El Camp Romà
Dénia ha estat fundada tres voltes, la primera va ser a l’època romana a mitjans el s.I aC.
L’antropització del paisatge, iniciada al Neolític s’accelera a l’Edat del Bronze amb els primers camps estables i l’extensió dels cultius de secà, sobretot, de cereals. Amb l’arribada dels mercaders fenicis que hi duen l’ús del ferro per a l’agricultura, el consum i el cultiu de vi i d’oli, l’extensió dels cultius s’accelera. Cal recordar que molt prop d’ací, a la serra del Montgó, hi ha el jaciment de l’Alt de Benimaquia on hi ha els cups de vi més antics trobats a la Mediterrània occidental (s.VII aC).
Però és amb la fundació de la ciutat romana de Diànium pels romans quan els boscs, les màquies i les garrigues han de cedir el seu domini als camps, a l’ager explotat des de la ciutat a través d’una xarxa de vil·les o establiments agrícoles d’explotació esclavista. Els principals conreus de Diànium són els cereals (especialment ordi i, secundàriament, blat), l’oli i l’olivera, els darrers per a l’exportació comercial d’oli i vi.
En relació a una molt probable parcel·lació o centuriació d’època augusta coneixem una sèrie de vil·les romanes al llarg de la via romana de la costa. En una d’elles, l’Estanyó, es trobà una part d’una premsa romana de vi, més al nord a la vil·la de l’Almadrava, als Poblets, s’han trobat forns ceràmics on es fabricaven àmfores per a exportar oli i vi deniers per mar cap als mercats imperials.
En este espai recreem un camp romà amb la trilogia mediterrània. Anualment sembrarem cereals, ordi (Ordeum vulgare) o algun blat propi de la Marina, en els fraus entre els rengs de ceps de Monastrell en emparrats baixos i recrearem, a més, la rotació biennal en què se sembrava cereal només un any de cada dos, deixant-lo en guaret l’altre any. Se sembrarà cada any un parell d’ordes de cereal: una varietat primerenca que sembrada a la tardor permeta veure’n el cicle vegetatiu i les espigues madures a mitjans o finals de juny. Unes oliveres recreen este cultiu.
Itinerari botànic pel Jardí Històric de les Sorts de la Mar
Vora mateix del Bosc de Ribera tenim el parterre dedicat al Camp Romà:
Fenicis, ibers i romans escamparan per ací els cultius mediterranis de secà que fins al s.XX ocuparan progressivament quasi tota la Marina, deixant erms i plens de xara els llocs més difícils i apartats usats només per a pastures, carboneig i fer llenya.
En este parterre recreem un camp romà amb la trilogia mediterrània: cereals, vinya i olivera. Anualment sembrarem cereals, ordi (Ordeum vulgare) o algun blat (Triticum sp.) propi de la Marina, en els fraus entre els rengs de ceps de vinya Monastrell (Vitis vinifera), de fer vi, en emparrats baixos. Unes oliveres (Olea europaea) recreen este cultiu.
A les vores exteriors del parterre hi ha unes mates d’espígol (Lavandula latifolia, que antany perfumava la roba i els llençols) com a representant de la vegetació natural que encara sobreviu als màrgens de les parcel·les. Plantarem també uns rosers (Rosaceae) per a la seua funció de bioindicador de les possibles plagues dels ceps. Atrauran també els insectes.
