Quan arriba el final del curs, al costat de l’alegria d’haver aconseguit acabar un curs més i de les pròximes vacances, arriba també un moment trist: els comiats. És el moment d’acomiadar-se de companys amb els quals has treballat durant anys, o d’alguns amb els quals has coincidit només eixe curs però has establit connexions molt especials; o d’uns altres amb els quals has coincidit tan sols unes setmanes, però que marquen el seu pas pel col·legi. A tots ells volem donar-los les gràcies per la seua dedicació i per totes les coses que, moltes vegades sense que ells siguen conscients, es queden per sempre en el col·legi. Gràcies a Sandra Ferrero, tutora d’Infantil, a les mestres de suport Lucía García i a Eli Benítez que va tornar al nostre col·legi novament; a Blai Vañó, que va ser el professor de Música durant unes setmanes, ell i el seu ukelele; a Mari Carmen Martí, mestra de Religió i a Yolanda Bueno, mestra de Primària, que també van treballar amb nosaltres tan sols unes setmanes. A Marina Talavera, que ha estat amb nosaltres en el seu últim curs i ja arriba a la seua jubilació. També agrair a Marta Peral, que va arribar com a mestra de suport de Primària després de la DANA i que ens ha ajudat al fet que el curs haja sigut més suportable, tant a l’alumnat com al professorat, i a Patri Cerveró, Orientadora, que ha sigut un pilar fonamental i un suport importantíssim per a tota la comunitat educativa, juntament amb Nerea González, que, provinent de la Fundació Princesa de Girona també han aportat molt en treball emocional amb els nostres alumnes. I com no, donar també les gràcies a Anna Gomis, professora d’Educació Artística en anglés, que s’acaba d’incorporar amb entusiasme a esta emocionant aventura que és la docència en una escola pública, i a Olivia Schafer, la nostra auxiliar de conversa durant els dos últims cursos i que inicia una nova etapa amb noves metes.
Menció a part, donar també les gràcies a Amparo Dato, mestra d’Infantil i companya durant molts anys, que encara que no ha estat amb nosaltres aquests últims anys, per causes alienes a la seua voluntat, ha començat a gaudir de la seua jubilació, cosa que jo també començaré a fer a partir de setembre.
En este cas sóc jo el que vull acomiadar-me i agrair, després d’estar durant 26 anys en aquesta escola, a tots els i les alumnes del Blasco Ibáñez de Beniparrell que han fet que esta professió valga la pena, a totes les famílies que han ajudat al fet que el treball dut a terme amb els seus fills i filles haja arribat al millor port possible i a tots els meus companys, passats i presents, que han aconseguit que el que era un lloc de treball s’haja convertit en un lloc en el qual sempre m’he sentit com en família.
Una salutació i fins sempre,
Pedro Mateo, mestre d’Inglés
