Historia de centro
El col·legi públic "BLASCO IBÁÑEZ" de Benetússer, naix com a tal, durant el curs 1981, quan l’antic col·legi "Cristobal Colón", es trasllada, passant a ocupar les instal·lacions de recent construcció, al costat del poliesportiu municipal.
Queda el Centre, ocupant una part de l’edifici pertanyent a l’Ajuntament, tal com havia succeït fins a ixe moment, així com altres diversos llocs, mobles Raga, baixos de Ramón i Cajal, edifici de Sant Roc i ja, posteriorment, mobles Iglesias i el parvulari de nova construcció al costat de la plaça de l’Església.
A finals de juny del curs 1981, el C.P. "Blasco Ibáñez", queda amb dos únics mestres com a propietaris definitius, D. Juan Alcanyís Muñoz, que ocuparà el càrrec de director i la professora de pàrvuls, Sra. Pietat Cayón. Al setembre d’aquest mateix any, arribaran sis nous professors propietaris definitius que, juntament amb els provisionals que aniran arribant, formaran la primera plantilla del nou col·legi.
Són anys de dificultats, degut fonamentalment, no tant a la recent creació del col·legi, sinó a la dispersió dels seus membres en els diferents edificis que dificulta notablement una correcta coordinació, però totes elles es supleixen amb la bona voluntat i les ganes de seguir endavant .
El nou col·legi no compta quasi amb mitjans materials, alguna màquina d’escriure i la multicopista d’alcohol, a banda de nombroses "coques" de glicerina, fabricades pels mateixos professors. L’Ajuntament dóna suport a la proposta, però es troba amb una gran dificultat; no hi ha superfície al municipi, que done un solar adequat per a la construcció del centre.
Comencen les negociacions amb els ajuntaments de València i Alfafar, tractant d’intercanviar terrenys, a fi d’aconseguir un solar adequat en superfície per poder iniciar l’obra.
És finalment amb l’ajuntament d’Alfafar, amb el qual es fa l’intercanvi de terrenys quedant el solar a les afores de Benetússer, al costat del cementiri municipal. Es posa alguna objecció a causa del pas, per un dels extrems, de cables i línies elèctriques d’alta tensió, pensant en les conseqüències negatives que en un futur pogués afectar.
Finalment, es comencen les obres durant el curs 1982-1983, sent acabat durant l’estiu de l’any 1985 i s’inaugura el 10 de desembre d’aquest mateix any. L’ajuntament aprova la proposta dels professors perquè el carrer on s’ubica porte el nom en memòria d’una mestra del centre: Rogelia Antón.
En el seu XXV aniversari, el centre va realitzar una sèrie d’activitats en què va quedar patent l’afecte i els bons records que els exalumnes i famílies tenen d’aquest centre. Entre les activitats realitzades cal destacar el concert que van realitzar exalumnes del centre i la inauguració del rellotge de sol que, sota la direcció del ceramista de la localitat Alberto Villaverde, va realitzar el professorat del centre i que ara forma part de la façana exterior de l’edifici.
El pas dels anys ha fet d’aquest centre un centre de qualitat, les seves millores en les instal·lacions, dotació de recursos informàtics i sobretot disposar d’un Claustre estable i unes famílies compromeses, han fet que el Blasco ocupe en aquest any 2014, el cinquè lloc de les proves de diagnòstic dels centres de la Comunitat Valenciana.
El nostre objectiu de futur és principalment, seguir aportant el nostre saber fer i aconseguir fer d’aquest centre, una escola inclusiva en què tots tenen el seu lloc i tots aporten els seus valors individuals a aquesta Comunitat educativa del Blasco.
LA DIRECTORA
Mª Francisca Dart Verdés