Per fin aquest primer trimestre tan atípic arriba a la seua final. Un trimestre ple de reptes, dubtes, pors, incerteses que segur recordarem sempre. Comencem el curs al setembre amb el repte de mantindre les escoles obertes malgrat la situació excepcional que suposa el COVID19.

Per a poder-ho aconseguir durant els mesos de juny i juliol ens van reinventar totalment, creant grups bambolla, inventar nous espais, redefinint horaris, marcant zones, oferint noves eixides i entrades, organitzant al professorat d'una forma diferent...Também des del col·legi, vam haver de garantir que es compliren les mesures sanitàiries prenent la temperatura cada dia, deixant espais entre alumnat, ventilant les aules, garantint higiene de mans, de taules, de materials...I no oblidem que, durant aquest mesos, hem insistit perquè tant els adults com els xiquets,  anem durant tot les hores de la jornada escolar amb la mascareta malgrat les evidents molèsties i esgotament que això suposa. El més difícil, sens dubte, ha sigut evitar que hi haguera contacte entre els xiquets/es de diferents grups, mantenint-nos tots tancats en els nostres grups bambolla, evitant relacionar-nos. Perdent l'essència socialitzadora que ens aporta l'escola. Hem sacrificat els escoratjadors i recargadors abraçades del nostre alumnat.

Malgrat tots aquest esforços, com dic "som un reflex de la societat" i hem patit a aquesta bestiola en les nostres carns. Algun del nostre alumnat i les segues famílies s'han contagiat. A més, algunes de les nostres companyes han patit i, hui dia, pateixen els efectes dolorosos de tindre el virus més nomenat des del passat 14 de març. Per a tots/es els enviem una calorosa i nadalenca abraçada. Us trobem a faltar.

Coincidirem que no ha sigut uns mesos fàcils ni en el col·legi ni en la resta dels treballs. La incertesa de no poder preveure què passarà, i les pors que això comporta, ens ha afegit a tots una càrrega emocional que fa que no hem tingut res fàcil, hem arribat al final del primer trimestre i considere que la valoració que hem de fer és molt positiva. Hem estat al costat del  nostre alumnat en aquests moments tan difícils, hem estat al costat de les familíes i hem ajudat a fer que la societat puga tirar avant. Considere que ens podem sentir molt orgullosos/es de la tasca que hem fet aquest primer trimestre. No ha sigut gens fàcil, però amb esforç, dedicació i vocació hem garantit el dret a l'educació dels xiquets/es malgrat les dificultats del moment.

Així que la meua més sincera felicitació i un merescut aplaudiment a tots els docents i personal no docent del col·legi, que ha suat i s'han deixat la pell aquest primer trimestre, per a garantir que l'escola poguera obrir i fora un espai el més segur possible per al nostre alumnat i treballadors/es. Moltes, moltes i moltes felicitats pel treball ben fet. En la nostre societat tendim més a queixar-nos que no a felicitar. És trist,, però és una realitat. I, encara que no ens plogue elogir ni felicitacions, fa falta que tota la Comunitat Educativa valorem el que hem fet i que nosaltres mateixos/es sentim l'orgull i la satisfacció d'haver estat a l'altura de les circumstàncies malgrat les grans dificultats.

Felicitem-nos entre nosaltres, ens ho hem guanyat.   

Bones i merescudes festes de Nadal en família. 

Tornem amb noves il·lucions el 7 de gener.

La direcció.  

Part del text està estret del bloc de Nati Bergadà.