PARAULA DE LA SETMANA: 3 – 7 ABRIL

SOMOURE: v. tr. [LC] Moure lleument ( una cosa que descansa feixugament sobre una altra, que està fortament aguantada per una altra).

2. v. tr. [LC] Treure de l’estat de repòs.

3. v. tr. [LC] Vèncer la inèrcia, la passivitat, etc (d’algú) per induir-lo a fer quelcom.

El terratrèmol va somoure les cases més velles de la zona.

La notícia de l’empresonament del fill no va somoure la Marta.

PARAULA DE LA SETMANA 27 – 31 MARÇ

CORFA: 1 f. [LC] Closca de certs fruits, dels ous, etc. Corfes de nous, d’ametlles…

2. f. [LC] Pell de certs fruits, del formatge, etc.

3. f. [LC] Crosta del pa, de les nafres.

4. f. [LC] Escorça.

Treu-li la corfa a les pipes abans de menjar-te-les.

La corfa de les taronges i d’altres fruites serveix com a adob natural.

PARAULA DE LA SETMANA 20 – 24 MARÇ

Ensapar(-se): 1. Menjar o beure massa.

2. Inflar-se morbosament.

No begues/menges tant, que t’ensaparàs.

PARAULA DE LA SETMANA 13 -17 MARÇ

ALÈ: 1. m. [LC] [MD] Aire que s’escapa dels pulmons en l’expiració.

Expressions relacionades: fer una alè, perdre l’alè, prendre alè, no fer un alè d’aire, tenir l’alè llarg, desalenar…

Es necessita molt d’alè per traduir aquest poema, molta capacitat per mamprendre la feina.

Va suspendre quatre assignatures i es va desalenar molt. Caldrà animar-la.

PARAULA DE LA SETMANA 6 – 10 MARÇ

PAÜRA: f. [LC] Gran por.

Sent paüra si camine sola pels carrers de nit.

Aquesta paraula resulta especialment curiosa perquè és pràcticament idèntica a la paraula italiana paura, que vol dir ‘por’. La paraula ‘paüra’ en català és un arcaïsme, però en italià és totalment actual. Segons el Diccionari etimològic de Coromines, és molt probable que la paraula haja arribat a la nostra llengua a través de l’italià.

PARAULA DE LA SETMANA 27 FEBRER – 3 MARÇ

TINTINABULAR: 1. adj. [LC] Relatiu o pertanyent a les campanes o a llur so.

2. adj. [LC] Que fa el so d’una campana.

M’agrada escoltar la tintinabulació d’aquestes campanes els diumenges al matí.

PARAULA DE LA SETMANA 20-24 FEBRER

ESCURABUTXAQUES: 1 m. i f.[LC] Persona o cosa que fa despendre tots els diners de què hom disposa.

                                                2m. i f. [LC] CARTERISTA.

Al metro, els escurabutxaques fan bona feina.