PAISATGES D’APRENENTATGE COMPETENCIALS

Els paisatges d’aprenentatge són ferramentes pedagògiques que ens permeten programar d’una forma senzilla per a donar resposta a la diversitat de l’alumnat de l’aula.
Als paisatges, l’alumnat te l’oportunitat de “caminar” de forma autònoma per una o varies situacions d’aprenentatge realitzant tasques de diferent nivell cognitiu, que tenen relació amb el currículum.
A l’hora d’utilitzar aquesta ferramenta és important tindre presents, en tot moment, les pautes del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), desenvolupat pel Centre de Tecnologia Especial Aplicada, CAST
⚠️ El punt de partida en el disseny dels Paisatges d’Aprenentatge és la matriu de programació.
– PROPOSTA MATRIU DE PROGRAMACIÓ PAISATGES D’APRENENTATGE COMPETENCIALS –
PdCA
El disseny de PdCA parteix de la proposta de matriu de programació d’Anna Monzó (2021) i Concha Barceló (2021), proposant, per a l’eix horitzontal, les competències clau, ja que aquest és un aspecte que hem de tindre en compre habitualment a l’hora de programar. Convertint d’aquesta manera els paisatges d’aprenentatge en dissenys competencials.

Una altra de les peculiaritats en la proposta de Monzó i Barceló (2021) és que en l’eix vertical proposen la Taxonomia de Bloom per a l’era digital, que va publicar Churches l’any 2009. Esta suposa una revisió de la Taxonomia anterior.

Tenint en compte el perfil d’eixida de l’alumnat que ens planteja la LOMLOE, amb la proposta de Monzó i Barceló (2021), s’intenta consolidar l’adquisició de les competències clau, la preparació per als reptes del segle XXI i la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Per això es troben representats en la matriu de disseny del paisatge i es tindran presents tant en el moment del disseny del paisatge, com en tot el seu desenrotllament perquè guien tot el procés d’ensenyança aprenentatge.

Un altre element clau d’esta proposta que apunta en esta línia és la diferència entre aprenentatges imprescindibles i aprenentatges desitjables. Segons la proposta si ens fixem en els sabers que habitualment formen part de la nostra programació podem trobar alguns que són imprescindibles, perquè estaran a la base d’altres posteriors. Estos aprenentatges, en el paisatge, es marquen com a obligatoris. En canvi, existixen uns altres que no resulten tan essencials, així que es poden plantejar com a optatius.

A part d’això, consideren important també la idea de la bastimentada, per a tindre en compte i poder oferir tots els suports que l’alumnat requerisca per a la realització de les activitats proposades.
RECURSOS
👇 Clica a les imatges per accedir als materials 👇






