Segueixen adquirint vocabulari i això els dóna més capacitat de comunicació. La pronunciació va millorant en correcció i l’estructura sintàctica de les frases progressa. Gaudeixen del diàleg però, sobretot, en situació de joc, encara practiquen el monòleg. Els seus arguments continuen sent molt egocèntrics, és a dir, donen explicacions a partir de la seua lògica. Gaudeixen molt dels contes, encara que determinats personatges els provoquen por: monstres, llops, ogres, bruixes, etc. De vegades, tenen pors nocturnes derivades de les seues fantasies. El joc col·lectiu guanya en importància, tot i que els grups que es formen no solen ser massa estables. Les amistats es van consolidant i els agrada fer allò que els seus amics o les seues amigues fan. Normalment, van molt més accelerats que en el curs anterior: la seua excitació augmenta perquè, també, l’afany de descobrir creix. L’enfrontament amb els adults sovinteja molt i poden organitzar grans rabietes per poca cosa. Els agrada molt fer-se grans i no toleren gens que se’ls qualifique de menuts: volen ser independents i això passa pel camí de reconèixer l’edat. En els seus aniversaris, mostren una barreja de goig i de vergonya: els agrada saber què significa ser més grans, però els pot fer vergonya ser protagonistes. Amplien el coneixement de les relacions familiars i comprenen l’ara, l’abans i el després, però sense matisos de dies o d’hores. Valoren molt l’opinió que els altres tenen de la seua persona i els sap molt greu que algú els diga que no vol la seua amistat.