Per Antonio Joaquín Roldán Marco

    Qualsevol institució o organisme que reunisca en el seu si un conjunt de persones que perseguisquen uns objectius comuns, tant si és de caràcter públic com a privat, pretendrà sempre establir uns símbols o elements identificatius que permeten la seua fàcil distinció d'altres institucions de tipologia similar.

    Amb la finalitat de fixar aquests símbols per a l'Institut, en el curs 1992-93, sent director don Francisco Giera Hernández i vicedirector el que subscriu, es va organitzar un concurs per a seleccionar l'anagrama de l'Institut de Batxillerat “Vega Baixa”. El jurat, compost pels professors de Dibuix i altres docents, va triar el que segur que tots coneixeu bé perquè, des de llavors, ha vingut apareixent en les samarretes del centre, en els diferents números de la revista “Ací, la Plana”, en el Butlletí Informatiu de cada curs, en la placa commemorativa del vint-i-cinqué aniversari de l'Institut que hi ha a l'entrada d'aquest, així com en tots els certificats i documents oficials (sobres de matrícula, per exemple) de l'Institut. El citat anagrama va ser obra de l'alumne David Pérez Mora, que en aquell curs estudiava 3r de BUP i que actualment és arquitecte.

Un altre dels elements simbòlics més representatius de qualsevol institució, i tractant-se d'una de caràcter educatiu encara més, és l'himne musical. Des de fa diversos anys hem tingut in ment la idea de crear un per a l'Institut, però diferents inconvenients ens ho han impedit fins fa pocs mesos. Escoltant un dia la ràdio en el cotxe vaig tindre l'oportunitat de sintonitzar un canal en el qual estaven emetent la cançó “High”, del grup anglés “Lighthouse Family”. Aqueix mateix cap de setmana vaig comprar el CD en uns grans magatzems i el dilluns següent em va faltar temps per a posar-los la cançó als meus companys de la junta directiva. Els va agradar tant com a mi, quedant d'acord que podia ser un molt bon himne per a l'Institut.

El primer pas, i tal vegada el més difícil d'aconseguir, era sol·licitar el permís del grup musical creador de la cançó per a poder-la utilitzar com a himne en totes les ocasions que hi haguera menester. Amb l'ajuda de donya María del Carmen Martín Villarroya, professora d'Inglés de l'Institut, qui va traduir la carta escrita per mi en la qual es pregava als managers del grup que ens concediren el citat permís, es va enviar per correu certificat. Va resultar agradable rebre resposta, poc temps després,  de Jackie McCullough, qui en nom del grup ens concedia el que sol·licitàvem. L'original es troba en el Registre d'Entrada de la Secretaria de l'Institut.

Superat el que podia constituir un primer obstacle, ens resten ara mateix altres dos. En primer lloc, cal escriure la partitura de la cançó, adaptant-la als instruments propis d'una banda de música, que és amb la qual tenim possibilitat d'interpretar-la.

En segon lloc, cal escriure una lletra d'acord amb la música i amb els valors que han de prevaldre en un centre d'ensenyament.

És el nostre desig que aquest himne resulte del grat de tots.