La cosificació de la dona és l’acte de representar o tractar a una dona com un objecte. Aquesta forma de masclisme sotmet a totes les dones a través de diferents mitjans: la publicitat, les revistes, les sèries de televisió, les pel·lícules, els videojocs, els videos musicals, les notícies, esdeveniments esportius, etc. Es representen les dones com un objecte sexual, ignorant les seues qualitats i habilitats intel·lectuals i personals.
La bretxa salarial és una altra manifestació del masclisme, es referix a les diferències salarials entre dones i hòmens. A Espanya la diferència mitjana entre homes i dones és de 5.793,02 euros anuals.
El test de Bechdel és una prova molt senzilla que consisteix a mesurar la presència de la dona respecte a la de l’home en la indústria del cinema. En ell es reuneixen tres requisits que tota pel·lícula ha de tenir:
- Que incloguen almenys dos personatges femenins amb nom propi.
- Que aquests compartisquen escena i parlen entre si.
- I que la conversa no tracte sobre homes.
