Comença a dominar les estructures bàsiques del llenguatge i la construcció de frases és molt més acurada. D’aquesta manera, L’ACTIVITAT VERBAL ÉS MOLT GRAN. La seua curiositat és insaciable i cal tenir molta paciència per donar resposta al seu interrogatori constant. També s’ha de tenir en compte que no cal estendre’s amb respostes llargues i complicades: el que demanen és una resposta simple, entenedora i puntual que done satisfacció a allò que volen saber.
La fantasia i la imaginació es desenvolupen molt, especialment en el joc i, moltes vegades, té dificultats per diferenciar la realitat de la fantasia. Això s’interpreta, de vegades, com un afany de mentir i aquesta apreciació és errònia. El motiu és que no comprenen la realitat tal com és, sinó que la interpreten a partir de les seues vivències, tal i com les entenen.
És freqüent en aquesta etapa (com en qualsevol situació de canvi), que la por faça la seua aparició: por a la separació, a la foscor, a les pròpies fantasies... Per aquest motiu i per la confiança que tenen en els adults, convé que sempre els diguem la veritat. Per exemple, si s’ha de quedar a dinar a l’escola, cal que els ho diguem i que no els enganyem dient que els vindrem a buscar en un ratet. Confia en l’autoritat dels adults i aquest fet ens ha de fer reflexionar per tal de no defraudar-los. La seua actitud és egocèntrica: creu que tots veuen, pensen i actuen tal i com ells ho fan. El procés de socialització té una gran importància i els amics/amigues tenen un paper capital: molt prompte parlarà de xiquets i xiquetes concrets, amb el seu nom propi i presumirà de les amistats que va adquirint.
