CIC – INTOLERÀNCIA – nosaltres i ells

 

NOSALTRES I ELLS

 

 

Quan els nostres alumnes comencen la seua etapa escolar, també comencen a ajuntar-se més amb uns companys que amb uns altres, donant motiu a entendre afectivament la diferència entre «nosaltres» i «ells/elles». El «nosaltres» sempre representa el proper, càlid i fiable de les nostres relacions preferides, la paraula «ells» o «elles» representa una inseguretat, un límit en el món de la nostra confiança.

Aquest «significat en l’ombra» de les paraules «nosaltres/ells» estarà present quan circulen en l’espai escolar i serà la base perquè entre uns i altres grups s’activen actituds de cautela i distància. Si aquesta dinàmica de el «nosaltres/ells» no es contrapesa amb les experiències d’un «nosaltres» inclusiu de tots els alumnes i alumnes de cada nou curs o fins i tot del centre escolar sencer, podem arribar a obtenir unes actituds afectivament separadores d’uns grups i uns altres.

El desenvolupament social no es viu en solitari. Quan creixem aprenem del nostre entorn a assumir les relacions amb inseguretat o amb curiositat i bones expectatives. L’entorn de cadascun (nosaltres) pot aprovar o desaprovar el nostre procedir.

 

 

Les diferents formes de tractar als que no pertanyen a «nosaltres» ens poden conduir a conductes o situacions d’intolerància, desgraciàdament ben conegudes en els centres educatius i en la vida adulta posterior:

  • la d’incertesa davant molts desconeguts, a la qual es respon aïllant-se d’ells i aïllant-los a ells (xenofòbia)
  • la de competitivitat deslleial (discriminació)
  • la de confrontació prepotent (agressió)