Les tertúlies literàries dialògiques (TLD) milloren la comprensió lectora, el foment de l’hàbit lector i destaquen el poder del diàleg. Tal com ho expressa José Manuel Lucía Megías en una entrevista en Zenda (2025), cal considerar el«diàleg com a element essencial per a construir ponts del present. Aquests ponts del present són les bases per a construir el nostre futur. Hem de dialogar més i, en aquest sentit, El Quixot i Sancho són exemples meravellosos de persones que estan contínuament dialogant. I hem d’aprendre una cosa: dialogar no significa parlar, sinó escoltar».
Les tertúlies literàries dialògiques parteixen de dues condicions:
- La primera: la lectura de literatura clàssica universal. Els alumnes trien (sota l’assessorament del professorat) el clàssic de la literatura que volen llegir, dins dels títols dels què disposem a la secció.
- La segona: la participació tant dels alumnes com de persones adultes. Aquesta segona condició no podem dur-la a terme tal com ens agradaria perquè per les característiques de la secció no poden participar persones externes al centre, si bé els educadors de la residència d’acollida actuen com a voluntaris i van canviant amb molta freqüència, aportant diferents visions i provenint de diferents sectors de la societat i amb diferents formacions acadèmiques.
Les lectures triades pertanyen a la literatura clàssica. A través de les tertúlies es va avançant en el procés d’aprenentatge. Durant la lectura cada participant tria un passatge del text que li cride l’atenció, ja siga perquè se sent identificat amb ell, perquè li ha fet recordar alguna experiència viscuda, etc., és a dir, que en el desenvolupament de la tertúlia no sols llegim, sinó que es vol també fomentar la reflexió i el diàleg a partir de les diferents i possibles interpretacions que es deriven d’un mateix text. Amb l’experiència hem vist que en aquesta manera de tractar la literatura es troba la riquesa de la tertúlia. Es fa essencial dialogar entorn del tema que s’ha llegit per a poder arribar a un coneixement del nostre comportament en la vida social. Cal destacar també la introducció de còmics clàssics per a promoure la lectura en valencià basada en la recerca feta per Krashen (2004) sobre aquest gènere. La lectura de clàssics entre es nostres alumnes no només eleva el seu nivell cultural i d’aprenentatge, sinó que transforma les expectatives de l’entorn cap a les seues possibilitats acadèmiques i la participació democràtica. La TLD incrementa el vocabulari, millora l’expressió oral i escrita, amplia la comprensió lectora, el pensament crític i la capacitat d’argumentació de tots els participants produint importants transformacions en la superació de desigualtats. En la tertúlia literària volem fomentar la reflexió i el diàleg a partir de les diferents i possibles interpretacions que es deriven d’un mateix text. A més, amb les tertúlies es treballen les habilitats del segle XXI recomanades i promogudes per la UNESCO, 2015, que són:
Innovació.
Pensament crític.
Resolució de problemes.
Comunicació.
Col·laboració.
Raonament quantitatiu.
Pensament lògic.

Tots els alumnes de la secció participen en aquesta actuació. Les TLD tenen una metodologia pròpia basada en l’aprenentatge dialògic que es fonamenta en les aportacions que han fet entre altres autors, Freire, Habermas o Flecha i se sustenta en set principis: diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental de l’educació, creació de sentit, igualtat de les diferències i solidaritat.
BIBLIOGRAFIA
- Krashen, Stephen. The Power of Reading: Insights from the Research. 2004. https://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/indice.htm
- UNESCO. El Futuro del aprendizaje 2 ¿Qué tipo de aprendizaje se necesita en el siglo XXI?, París: 2015.
- Zenda. Autores, libros y compañías. Entrevista a José Manuel Lucía Megías: “A Amenábar no le interesa contar cómo era el Argel del siglo XVI, sino cómo es el mundo hoy”. Setembre 2025.
