Els Grups interactius (GI) és una actuació educativa d’èxit reconeguda per la comunitat científica, identificades en el projecte d’investigació INCLUD-ED Estratègies per a la inclusió i la cohesió social a Europa des de l’educació (Comissió Europea, Sisé Programa Marc, 2006-2011). És una forma d’organització de l’aula que promou la millora de l’aprenentatge i la convivència. A través dels GI es multipliquen i diversifiquen les interaccions, alhora que augmenta el temps de treball efectiu. Això és secundat mitjançant l’aprenentatge dialògic.
Perquè l’educació siga de fet una eina de transformació social que minimitze les desigualtats, és necessari que els grups més exclosos i les classes socials més desfavorides (justament el perfil amb què normalment ens trobem a la Secció) tinguen accés a una bona preparació acadèmica que emfatitze la dimensió instrumental de l’aprenentatge. Allò que els alumnes aprenen a la Secció ha de preparar-los per a viure en la societat actual. Els Grups interactius emfatitzen l’aprenentatge instrumental i, en aqueix sentit, són imprescindibles per a trencar amb l’exclusió social.
Amb els Grups interactius treballem les habilitats del segle XXI (proposades per la UNESCO, 2015), que són:
Creativitat.
Innovació.
Pensament crític.
Resolució de problemes.
Comunicació.
Col·laboració.
Raonament quantitatiu.
Pensament lògic.
Els GI es caracteritzen per ser una organització inclusiva de l’alumnat en la qual es compta amb l’ajuda dels educadors a més del professor responsable de l’aula.
Trimestralment, durant una reunió de COCOPE, el professorat implicat planifica la divisió de l’alumnat en grups heterogenis de 3, 4 o 5 alumnes. Aquesta heterogeneïtat es refereix al nivell de coneixement, habilitats, gènere, cultura, llengua, etc. L’important és garantir la major diversitat possible en cada grup. Es realitza una activitat concreta mentre l’educador tutoritza el grup assegurant que treballen l’activitat i que es desenvolupe aprenentatge entre iguals. En ser grups heterogenis, sempre hi ha alumnes que acaben abans l’activitat, i l’educador s’ha d’encarregar que ajuden els seus companys, generant un diàleg i unes interaccions que acceleren l’aprenentatge de tot l’alumnat i no solament del que va més retardat.
L’organització de cada sessió de GI és la següent:
– Cada alumne compta amb una fitxa amb els diferents problemes plantejats. A vegades hi ha una sola fitxa per a tots.
– Es llig en veu alta l’enunciat, s’analitza entre tots els membres del grup i es planteja el procés de resolució posant-se d’acord en la forma en què es resoldrà el problema.
– L’educador modera el diàleg, demana els per què de cada aportació, es fixa en si tothom l’està entenent i en cas de no ser així demana als que ho han entès que continuen explicant, posen exemples, etc.
– Posteriorment cada alumne el resol en la seua fitxa i van comentant els passos, raonant el procés de resolució, plantejant els dubtes que puguen sorgir i interpretant els resultats. Els alumnes s’ajuden uns als altres.
Els últims minuts de GI els alumnes han de fer una avaluació de les activitats realitzades. Durant aquest temps han de reflexionar sobre el seu procés d’aprenentatge, la competència d’aprendre a aprendre i la social i cívica entre d’altres. Pel que fa als professors, avaluaran els alumnes amb la rúbrica que existeix per a tal fi. També es valorarà el funcionament dels GI en la memòria final de cada departament amb la respectiva addició de propostes de millora.
BIBLIOGRAFIA
Comissió Europea. INCLUD-ED Consortium: Actions for success in schools in Europe. Brussel·les, 2009.
Comissió Europea. Comunicación de la comisión al parlamento europeo, al consejo, al comité económico y social europeo y al comité de las regiones. Abordar el abandono escolar prematuro: una contribución clave a la agenda Europa 2020. Brussel·les, 2011.
UNESCO. El Futuro del aprendizaje 2 ¿Qué tipo de aprendizaje se necesita en el siglo XXI?, 2015.