Amb motiu del premi extraordinari de Secundària concedit a la nostra alumna Ana Sánchez Ortiz (actualment en 1r de batxillerat), dos alumnes de 2n ESO (Mario Godenca i M.ª Victoria Martín de Rodes) li han realitzat una interessant entrevista perquè tota la comunitat educativa puguem conéixer-la una mica millor:
Pregunta: has tingut moltes dificultats per a aconseguir l’expedient que has obtingut i si ha sigut així com has aconseguit afrontar-lo?
Bé, la major dificultat ha sigut poder compaginar totes les assignatures i tots els exàmens, perquè s’ajunta molt temari i cal saber organitzar-se molt bé per a poder traure bona nota. Jo crec que aqueixa seria la major dificultat: poder traure molt bona nota en totes les assignatures, sobretot quan s’ajunten tants temes. Però la veritat és que si un sap organitzar-se bé, en realitat tampoc és un gran problema.
Pregunta: què li aconsellaries a algú que vol aconseguir el teu assoliment?
Jo li aconsellaria principalment que no es rendisca mai, ja que sobretot és la constància i la persistència la que permet aconseguir el que un es proposa. Una vegada que una persona ja té clar el que vol fer, és important primer mirar aqueix objetivodesde lluny, és a dir, un es diu: “Val, jo què vull fer”; i una vegada que es té clar, la qüestió és saber què s’ha de fer per a aconseguir aqueix objectiu. Per exemple, si jo vull traure la major nota possible en l’EBAU (prova d’accés a la universitat), sé que he de traure la millor nota en tots els exàmens, i això lògicament només s’aconsegueix estudiant molt, “clavant colzes”, com se sol dir.
Pregunta: has pensat el que vols fer en un futur?
Més o menys, m’agrada molt el dibuix tècnic, les matemàtiques i la física. Per això crec que el que hauria d’estudiar és arquitectura. Pense, en un principi, que la carrera d’arquitectura és la que més s’adapta als meus gustos i als meus interessos, però no estic tancada res, hi ha moltes portes que en qualsevol moment de la meua vida poden obrir-se i fer-me canviar.
Pregunta: quina va ser la teua rutina de treball per a aconseguir aquest assoliment?
Doncs estudiar des del primer dia pràcticament. Una vegada que ja ha acabat un tema, un ja sap que hi haurà un examen amb aqueixos continguts, així que sempre m’he plantejat estudiar des del primer dia, no serveix de res deixar-li-ho per a l’últim dia. Com més prompte millor comences, més temps tens per a poder repassar i donar-li tornades a tot el que has aprés. Després, quan arriba a l’examen després de tres o quatre setmanes, no hi haurà cap sorpresa, ja saps al que t’enfrontes.
Pregunta: Vas sacrificar alguna cosa per a aconseguir-ho i si va ser així que vas sacrificar?
Jo crec que el que més vaig sacrificar és el temps per a l’oci personal. Estudiar requereix molt temps; traure nota altes implica dedicar-li molt temps: és una regla de tres. Hi ha hagut vegades, sobretot quan estem d’exàmens, en els quals no hi ha més remei que renunciar a coses que ens agraden. Per exemple, jo solia jugar una estona a videojocs havent dinat o havent sopat, però a vegades sé que no puc dedicar aqueix temps a jugar perquè he d’estudiar. És important tindre clar si saps o no saps bé un tema, i per a això no hi ha més remei que dedicar-li temps i llevar-ho a altres activitats que segur que t’agraden més. Però no passa res, mentre estàs estudiant tu li dediques aqueix temps a estudiar, però després gaudiràs més les vacances o del temps de descans, amb la satisfacció de poder dir: “Ara faré el que jo vulga perquè he tret bona nota en tots els meus exàmens”.
Pregunta: hem sabut que també t’agrada tocar el piano.
Tinc moltes aficions, una d’elles és la lectura, m’encanta llegir i va donar la casualitat que en un d’aqueixos llibres s’explicava molt bé l’experiència de tocar el piano i alguna cosa va fer “clic”. Després, en un Nadal quan jo tenia 12 anys em van regalar un piano xicotet i a poc a poc he aconseguit aprendre a tocar piano jo sola. Més tard, sí que em vaig comprar uns cursos per a aprendre a tocar millor el piano a casa, però la base ja la tenia, de dos o tres anys en què vaig anar aprenent sola. Crec que això és el que més valor té, però continua aprenent cada dia.