A la Secció els nostres alumnes tenen l’oportunitat de presentar-se a les proves A2 d’anglés. Adjuntem la guia del candidat.

https://eoi.gva.es/documents/162689009/174697016/Guia+PH+2021_22_VAL_1.pdf/c9cde250-999c-4b9a-b56b-410583d20d1a

Ací adjuntem una guia per a la inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials en l’aprenentatge a distància.

https://earli.org/sites/default/files/2021-01/EARLISIG15_COVID_guide_SPANISH.pdf

Visita al Museu de Prehistòria de València.

Taller de robòtica i hemisfèric: Océanos.

Què és Aules?

Aules és un lloc web destinat a l’aprenentatge en línia,  amb vocació d’universalitat, senzillesa i accessibilitat des de qualsevol dispositiu.

Accés a la plataforma:

Es pot accedir per qualsevol dels “sabors” que us apareixen a continuació segons l’ensenyament. El personal docent s’identifica amb l’usuari i contrasenya d’ITACA; i l’alumnat per NIA i contrasenya (la generada en el curs passat o una nova per a qui s’incorpora al sistema).

Anglès

https://www.montsemorales.com/

https://www.eslgamesworld.com/members/games/levels/index.html

Listenings

Valencià per a alumnes nouvinguts

https://rebostdigital.gva.es/category/ferramentes-tic/publicacions/

http://xtec.gencat.cat/ca/inici

Informàtica

https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_smx_m01_/web/fp_smx_m01_htmlindex/index.html

Educaplay
Code.org
PiskelApp

https://rebostdigital.gva.es/category/cultura-digital/valencia-cultura-digital/

Educació física

https://sites.google.com/view/activitats-daprenentatge/p%C3%A0gina-principal

1r cicle
https://www.juegoydeporte.com/educacion-fisica/juegos-de-educacion-fisica/
https://www.educaciontrespuntocero.com/recursos/juegos-asignatura-educacion-fisica/
http://www.bijbol.es/

2n cicle
https://richardmyblog.wordpress.com/paginas-web-e-f/
https://www.efdeportes.com/efd130/juegos-para-incluir-en-las-clases-de-educacion-fisica.htm
https://www.efdeportes.com/efd192/juegos-de-educacion-fisica-en-el-aula.htm

Tecnologia i plàstica i música

Per a fer un marcapàgines:
http://tupuedesdibujar.blogspot.com/search/label/1%20ESO

Dibuixar i pintar mandalas:
-Vídeo explicatiu: https://www.youtube.com/watch?v=n6npF56M6nY

Vídeos sobre les propietats de la fusta i els materials metàlics:
https://bruschenko-t2.blogspot.com/2012/02/la-madera-y-sus-derivados.html
https://www.youtube.com/watch?v=Hh1z9zsYDpI

Altres:
http://plasticamerced.blogspot.com/p/2-eso.html

Àmbit científic

https://www.apuntesmareaverde.org.es/

1r cicle

http://www.edufichas.com/
todoinclusion.com
http://www.educaplus.org/

2n cicle

todoinclusion.com
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/index.mat.htm
http://www.educaplus.org/

Àmbit lingüístic

http://www.xn--antonioviuales-ynb.com/

Ismael profe de lengua

https://vilaweb.cat/paraulogic/

https://edu365.cat/primaria/catala/index.html

https://www.edu365.cat/workshop/joc/lletres/index.html

hhttp://xtec.gencat.cat/ca/recursos/castella/

https://www.dival.es/va/normalitzacio/content/recursos-aprendre-valencia

https://educrea.cl/30-herramientas-tic-clase-lengua-castellana-literatura/

Geografia i història

https://wordwall.net/es-es/community/juegos-prehistoria

https://juegosdidacticos.online/ciudades-y-reinos-medievales/

https://interactius.ara.cat/bancsabadell/habits-sostenibles

1r cicle:

https://www.elprofesorencasa.com/ejercicios-examenes/1-eso/ciencias-sociales

https://www.profesorfrancisco.es/2017/12/geografia-e-historia-1-eso.html

http://www.xtec.cat/~msolduga/menu/finestra/socials.htm

2n cicle:

https://historiata.wordpress.com/category/recursos-segons-materies/06-historia-contemporania/

https://cinehistoria.com/didactica/

http://www.xtec.cat/~msolduga/menu/finestra/socials.htm

A la Secció treballem amb metodologies i enfocaments del s.XXI. Amb una barretja ecléctica, que promoga les habilitats del s.XXI promogudes per la UNESCO, 2015 i que desenvolupen les competències clau promogudes per la Unió Europea i el Ministeri d’Educació.

