AVALUACIÓ
Criteris d’avaluació
Els prescriptius segons els decrets pertinents. Es pot consultar la seua concreció en les programacions didàctiques dels departaments. La integració de matèries en àmbits haurà de respectar els objectius, continguts i criteris d’avaluació de totes les matèries que s’hi integren, així com l’horari assignat al conjunt d’elles. Aquesta integració tindrà efectes en l’organització dels ensenyaments però no així en les decisions associades a la promoció. Per a la presa de decisions relatives a l’avaluació i promoció, es considerarà l’avaluació per separat de cadascuna de les matèries que integren els àmbits.
° Criteris de qualificació
Avaluació per competències: l’avaluació per competències ha de posar el focus en el procés adquisició d’habilitats, ja que aquesta avaluació proporciona informació més qualitativa que quantitativa. Alhora es converteix en un procés formatiu: la detecció de les potencialitats i les mancances individuals permet ajustar les propostes didàctiques i les accions a cada alumne.
Una avaluació competencial implica un aprenentatge cooperatiu, un dels trets bàsics del nostre centre.
En referència al sistema de qualificacions, el claustre, aprovat per COCOPE, ha acordat el següent model comú. La nota global es compon del 60% de la competència clau més representativa de l’assignatura; i del 40% de la resta de competències clau.
Procediments i instruments d’avaluació
L’avaluació serà contínua i integradora i mesurarà necessàriament l’adquisició i assimilació dels continguts, l’aplicació pràctica dels continguts adquirits i l’actitud.
L’avaluació de les competències ha de ser (El món a l’aula):
Contínua: en diferents moments del procés d’aprenentatge, no únicament al final o al principi.
Integradora: atenent a tots els àmbits i des de tots els àmbits.
Globalitzada: del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques.
Si un alumne treballa les competències bàsiques a través d’activitats significatives, si és capaç de fer-se bones preguntes que ha de respondre investigant; si aprèn a trobar estratègies per resoldre reptes o situacions problemàtiques, si crea i comparteix els coneixements, i si sap autoavaluar-se regulant el seu procés d’aprenentatge, aquest alumne estarà preparat per a adaptar-se a qualsevol situació que se li pugui presentar en un futur.
És bàsic que l’avaluació sigui compartida, que hi haja autoavaluació, i avaluació docent. No oblidem que les persones que aprenen són les que saben autoavaluar-se, aquelles que identifiquen l’objectiu de les tasques, que planifiquen, que identifiquen els criteris d’avaluació.
Pel que fa a la temporalització serà: inicial (ens permet adequar els nostres objectius i activitats als coneixements previs dels alumnes), processual (consisteix en un seguiment continu del procés d’ensenyament-aprenentatge) i final (una vegada conclòs allò programat).
Assenyalarem segons la seua funcionalitat: la sumativa (podem saber si el grau d’aprenentatges s’ha obtingut o no) i la formativa (s’anirà ajustant l’ajuda pedagògica segons la informació que anem obtenint). I pels seus agents distingirem entre: autoavaluació (el propi alumne), coavaluació (alumne/professor) i autoavaluació (el conjunt de la classe).
Es farà sempre respecte al progrés individual de l’alumne. Per a la valoració s’utilitzaran els següents instruments:
-
Observació diària pel professor.
-
Rúbriques d’expressió oral i escrita.
-
Treballs a l’aula (quadern).
-
Valoració del projecte de recerca que estiguen realitzant.
-
Proves escrites i orals per a valorar l’aprenentatge de coneixements.
-
Altres dades subministrades pels propis alumnes, el personal del centre d’acollida, les famílies i l’equip d’orientació.
Allò que dóna objectivitat i validesa a l’avaluació del professor són les claus de resposta. Aquests indicadors d’avaluació s’estableixen en relació amb els exercicis, tasques i activitats didàctiques. Per tant, utilitzarem rúbriques de correcció que servisquen per a concretar els aprenentatges. L’aprenentatge no es completa fins que no es cobreix la seua dimensió social: la comunicació.
Pel que fa al sistema de recuperació, constarà de dues parts:
1.- Repetició del treball.
2.- Realització d’una prova basada en objectius i continguts mínims.
BIBLIOGRAFIA
El món a l’aula. https://text-lagalera.cat/blog/avui01-projectes-2-2/
