Continguts

• Integració sensorial i autisme
• Aplicació d’estratègies en distints àmbits
• Diferència en desordres de processamen sensorial en persones amb TEA i sense TEA
• Diferents models d’intervenció

Els continguts d’aquest article estan recopilats d’una formació del Real Patronat sobre Discapacitat. Els formadors són Diego González Lagos, Terapeuta Ocupacional, certificat en Integració Sensorial, i Rosario Vigliocco, Terapeuta Ocupacional i certificada en Integració Sensorial.

Teoria de la Integració Sensorial

La teoria de Ayres s’elabora al voltant del següent pensament:

Un correcte processament sensorial junt a
una correcta resposta adaptativa ens dona
com a resultat la base de l’aprenentatge.

Jean Ayres

El bon funcionament del nostre cervell en processar la gran quantitat d’informació tant de l’entorn com del nostre propi cos ens permet produir contínuament respostes adaptades en l’ambient en el qual ens movem.

Les respostes adaptades no sols són aquelles que són socialment acceptades, sinó també, respostes funcionals.

Les habilitats perspectives, què són aquelles que ens permeten interpretar correctament el món que ens rodeja. Les habilitats motores del xiquet estan estretament relacionades amb el seu comportament. Si un xiquet no està tenint un correcte processament sensorial per això no estaven tenint unes correctes habilitats perceptives i que, com a resultat donaven un dèficit en els seues habilitats motores provocaven respostes desadaptades. La qual cosa feia que tingueren dificultats en el seu desenvolupament.

Segons el DSM-5, la el Trastorn de l’Espectre Autista es caracteritza per dificultats en la comunicació social i en la interacció social en diversos contextos, junt a patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats.

Estudis demostren que entre el 90-95% de les persones amb TEA presenten dificultats en el processament sensorial (Randell et al. 2019).

Sistemes Sensorials

1. Sistema Visual
2. Sistema Gustatiu
3. Sistema Olfactiu
4. Sistema Auditiu
5. Sistema Tàctil. Aporta informació sobre el que estem tocant. Textura, forma, tamany, temperatura i pes.
6. Sistema Propioceptiu. Aporta informació des dels nostres músculs, lligaments i articulacions. Sensacions sobre la compressió i l’estirament dels músculs i articulacions. Permeten saber la posició del cos o dels segments corporals sense veure’ls.
7. Sistema Vestibular. Els receptors es troben a l’oïda interna. Aporten sensacions de moviment, acceleració, gravetat, equilibri i control espacial. Informa sobre la posició del cos i ajuda a respondre de manera adequada a l’atracció gravitatòria. El correcte funcionament del sistema vestibular ens ajudarà a no caure’ns.
8. Sistema Interoceptiu. Els receptors dels òrgans interoceptius es troben en els òrgans i teixits interns. Aporten informació sobre l’estat intern del nostre cos. Informa de sensacions de dolor, temperatura corporal, fam, set, freqüència cardíaca, freqüència respiratòria, sensació de son, ganes de fer pipi, defecar, i a més, distints estats emocionals.

Processament de la Informació Sensorial

1. Registre. És aquella primera detecció, a nivell del sistema central d’un estímul o input sensorial provenint del medi extern o intern. Conduirà als següents nivells de processament.
2. Modulació. Capacitat de regular i organitzar el grau, la intensitat i la naturalesa de les respostes a estímuls sensorials.
3. Discriminació. La distinció d’estímuls segons deu diferències o similituds i en la interpretació de les qualitats espacials i temporals dels mateixos.
4. Resposta. Resultat final del procés evidenciant una conducta adaptativa o no en relació a la informació sensorial enregistrada.

