COEDUQUEM: 25N Dia internacional contra la violència de genère

Una vegada més hem de commemorar aquest dia per tal de lluitar amb aquesta xacra de la societat. 

Avui, al centre, a més de murals per conscienciar a la comunitat educativa i fer ressò al seu entorn, hem realitzat una performance amb cadires buides, una per cada dona i cada menor d’edat assassinat en el que portem d’any, a més de recordar que hi hagut molts infants que han quedat orfes. Per acabar l’acte, hem llegit el comunicat consensuat a la nostra comunitat.

Com diu la campanya de la generatitat Identifica’t, implica’t, coeduquem deixant emprenta contra la violència de gènere.

En aquesta ocasió, voldria fer arribar una ferramenta, que tot i que no és cridanera, pot col·laborar per aconseguir la igualtat real entre dones i homes. És un esglaó més, i és una ferramenta que ens la proporciona la Generalitat, i encara que estiga en valencià, es pot dur a terme a qualsevol altra llengua: La guia d’ús del llengatge igualitari que podeu descarregar-la a la pàgina de la conselleria: REcursos web per a la Igualtat i COnvivència (REICO)  o al següent enllaç: Guia .

He pensat en aquesta al veure els cartells per commemorar el 25N dels Governs d’Espanya i Gran Canaria, tots dos amb el mateix lema «Juntas»

Com podeu observar, el cartell de Gran Canaria per a tenir en compte a totes les persones, canvia la lletra «a» per una «x».

A la guia podreu trobar recomanacions per fer el vostre discurs més igualitari. Us convide a llegir-la. I només amb aquest pas, estarem més a prop d’aconseguir aquesta igualtat i respectar a totes les persones, com diu l’article 14 de la nostra constitució. 

Per acabar, vaig a transcriure un poema que trobareu a la guia de Mª Elena Simón Rodríguez que es diu:

POEMA DE L’AMOR SENSAT (O COM DESACTIVAR LA MISOGÍNIA)

Si desitgeu en la pràctica la Justícia i l’Equitat,

si preconitzeu alianzas i us importa la Igualtat,

i us alegra que les dones no facen passos en fals,

advoqueu pels seus drets i la seua felicitat,

Parleu d’elles fent-ne mostra, de bona comunicació:

que les paraules, les dites, fins i tot les concordances,

insulten no valoren me retraten amb venjances

a les petites, a les grans, a les veïnes properes,

a les nenes, a les guapes i també a les tafaneres,

a les sàvies i rurals, postergades o valentes,

compartim o no fortuna, a dones de totes terres.

Que no permet el llenguatge

que s’escolte amb precisió

ni els seus noms i qualitats, ni la seua professió.

Yo així no podrem veure’ns

amb grans canvis en la vida

si les paraules maltracten

i són causa de ferida.

Amb la meitat de la terra

mantenim un gros deute:

emprar mots en femení

sense que la llengua es trenque.