L’egocentrisme que havia estat present de manera important en els cursos anteriors, baixa considerablement. És el resultat d’una percepció de la realitat molt més exacta. Diferencien amb tota claredat els dos sexes i s’inicia una etapa de “vergonyes” i/o exhibicionisme. Els xiquets/es tenen preferències respecte a la seua indumentària i, en la mesura del que és raonable, cal respectar els seus gustos. Segueixen gaudint dels contes, però han adquirit més capacitat per distingir la realitat de la fantasia. La dualitat voler/no voler respecte a escoltar relats de por és una constant. Tenen pors irracionals: a la foscor, a certs animals... En canvi són valents i fins i tot inconscients amb les capacitats que creuen dominar: nadar, córrer, etc. Estan a l’edat dels jocs dinàmics. L’autoritat de l’adult és com un repte: proven fins a quin punt és o no sòlida. Per molt que se’ls negue una cosa, insisteixen per provar si dobleguem la seua autoritat. Fins i tot provoquen per conèixer els límits de la seua força, sobretot si saben que acabaran eixint-se amb la seua. Les rabietes són freqüents quan no es compleix la seua voluntat. Demanen explicacions de tot, però tenen més capacitat per entendre les raons dels adults. No toleren de cap manera les injustícies. El seu afany per aprendre és notori i se’ls desperta un gran interès per totes les coses: tot ho volen saber i, per tant, cal aprofitar aquesta situació per fer persones curioses, investigadores, inquietes... S’ha d’aprofitar la seua automotivació. Inicien l’interès per la lectura, ja que els permet descobrir signes que comencen a tenir un cert significat .Adquireixen molt vocabulari i la construcció sintàctica de les frases està ja molt desenvolupada. Això els dóna la capacitat de mantenir fluidament una conversa sense anar-se’n del tema. També, poden seguir converses col·lectives. Gaudeixen dels experiments i comencen a formular hipòtesis. Imiten molt als i a les mestres i els agrada actuar com si foren ells/es . Hi ha també un cert domini del temps, sempre que prenen referents per situar-se: “què vam fer ahir o què farem demà”. Alternen els jocs d’acció amb els de taula, saben organitzar-se en equips, entenen les regles del joc i són severs amb els i les altres. En canvi, els costa molt saber perdre. Els dibuixos són molt més elaborats, amb multitud de detalls i una gran millora en la proporció. Sol ser una activitat molt plaent, igual que les activitats manuals en les quals mostren molta més habilitat.