El campo romano
Dénia ha sido fundada tres veces, la primera fue en la época romana a mediados del s.I aC. La antropización del paisaje, iniciada en el Neolítico se acelera en la Edad del Bronce con los primeros campos estables y la extensión de los cultivos de secano, sobre todo de cereales. Con la llegada de los mercaderes fenicios que llevan el uso del hierro para la agricultura, el consumo y el cultivo de vino y aceite, la extensión de los cultivos se acelera. Hay que recordar que muy cerca de aquí, en la sierra del Montgó, se encuentra el yacimiento del Alto de Benimaquia donde se sitúan los lagares de vino más antiguos encontrados en el Mediterráneo occidental (s.VII aC). Pero es con la fundación de la ciudad romana de Dianium por los romanos cuando los bosques y las maquias y matorrales deben ceder su dominio a los campos, al ager explotado desde la ciudad en trabas de una red de villas o establecimientos agrícolas de explotación esclavista. Los principales cultivos de Dianium son los cereales (especialmente cebada y secundariamente trigo), el aceite y el olivo, los últimos para la exportación comercial de aceite y vino.En relación a una muy probable parcelación o centuriación de época augusta conocemos una serie de villas romanas a lo largo de la vía romana de la costa. En una de ellas, el Estanyó se encontró una parte de una prensa romana de vino, más al norte en la villa de la Almadrava, en Els Poblets, se han encontrado hornos cerámicos donde se fabricaban ánforas para exportar aceite y vino deniers por mar hacia los mercados imperiales.En este espacio recreamos un campo romano con la trilogía mediterránea. Anualmente sembraremos cereales, cebada (Ordeum vulgare) o algún trigo propio de la Marina, en los francos entre las filas de cepas de Monastrell en emparrados bajos, y recrearemos además la rotación bienal, en la que se sembraba cereal sólo un año de cada dos, dejándolo en barbecho el otro año. Se sembrará cada año un par de tipos de cereal: una variedad temprana que sembrada en otoño permita ver su ciclo vegetativo y las espigas maduras a mediados o finales de junio. Unos olivos recrean este cultivo.
Le champ romain
Dénia a été fondée trois fois, la première à l’époque romaine au milieu du 1er siècle av. J.-C.
L’anthropisation du paysage, amorcée au Néolithique, s’est accélérée à l’âge du bronze avec les premiers champs stables et l’extension des cultures de terre aride, notamment céréalières. Avec l’arrivée des marchands phéniciens qui y apportèrent l’usage du fer pour l’agriculture, la consommation et la culture du vin et de l’huile, l’extension des cultures s’accélère. Il faut se rappeler que tout près d’ici, dans la Sierra du Montgó, il y a le site de l’Alt de Benimaquia où se trouvent les plus anciens verres à vin trouvés en Méditerranée occidentale (VIIe siècle av. J.-C.).
Mais c’est avec la fondation de la ville romaine de Dianium par les Romains que les forêts et les maquis et garrigues doivent céder leur domaine aux champs, à l’ager exploité de la ville à travers un réseau de villages ou d’établissements agricoles d’exploitation esclavagiste. Les principales cultures de Diànium sont les céréales (surtout l’orge et secondairement le blé), l’huile et l’olive, le dernier pour l’exportation commerciale d’huile et de vin.
Par rapport à une très probable parcellisation ou centuriation de l’époque augustéenne, on connaît une série de villes romaines le long de la route côtière romaine. Dans l’un d’eux, l’Estanyó dont on a trouvé une partie d’un pressoir romain de vin, plus au nord dans la commune d’Almadrava, aux Poblets, des fours ont été retrouvés pour faire de la céramique où l’on fabriquait des amphores pour exporter les habitant de Dénia de l’huile et du vin par voie maritime vers les marchés impériaux.
Dans cet espace, nous recréons un champ romain avec la trilogie méditerranéenne. Chaque année, nous allons semer des céréales, de l’orge (Ordeum vulgare) ou du blé appartenant à la Marine, dans des fraus entre les rangs de vignes de Monastrell en treillis bas, et nous allons également recréer la rotation biennale, dans laquelle il a été semé du céréale qu’une année sur deux, la laissant en jachère l’autre année. Une paire sera semée chaque année des commandes de céréales : une variété précoce qui se sème à l’automne permet de voir le cycle végétatif et les épis mûrissent à la mi ou à la fin juin. Certains oliviers recréent cette culture.
