L’IMPACTE DE LA INTOLERÀNCIA
Quines conseqüències té un acte de discriminació?
El respecte i el reconeixement de la identitat social de les minories ètniques millora el seu benestar, augmenta la seua identificació amb la societat i planteja les seues ambicions i acompliment en les àrees d’educació i ocupació.
L’impacte de l’estigma sobre els membres dels grups ètnics, culturals i religiosos minoritaris, que pateixen discriminació en els centres escolars pot estendre’s al llarg de tota la seua vida. Les conseqüències que tenen aquests actes poden ser:
- Baixa autoestima. Dificultats per a mantenir una imatge positiva de si mateixos a causa de les expectatives negatives i estereotips que els altres tenen del seu grup.
- Baixa autoeficàcia. Menor resistència a la frustració, majors taxes d’abandó i pitjors resultats escolars i, a llarg termini determinarà una elecció de desenvolupament professional de menor qualificació i segregació laboral.
- Compensació. Lluita per mantenir una «autoimatge» positiva a través d’estratègies creatives i selecció dels grups de comparació social. Aquestes estratègies poden incrementar el benestar dels alumnes/as, però també implicar efectes adversos.
- Generalització. Pensar que el que ha passat li ocorre a molta gent i que no és tan greu com realment és.
- Negació. Negar el que ha passat, fer com si no haguera ocorregut res.
- Normalització de la situació. Assumir que els actes discriminatoris van a seguir ocorrent i no es pot fer res per canviar-ho.
- Estigmatització. Portar sempre un senyal negatiu amb si.
Quines conseqüències té un delicte d’odi?
Els delictes d’odi tenen unes conseqüències de major impacte en les víctimes. Els crims d’odi poden tenir efectes immediats i a llarg termini en les víctimes i en la societat. Ser conscient pot ajudar a reconèixer i tractar els efectes de l’odi. Al principi una persona se sent desconcertada o incrèdula. També pot sentir impotència, atès que no va poder evitar ser atacat al no poder canviar la seua ètnia, origen, color de pell, sexualitat, etc.
- Fisiològiques (ansietat, taquicàrdia, hiperventilació, malestar estomacal, etc.)
- Psicològiques (tristesa, sentiment d’aïllament, por, impotència, culpabilitat, sentir-se fora de control, amargor, enuig, sentiment de traició, etc.).
- Conductuals.
- Les víctimes se senten en perill, amb por i malestar en assistir al col·legi, anar al bany o, simplement, en eixir al carrer.
- En ocasions es creuen que han d’estar sempre alerta i previnguts per a la pròxima agressió i això els genera ansietat. En ocasions poden obsessionar-se amb estar físicament preparats.
- Limitació del seu cercle social.
- Canvis d’aspecte. En ocasions, rebutgen simbòlicament la seua identitat, per exemple, negant-se a parlar o aprendre l’idioma de les seues famílies.
- Per intentar fer-se amic dels seus agressors, poden assumir el rol de víctimes i col·locar-se a si mateixos en situació de burla i escarn, desenvolupant conductes que afavoreixen la burla dels altres.
- Per protegir-se a si mateixos poden començar a desenvolupar conductes agressives i cercar represàlies.
- Irritabilitat, atacs d’ira, explosions de plors, crits o queixes.
- Alteraciona del somni, de les conductes d’ingesta d’aliments i abús de drogues i substàncies químiques
- Comportament desestructurat o agitat, comportaments temeraris; excessiva sensibilitat davant el rebuig i el fracàs
- Negativa a mantenir converses sobre el succés i eludir activitats, situacions o persones que puguen fer aflorar records sobre ell. En el cas de l’escola poden ser el pati d’esbarjo, banys, aules o al lloc on ha percebut la situació traumàtica.
- Quixes de problemes físics vagues, no específics (maldecaps, mals de panxa).
- Incrementa el seu absentisme i el risc d’abandó escolar.
- Conducta suïcida.
Les víctimes de delictes d’odi, i especialment en el cas dels joves, les seqüeles romanen en el temps fins i tot al llarg de totes les seues vides. A més, els efectes del crim s’expandeixen i no solament afecten a la víctima directa, sinó que també tenen efectes perjudicials sobre les seues famílies, els membres de les minories a les quals pertanyen i tota la comunitat.
Què cal fer en cas d’agressió?
Quan una persona és víctima de l’odi, cal parlar amb algú pròxim, algú de confiança i demanar suport. Alleujar temors i tensions. Adoptar cauteles i procedir a denunciar, a portar una lluita legal contra l’agressor o agressors.