Alteracions en el Processament Sensorial

1. Hiporesponsivitat. Persones que no responen com la majoria de les persones. Baixa reactivitat, baixa responsabilitat o pobre registre.
   • Sistema Visual. Persones que els hi agraden els estímuls visuals molt forts.
   • Sistema Tàctil. Persones que renten els plats amb la temperatura molt calenta.
   • Sistema Auditiu. Persones que escolten música o veuen la TV en un to molt elevat.
   • Sistema Gustatiu. Persones que necessiten agregar molta sal al menjar.
   • Sistema Olfactiu. Potser no sent l’aroma.
   • Sistema Vestibular. Persones que poden estar molt de temps en moviment sense marejar-se.
   • Sistema Propioceptiu. Persones que no perceben el dolor com altra persona ho faria.
   • Sistema Interoceptiu. Persones que no senten la necessitat de fer pipi.
2. Hiperesponsibitat.respostes adaptades Persones que responen inusualment fort a l’estímul. Sobrereactivitat, sobreresponsivitat o defensivitat.
   • Sistema Visual. Persones que els molestes les llums molt brillants.
   • Sistema Tàctil. Persones que no toleren temperatures fredes o calentes.
   • Sistema Auditiu. Persones que perceben molt alts els sons.
   • Sistema Gustatiu. Perceben els sabors molt fortament.
   • Sistema Olfactiu. Qualsevol perceben fàcilment qualsevol olor.
   • Sistema Vestibular. Persones que es maregen al cotxe o a l’autobús.
   • Sistema Propioceptiu. Persones que apenes els toques ho perceben com a massa pressió.
   • Sistema Interoceptiu. Persones que senten sensacions desagradables en el seu cos sense tenir un correcte registre o modulació.

Patrons de Comportament

1. Hiperesponsivitat. Patró de cerca o de baix registre. Com a conseqüències no medeixen els riscos.
   • Propioceptiva
   • Vestibular
2. Hiperesponsibitat. Patró d’evitació de respostes adaptades. Generació d’aversió de diferents estímuls.
   • Tàctil
   • Vestibular
3. Pobre discriminació. Dificultats en percepció i control motor. Persones que es mostren descoordinats.
   • Tàctil
   • Propioceptiva
   • Vestibular

Instrument

Perfil Sensorial Dos. Autora: Winnie Dunn. (2014).

• Recopila diferents respostes en sistemes sensorials.
• Patrons de comportament associats a un eventual desordre de processament sensorial.
• Com estaria afectada la conducta en el comportament socioemocional i nivells atencionals.
• Ens possibilitat poder analitzar e interpretar la diferència de processament d’estímuls sensorials en els diferents sistemes i com pot desencadenar algun patró de comportament associat a aquesta diferència.

Conceptes Clau

• Umbral Neurològic. Barrera que necessita ser superada per interpretar l’estímul. Si aquesta barrera és alta caldrà major nivell d’estimulació, si és alta al contrari. Les diferències en l’umbral neurològic van a determinar la reactivitat de la persona.
• Autoregulació de la Conducta. Compensació a través del comportament de l’umbral neurològic.

Patrons de Perfil Sensorial

1. Patró de CERCA. Umbral neurològic alt i autoregulació de la conducta activa. Xiquets cercadors.
2. Patró de REGISTRE. Umbral neurològic alt i autoregulació de la conducta passiva. Xiquets espectadors.
3. Patró EVITATIU. Umbral neurològic baix i autoregulació de la conducta activa. Xiquets evitatius.
4. Patró SENSITIU. Umbral neurològic baix i autoregulació de la conducta passiva. Xiquets sensibles.

El perfil sensorial determinarà el vincle social.

Patrons de Registre

• Patrons de registre més que els demés. Augmentar la intensitat de les experiències sensorials en les tasques quotidianes. Les persones amb aquest patró els resulta més fàcil concentrar-se en tasques d’interés en entorns de distracció. No detecten estímuls què els puguen distraure.
• Patrons de registre menys que els demés. Augmentar la familiaritat amb les experiències sensorials en les tasques quotidianes. Les persones amb aquest patró poden beneficiar-se de contextos menys complexes i més perceptibles.

Patrons d’Evitació

• Patrons d’evitació més que els demés. Disminuir les experiències sensorials en les tasques quotidianes. Les persones es contenten en estar soles i prefereixen entorns amb informació sensorial limitada.
• Patrons d’evitació menys que els demés. Organitzar experiències sensorials, activitats que són de ritme ràpid o que requerixen filtrar informació és més probable que siga un desafiament.