Algunes d’aquestes metologies i enfocaments metolodògics són:

TIC TAC i TEP

Flipped classroom.

ABP (Aprenentatge basat en projectes).

Aprenentatge cooperatiu.

Gamificació.

Aprenentatge basat en problemes.

Design Thinking.

Aprenentatge basat en el pensament (Thinking Based Learning).

Recomanem una visita a aquesta pàgina web, on hi ha una petita explicació de cada un d’aquests plantejaments metològics: mhttps://www.realinfluencers.es/2018/09/09/8-metodologias-profesor-siglo-xxi-deberia-conocer/

Els Grups interactius (GI) és una actuació educativa d’èxit reconeguda per la comunitat científica, identificades en el projecte d’investigació INCLUD-ED Estratègies per a la inclusió i la cohesió social a Europa des de l’educació (Comissió Europea, Sisé Programa Marc, 2006-2011). És una forma d’organització de l’aula que promou la millora de l’aprenentatge i la convivència. A través dels GI es multipliquen i diversifiquen les interaccions, alhora que augmenta el temps de treball efectiu. Això és secundat mitjançant l’aprenentatge dialògic.

Perquè l’educació siga de fet una eina de transformació social que minimitze les desigualtats, és necessari que els grups més exclosos i les classes socials més desfavorides (justament el perfil amb què normalment ens trobem a la Secció) tinguen accés a una bona preparació acadèmica que emfatitze la dimensió instrumental de l’aprenentatge. Allò que els alumnes aprenen a la Secció ha de preparar-los per a viure en la societat actual. Els Grups interactius emfatitzen l’aprenentatge instrumental i, en aqueix sentit, són imprescindibles per a trencar amb l’exclusió social.

Amb els Grups interactius treballem les habilitats del segle XXI (proposades per la UNESCO, 2015), que són:
Creativitat.
Innovació.
Pensament crític.
Resolució de problemes.
Comunicació.
Col·laboració.
Raonament quantitatiu.
Pensament lògic.

Els GI es caracteritzen per ser una organització inclusiva de l’alumnat en la qual es compta amb l’ajuda dels educadors a més del professor responsable de l’aula.

Trimestralment, durant una reunió de COCOPE, el professorat implicat planifica la divisió de l’alumnat en grups heterogenis de 3, 4 o 5 alumnes. Aquesta heterogeneïtat es refereix al nivell de coneixement, habilitats, gènere, cultura, llengua, etc. L’important és garantir la major diversitat possible en cada grup. Es realitza una activitat concreta mentre l’educador tutoritza el grup assegurant que treballen l’activitat i que es desenvolupe aprenentatge entre iguals. En ser grups heterogenis, sempre hi ha alumnes que acaben abans l’activitat, i l’educador s’ha d’encarregar que ajuden els seus companys, generant un diàleg i unes interaccions que acceleren l’aprenentatge de tot l’alumnat i no solament del que va més retardat.

L’organització de cada sessió de GI és la següent:

– Cada alumne compta amb una fitxa amb els diferents problemes plantejats. A vegades hi ha una sola fitxa per a tots.

– Es llig en veu alta l’enunciat, s’analitza entre tots els membres del grup i es planteja el procés de resolució posant-se d’acord en la forma en què es resoldrà el problema.

– L’educador modera el diàleg, demana els per què de cada aportació, es fixa en si tothom l’està entenent i en cas de no ser així demana als que ho han entès que continuen explicant, posen exemples, etc.

