Vicent Artero Pérez va nàixer el 13 de novembre de 1886 a Catí, un xicotet municipi de l’interior de la província de Castelló, a la Comunitat Valenciana. Des de molt jove va mostrar una clara vocació per l’ensenyança, en una època en la qual l’educació començava a consolidar-se com un pilar fonamental per al desenvolupament social.

La seua carrera professional va estar profundament lligada a l’àmbit educatiu, destacant especialment la seua labor com a mestre i director del Grup Escolar En Gaetà Huguet a Castelló de la Plana. Va ocupar este càrrec entre els anys 1915 i 1938, un període marcat per importants canvis polítics i socials a Espanya, incloent-hi la Segona República i la Guerra Civil. Durant estos anys, Arter no sols es va encarregar de l’ensenyança, sinó també de l’organització i millora del sistema educatiu en el seu centre, contribuint a formar generacions d’alumnes en una etapa especialment complexa.

Després de la finalització de la Guerra Civil, i en un context de reconstrucció del sistema educatiu, va continuar la seua labor docent en l’Acadèmia Pericial Mercantil de Castelló, també coneguda com a Acadèmia Soto, entre 1941 i 1952. En esta institució va impartir diverses matèries, participant en la formació d’estudiants orientats a l’àmbit professional i mercantil, la qual cosa demostra la seua versatilitat com a educador.

A més del seu treball a les aules, Vicent Artero va tindre un paper rellevant en l’organització del professorat. Va ser president de l’Associació Provincial de Primera Ensenyança, on va representar els interessos dels mestres a nivell local, i posteriorment també va arribar a ser president de l’Associació Nacional de Primera Ensenyança, la qual cosa evidencia el reconeixement de la seua trajectòria a nivell estatal. Estos càrrecs reflectixen el seu compromís no sols amb l’ensenyança directa, sinó també amb la millora de les condicions educatives i professionals del sector.

Al llarg de la seua vida, Arter es va consolidar com una figura respectada dins de l’àmbit educatiu de Castelló, sent recordat per la seua dedicació, disciplina i vocació pedagògica. La seua influència va ser més enllà de l’aula, contribuint al desenrotllament de l’educació en una etapa clau de la història d’Espanya.

Va morir el 9 d’octubre de 1981 a Castelló, als 94 anys d’edat. El seu llegat ha perdurat en la memòria educativa de la província, fins al punt que centres educatius porten el seu nom en reconeixement a la seua trajectòria i aportació a l’ensenyança.