Patró de Sensibilitat

• Patró de sensibilitat més que els demés. Proporcionar patrons estructurats d’experiències sensorials en les tasques quotidianes. Les persones sensibles tenen un nivell de consciència de l’entorn i atenció al detall.
• Patró de sensibilitat menys que els demés. Augmentar la consciència de les experiències sensorials en tasques quotidianes. Les persones d’aquest patró manenten el focus en els estímuls, no es distreuen.

Discriminació entre Alteració Sensorial i Conductual

• Avaluar Perfil Sensorial
• Observar en diferents contextos
• Identificar la funció de la conducta
• Revisar conseqüències de la conducta
• Indagar en experiències sensorials aversives
• Diferenciar si la resposta conductual és generalitzada o en situacions específiques

No sols les persones amb TEA
tenen desordres en el processament sensorial

Causes de desordres de Processament Sensorial en Persones No TEA

• Factors genètics
• Factors prenatals
• Problemes en el part
• Factors ambientals

Aplicació d’Integració Sensorial conjuntament amb altres models d’intervenció

Intervencions Naturalistes Conductuals Basades en el Desenvolupament (NDBI)

Representen un conjunt de pràctiques basades en evidència amb elements centrals comunis provenients de les ciències de la conducta aplicada i de les ciències del desenvolupament, que promovien l’adquisició d’habilitats de comunicació, atenció conjunta, habilitat socials, imitació, joc i conducta en xiquets amb autisme.

Elements centrals de les NDBI

• Format ABC de l’ensenyament
• Controls de fidelitat per a la precisió en la implementació de la intervenció
• Objectius d’intervenció individualitzats
• Medició continua del progrés
• Oportunitats d’ensenyament iniciades pel xiquets
• Organització de l’entorn per a fonamentar la interacció i l’aprenentatge
• Enfoc en el reforç intrínsec i les contingències naturals, en lloc del reforç extrem
• Ús d’ajudes i la reducció progressiva per a ensenyar habilitats

Enfocs

• Per la intervenció primerenca de xiquets amb autisme, una combinació de principis NDBI+SI ofereix un marc integral, amb perspectiva del desenvolupament, conductual i sensorial, implementació en entorns naturals. [NDBI: Intervencions Naturalistes Conductuals Basades en el Desenvolupament. SI: Integració Sensorial].
• L’abordatge NDBI+SI implica control compartit entre el xiquet i el terapeuta, utilitza contingències naturals i aplica una varietat d’estratègies per afavorir la regulació sensorial, la organització de la conducta i per a ensenyar habilitats apropiades per al desenvolupament del xiquet.

Estratègies Sensorials en Centres Educatius

• Relliscants antisoroll. Posar pilotes de tennis a les potes de les cadires.
• Aïllants de soroll. Cascos sense so.
• Armilla de neopré. Per hiporesponsives, persones buscadores. Ajuda a tenir un major registre de l’esquema corporal.
• Peus en moviment. Posar banda elàstica a les potes de la cadira.
• Cadires sensorials. Pilotes grans per seure.
• Fidgets
• Mossegadors

Estratègies Sensorials a la Llar

• Manta amb pes. Per tal que note la manta. Amb persones hiporesponsives, buscadores.
• Activitats motrius
• Circuït motor
• Gronxador
• Camí sensorial

Fonts

• Centro Español sobre Transtorno del Especto del Autismo. Vídeo-Seminari
• Teràpia d’Integració Sensorial en els TEA. Una revisió sistemàtica
• Entenent el Perfil Sensorial

Els continguts d’aquest article estan recopilats d’una formació del Real Patronat sobre Discapacitat. Els formadors són Diego González Lagos, Terapeuta Ocupacional, certificat en Integració Sensorial, i Rosario Vigliocco, Terapeuta Ocupacional i certificada en Integració Sensorial.