners i els estris que fan servir. Barrejaran sal amb herbes a l’estil dels antics costums mariners.
EL MARUÀ DE LA MARE PAULA
[…]Les vesprades que plovia
anàvem tota la colla de menuts
a casa la mare Paula,[…]
Ella sempre estava asseguda
a la seua cadira de repòs,
i nosaltres ens ficàvem sobre el maruà,
que era una estora rodona feta d’espart.
[…]la mare Paula ens contava contes.
El que més m’agradava de tot el repertori era el de «Peret i Margaliteta».
En aquest cas, dirigirem la tasca a l’oralitat i l’etnopoètica. La funció de contar, que tant s’està perdent en un món de l’escriptura, adquireix protagonisme en un intent de dramatització on coneixeran també la tècnica del «kamishibai». Amb la participació activa, transformaran la història per a crear una situació més adequada als valors humans bàsics i a la realitat en què vivim.