I arribem al final, amb il·lusió, però no per les vacances, sinó perquè és ara quan recollim bona part de la collita. Sabem que hi ha llavors que encara tardaran a eixir a la superfície, no obstant això, la fe que posem en cada sembra és la que alimentarà a aqueixes xicotetes peresoses. Les cançons en diferents llengües, els acompanyaments instrumentals guiats i lliures, les danses folklòriques procedents de tot arreu del món i que he tingut el privilegi de veure rebentar els seus riures com si d’una pinyata es tractara, les reflexions sobre l’amor propi i la companyonia, els fracassos abraçats per a transformar-los en èxits, les dificultats que hem besat com gripau lleig per a convertir-les en oportunitats… Tot això guardaré en la meua maleta per a, com sempre, compartir-ho en el meu pròxim destí. Fins que ens tornem a trobar… “entremaliadura realitzada”.
