El primer que vull és donar les gràcies als alumnes de 3r ESO E participants en l’activitat. Sense ells, no hauríem tingut aquest meravellós dia.
He de confessar, que des que la seua tutora, Paqui Serna, em va proposar aquesta activitat ja vaig començar a gaudir-la. La seua organització, el compartir amb ella aquests moments i la complicitat amb els alumnes…, tot va ser indescriptible, però el que va vindre després, encara més.
L’activitat no sols estava dirigida al fet que els alumnes aprengueren a dibuixar, més aviat al fet que aprengueren a conéixer-se entre ells, a funcionar com a grup, a compartir, a estar tots junts i regirats, i sobretot, que nosaltres els coneguérem sota un punt de vista diferent i poder interactuar amb ells, que sempre estan darrere d’aqueixes taules i cadires tan confortables i que tant oculten.
Quins nervis! Per fi va arribar el dia. Tots a la porta de l’institut. Eixim com els xiquets xicotets quan ixen d’excursió. De dos en dos, marcant bé la fila. Només estic amb qui conec i els altres… Però a poc a poc durant el curt trajecte al lloc assignat ja tots anem interactuant. No sols estic amb els meus amics, compartisc experiències i es veu apuntar sota les màscares un xicotet somriure que en breu passa a riallada.
A l’arribada al punt de trobada, PLAZA XIMENERES-AV. LLIBERTAT, junt escales Ximeneres, l’arquitecte encarregat de conduir l’activitat ens explica com es desenvoluparà. Ens mostra com s’ha d’encaixar el dibuix en el paper mentre realitza una perspectiva cònica del conjunt de les ximeneres. Després d’aquesta breu explicació, cada alumne decideix la seua col·locació dins del paràmetre assignat i comencen a encaixar com se’ls ha ensenyat.
Sense adonar-se, estan aplicant molts dels coneixements explicats el curs anterior. Realitzen figures geomètriques emulant a l’edifici, totes elles proporcionades. Donen volum utilitzant diferents traçats de línies horitzontals, verticals…, apliquen diferents gruixos i marcats. Tot va començant a tindre forma. Estic impressionada. Pensava que no m’escoltaven en classe i no era cert. Que equivocada estava!
Ara, estan abstrets, ficats en el seu treball, no veuen res del que passa al seu voltant. Tant en Arquitecte com nosaltres ens dediquem a revisar els seus treballs i intentar ajudar-los. He de confessar que tots ho van fer estupendament, fins i tot la tutora, professora de física i química, va realitzar un increïble dibuix que espere que compartisca amb tots nosaltres.
Intentem que es prengueren un descans a l’hora de l’esmorzar i res, continuaven dibuixant. Al final del matí, Ángel, l’arquitecte encarregat de l’activitat, va repartir detalls per als alumnes participants. Ens va regalar un bloc de dibuix i un llapis a cadascun de nosaltres. Ara amb el material adequat comencem un nou esbós i ens fem fotos per a recordar aquest dia tan especial, on hem aprés noves tècniques de dibuix i compartit experiències i anècdotes.
De tornada a l’institut, només es parla del bé que ho hem passat i de la seua repetició. Ara, tots ens coneixem més i millor i això segura que es veu reflectit en el dia a dia a l’aula. Com sempre que es fa una activitat en companyia d’aquests alumnes tan especials, aprenem molt d’ells i aquesta vegada no serà diferent.I per a acabar, ens agradaria donar les gràcies a la Directiva del Joanot perquè sempre ens ajuda i fa costat a poder realitzar aquestes activitats tan especials i sense ells no seria possible.
M.ª Carmen Pérez