Història i entorn

QUI ÉS AUSIÀS MARCH? 

Ausiàs March (1397-1459), vinculat a Gandia i Beniarjó, visqué també a València en el si d’una família de cavallers i poetes, ja que era fill de Pere March i nebot de Jaume Marc; pertanyia, doncs, a la petita noblesa valenciana. Com a cavaller participà en la campanya militar d’Alfons el Magnànim a Itàlia (1420-25), i fou recompensat amb territoris i privilegis; en l’any 1425 fou nomenat falconer major del rei. Ausiàs March es casà amb Isabel Martorell, germana de l’autor de Tirant lo Blanc. Després de la mort d’Isabel, es veié involucrat en diversos plets en que hagué de defensar els seus drets com a senyor feudal, i contragué matrimoni amb Joana Escorna, que també morí sense descendència. Encara que Ausiàs March no tingué fills legítims dels seus matrimonis, sí que en tingué de naturals.

            En la poesia d’Ausiàs March hi ha una voluntat de ruptura amb la poètica trobadoresca; no solament abandonà la llengua occitana com a llengua poètica,sinó que la seua poesia abasta una major profunditat i sinceritat, reforçades per la intensitat i l’expressivitat de les comparacions i metàfores que fa servir. Tot i això, aquesta rupturano és total i encara podem trobar alguns tòpics trobadorescos en la seua poesia, així com la influència d’altres corrents culturals.

            Vegem en el poema següent com declara la seua voluntat d’allunyar-se de l’estil dels trobadors, als quals jutja exagerats (en la lloança de la dama), i la intenció d’objectivitat; alhora, però, hi observem el manteniment del senyal trobadoresc que oculta la identitat de la dama.

Lleixant  a part l’estil dels trobadors

                       Ausiàs March (1979

Com dèiem, en la poesia d’Ausiàs March trobem referències a distintes tradicions literàries: l’ esmentada poesia trobadoresca, que rebutjà, però de la qual féu servir tòpics literaris com el senyal i un cert vassallatge amorós; la tradició escolàstica, que es palesa en les idees sobre l’amor (entés de vegades com a malaltia), el bé, el plaer o la virtut, seguint Aristòtil i sant Tomàs; i també, si bé de manera escassa, algun ressò de l’ humanisme italià, ja que alguns passatges de Marc recorden la Commedia de Dante o el Canzoniere de Petrarca, i el nostre poeta també tracta l’amor com a idea, com a abstracció, tot i que amb una visió diferent de la  que tenien els italians.

Segons Martí de Riquer, la principal diferència entre la poesia d’Ausiàs Marc, la dels trobadors provençals i la dels poetes italians del dolce estil novo és l’actitud envers la dona.

·         La dama dels trobadors és una senyora feudal, superior en jerarquia al trobador, i per això aquest li ret un vassallatge amorós que és una mera adaptació del vassallatge feudal.

·         Els poetes italians, en canvi, veren en la dona la “donna angelicata”, la virtut de la qual no era el llinatge, sinó la noblesa del cor, el cor gentil. Per a Dante, Beatrice és el camí a Déu, i a Petrarca, si bé en redueix la idealització, Laura li inspira un sentiment espiritual d’allunyament del món i de retrobament amb si mateix.

·         En canvi, Ausiàs March considerà la dona com un ésser humà amb virtuts, vicis, sentiments i contradiccions. Si bé aquesta actitud cap a la dona ens mostra un cert distanciament del pensament de l’edat mitjana, en general, Marc continua sent un poeta medieval si tenim en compte els temes que tracta, els procediments estilístics i la mètrica que empra i, sobretot, l’actitud moralista que manté en tota la seua obra.

D’aquest poeta conservem 128 poemes, dividits en cants d’acord amb la temàtica:

·         En els cants d’amor, March teoritza sobre l’amor i considera distintes classes d’amor: l’amor sensual o foll, que és dominat pel desig; l’amor fi, que era intel·lectual i espiritual; i l’amor venal o conjugal, que respon als interessos quotidians.

Els cants d’amor són 76 poemes subdividits en cicles, d’acord amb el senyal amb què el poeta amagava la identitat de la dama: Plena de seny; Llir entre card; Amor, amor; Mon darrer bé; i oh, folla amor.

El senyal Plena de seny correspon als inicis literaris de March; hi aspira a una relació madura, que supere el desig, i es lamenta de la tristesa i la solitud de no sentir-se estimat. Sota el senyal Llir entre cards s’amaga la dama anomenada Teresa, queno és descrita físicament; March hi descriu un amor total, sensual i espiritual, que el separa de la resta d’homes, i afegeix reflexions morals i referències constants a la mort. El senyal Amor, amor correspon a la vellesa del poeta; s’hi lamenta de la pèrdua de l’amor i se sent indefens davant un amor nou.

·         En els cants de mort (sis poemes llargs), el poeta es plany de la mort de l’estimada i reflexiona sobre el destí de l’ànima, el dolor de l’absència, la mateixa existència de la mort, etc.

·         En els cants morals fa una anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia escolàstica.

·         El Cant espiritual és un poema religiós de 224 versos en què s’adreça a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats, ja que té por de ser condemnat.

Els versos d’Ausiàs March són durs i intensos, a causa de la condensació de significats que contenen. És un estil el·líptic, amb abundància d’hipèrbatons, sovint difícil d’entendre, per la qual cosa els escriptors castellans el coneixien amb l’apel·latiu el Oscuro. La seua és una llengua poètica culta que no exclou, però, les expressions col·loquials.

Ausiàs March empra una gran varietat de recursos literaris, entre els quals destaca l’abundància de comparacions de tema militar, mariner, mèdic, mortuori…, amb gran vivesa, plasticitat i realisme. Les metàfores són intenses, amb una gran concentració de significat emocional o intel·lectual i, sovint; hi ixen imatges tristes, macabres o violentes. A més a més, fa servir l’al·legoria en l’expressió de les idees abstractes i emocions. Hi abunden les imprecacions, les interrogacions retòriques i els apòstrofes que pretenen commoure el lector; les antítesis i les paradoxes que mostren les contradiccions del poeta; i les personificacions i hipèrboles que animen la natura amb sentiments apassionats.