EL PROBLEMA DE LA INTOLERÀNCIA
La intolerància es pot definir com tota actitud, forma d’expressió o comportament que falta al respecte, menysprea, viola o vulnera la dignitat, les característiques, conviccions, opinions o els drets fonamentals de la persona per ser diferents o contràries, i fins i tot que simplement convida a negar-los. Implica una disposició mental d’on brollen conductes o actituds polítiques, econòmiques, culturals i socials que perjudiquen a persones, grups socials i cultures diferents, dificultant o impedint les relacions humanes.
La intolerància és un dels grans desafiaments al que la humanitat ha de fer front en aquest segle XXI. És un problema de dimensió ètica, social i política, alimentat per factors diversos: estructurals, econòmics, ideològics i/o culturals. Les nostres ciutats són testimoni d’incessants actes i successos d’intolerància: agressions a immigrants, violència entre joves en l’àmbit escolar, agressions ultres en l’àmbit del futbol, crims cap a les dones, gitanos, indigents, homosexuals, musulmans, jueus… moguts pel rebuig a la condició social, cultural, religiosa o política de la víctima, fets greus basats en el menyspreu, discriminació i fanatisme cap al diferent. No és genètic, és una realitat apresa per les persones en el seu procés de socialització, per la qual cosa es pot revertir desmuntant eixe procés.
Quan es transforma en una cosa col·lectiva o institucionalitzada, la intolerància soscava la convivència, els principis democràtics i suposa una amenaça sobre la pau mundial. Té en el racisme, la xenofòbia, la discriminació de grups socials, l’antisemitisme i l’extremisme religiós, el sexisme i l’homofòbia, en el totalitarisme, fanatisme ideològic, nazisme, feixisme i integrisme fonamentalista, o en els ultranacionalismes agressius, entre altres manifestacions, les seues expressions més cruels que van lligades a situacions d’odi, marginació, segregació i violència.