– Posteriorment cada alumne el resol en la seua fitxa i van comentant els passos, raonant el procés de resolució, plantejant els dubtes que puguen sorgir i interpretant els resultats. Els alumnes s’ajuden uns als altres.

Els últims minuts de GI els alumnes han de fer una avaluació de les activitats realitzades. Durant aquest temps han de reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge, la competència d’aprendre a aprendre i la social i cívica entre d’altres. Pel que fa als professors, avaluaran els alumnes amb la rúbrica que existeix per a tal fi. També es valorarà el funcionament dels GI en la memòria final de cada departament amb la respectiva addició de propostes de millora.

BIBLIOGRAFIA

Comissió Europea. INCLUD-ED Consortium: Actions for success in schools in Europe. Brussel·les, 2009.

Comissió Europea. Comunicación de la comisión al parlamento europeo, al consejo, al comité económico y social europeo y al comité de las regiones. Abordar el abandono escolar prematuro: una contribución clave a la agenda Europa 2020. Brussel·les, 2011.

UNESCO. El Futuro del aprendizaje 2 ¿Qué tipo de aprendizaje se necesita en el siglo XXI?, 2015.

Les tertúlies literàries dialògiques (TLD) milloren la comprensió lectora i el foment de l’hàbit lector. Tracten de forma interdisciplinària la lectura en les diferents àrees. Investigacions internacionals han demostrat que l’aprenentatge de la lectura depèn de molts elements que van més enllà de les propostes metodològiques desenvolupades a l’aula. Els alumnes adquireixen un domini ampli de les competències lectores a partir de la interacció amb altres persones.

Les tertúlies literàries dialògiques parteixen de dues condicions:

• La primera: la lectura de literatura clàssica universal. Els alumnes trien (sota l’assessorament del professorat) el clàssic de la literatura que vol llegir, dins dels títols dels què disposem a la Secció.
• La segona: la participació tant dels alumnes com de persones adultes sense titulació acadèmica i amb poca experiència lectora prèvia a les tertúlies. Aquesta segona condició no podem dur-la a terme tal com ens agradaria perquè per les característiques de la Secció no poden participar persones externes al centre, si bé els educadors de la residència d’acollida actuen com a voluntaris i van canviant amb molta freqüència, aportant diferents visions i provenint de diferents sectors de la societat i amb diferents formacions acadèmiques.

La clau de les TLD al nostre centre està en el fet que aconseguim apropar la literatura clàssica a un alumnat a qui tradicionalment s’ha dirigit un altre tipus de literatura, considerada més “fàcil”, o els “best sellers” del mercat adolescent. Cal destacar també la introducció de còmics clàssics per a promoure la lectura en valencià basada en la recerca feta per Krashen (2004) sobre aquest gènere. La lectura de clàssics entre es nostres alumnes no només eleva el seu nivell cultural i d’aprenentatge, sinó que transforma les expectatives de l’entorn cap a les seues possibilitats acadèmiques i la participació democràtica. La TLD incrementa el vocabulari, millora l’expressió oral i escrita, amplia la comprensió lectora, el pensament crític i la capacitat d’argumentació de tots els participants produint importants transformacions en la superació de desigualtats. En la tertúlia literària volem fomentar la reflexió i el diàleg a partir de les diferents i possibles interpretacions que es deriven d’un mateix text. A més, amb les tertúlies es treballen les habilitats del segle XXI recomanades i promogudes per la UNESCO, 2015, que són:

Tots els alumnes de la secció participen en aquesta actuació. Les TLD tenen una metodologia pròpia basada en l’aprenentatge dialògic que es fonamenta en les aportacions que han fet entre altres autors, Freire, Habermas o Flecha i se sustenta en set principis: diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental de l’educació, creació de sentit, igualtat de les diferències i solidaritat.

BIBLIOGRAFIA

Krashen, Stephen. The Power of Reading: Insights from the Research. 2004. https://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/indice.htm

UNESCO. El Futuro del aprendizaje 2 ¿Qué tipo de aprendizaje se necesita en el siglo XXI?, 2015.