Das römische Feld
Dénia wurde dreimal gegründet, das erste Mal war in der Römerzeit Mitte des 1. Jahrhunderts v. von Chr. Die Anthropisierung der Landschaft, die in der Jungsteinzeit begann, beschleunigte sich in der Bronzezeit mit der ersten stabilen Felder und der Ausweitung von Regenfeldbau, insbesondere Getreide. Mit der Ankunft von phönizischen Kaufleute, welche die Verwendung von Eisen für die Landwirtschaft, den Konsum und den Anbau von Wein und Öl brachten, beschleunigte sich die Ausweitung der Feldfrüchte. Es muss daran erinnert werden, dass es ganz in der Nähe von hier, in der Gebirgskette Montgó, die Stätte Alt von Benimaquia gibt, wo die ältesten im westlichen Mittelmeerraum gefundenen Weingläser aufbewahrt werden (VII Jahrhundert v. Chr).
Aber erst mit der Gründung der römischen Stadt Dianium durch die Römer, als die Wälder, die Macchia und die Strauchheide ihre Domäne an die Felder abtreten mussten, an die von der Stadt ausgebeuteten Ager durch ein Netzwerk von Dörfern oder landwirtschaftlichen Betrieben der Sklavenausbeutung. Die wichtigsten Kulturpflanzen von Diànium sind Getreide (insbesondere Gerste und sekundär Weizen), Öl und Oliven, die zuletzt für den kommerziellen Export von Öl und Wein.
In Bezug auf eine sehr wahrscheinliche Parzellierung oder Zentrierung der augusteischen Ära kennen wir eine Reihe von Römischen Villen entlang der römischen Küstenstraße. In einem von ihnen, in Estanyó, wurde ein Teil einer römischen Weinpresse gefunden, weiter nördlich in der Stadt Almadrava, in Els Poblets, wurden Keramiköfen gefunden, in denen Amphoren hergestellt wurden, um Denier-Öl und Wein auf dem Seeweg zu den imperialen Märkten.
In diesem Raum stellen wir mit der mediterranen Trilogie ein römisches Feld nach. Jährlich werden wir Getreide, Gerste (Ordeum vulgare) oder etwas typischen Weizen aus La Marina säen, in den Betrügereien zwischen den Reihen der Monastrel-Weinreben, in niedrigen Reben, und wir werden auch die zweijährige Rotation nachbilden, in der Getreide nur in einem von zwei Jahren gesät wird und es das andere Jahr brach bleibt. Jedes Jahr werden ein paar Getreidereihen gesät: Eine frühe Sorte, die im Herbst gesät wird, ermöglicht es Ihnen, den vegetativen Zyklus und die reifen Ähren Mitte oder Ende Juni zu sehen. Einige Olivenbäume stellen diese Kultur wieder her.
The Roman countryside
Dénia has been founded three times, the first was in Roman times in the middle of the 1st century BC. The anthropization of the landscape, which began in the Neolithic, accelerated in the Bronze Age with the first stable fields and the extension of dryland crops, especially cereals. With the arrival of the Phoenician merchants who brought the use of iron for agriculture, consumption and the cultivation of wine and oil, the extension of crops accelerated. It must be remembered that very close to here, in the Montgó mountain range, is the Alto de Benimaquia site where the oldest wine presses found in the western Mediterranean are located (7th century BC). But it is with the founding of the Roman city of Dianium by the Romans that the forests and the maquis and bushes must give up their domain to the fields, to the ager exploited from the city in the form of a network of villas or agricultural establishments of slave exploitation. The main crops of Dianium are cereals (especially barley and secondarily wheat), oil and olive trees, the latter for the commercial export of oil and wine. In relation to a very probable subdivision or centuriation of the Augustan period we know a series of villas Romans along the Roman coastal road. In one of them, the Estanyó, a part of a Roman wine press was found, further north in the town of Almadrava, in Els Poblets, ceramic kilns have been found where amphorae were manufactured to export denier oil and wine by sea to the imperial markets. In this space we recreate a Roman countryside with the Mediterranean trilogy. Annually we will sow cereals, barley (Ordeum vulgare) or some wheat typical of the Navy, in the francs between the rows of Monastrell vines in low trellises, and we will also recreate the biennial rotation, in which cereal was sown only one year out of every two. , leaving it fallow the other year. A couple of types of cereal will be planted each year: an early variety that, planted in autumn, allows you to see its vegetative cycle and the mature spikes in mid or late June. Some olive trees recreate this cultivation.
ESPECIES-BOTANIQUES-CAMP-ROMA