Ciberassetjament
El ciberassetjament també és conegut com ciberbullying. És un tipus d’assetjament en agument i es produeix entre iguals, és a dir, entre infants i joves menors d’edat, i a través d’eines tecnològiques (internet, mòbils, videojocs, xarxes socials, etc). Si detectem que el nostre fill o filla, algun alumne o alumna, algun company o companya és agredit/a psicològicament, de manera continuada en el temps, per un o diversos individus, hem d’estar alerta.
Sigui quina sigui l’agressió relacionada amb el ciberassetjament o ciberbullying hem de pensar que totes comparteixen unes característiques comunes. És un fenomen greu i preocupant perquè:
- Les agressions són anònimes, ràpides i immediates: l’agressor pot ocultar la seva identitat d’una manera molt senzilla.
- Es poden adoptar rols imaginaris a la xarxa: l’agressor pot enganyar la seva víctima fent-se passar per algú altre.
- No hi ha una percepció directa i immediata del dany causat. L’agressor no veu ni pot controlar l’abast de les seves accions, i això li dificulta saber quan les ha de posar fi.
- L’accés a les víctimes és il·limitat: les noves tecnologies faciliten que les agressions es puguin produir a qualsevol lloc i en qualsevol moment.
- Les agressions tenen un gran ressò i perduren en el temps: qualsevol acció a internet s’amplifica amb un gran nombre d’usuaris «espectadors». A més, una imatge o un comentari penjat a internet pot perdurar en el temps.
Cal sensibilitzar les famílies i la societat en general per alertar sobre el silenci que envolta el fenomen del bullying a Internet.La inacció davant de casos d’assetjament als mitjans digitals s’ha convertit en una problemàtica a combatre en l’entorn escolar. Els insults, els xantatges o les amenaces són realitats que sovint acompanyen els casos de ciberassetjament i fan que la vida dels més menuts es faci impossible. Cal que les famílies creen espais per parlar i dialogar amb les víctimes, en un acte de rebel·lió contra la immensa majoria dels casos on les persones que el pateixen acaben aïllant-se.
Com indentificar que el nostre fill/a pateix ciberassetjament
- És molestat/da de forma reiterada per un/a altre/a menor i rep amenaces directes, trucades i/o missatges amenaçadors o desagradables per correu electrònic, sms, mms, etc.
- És humiliat/ada i és objecte de xantatges a través de les noves tecnologies.
- Li han suplantat la seva identitat digital a la xarxa i/o s’han apropiat de les seves contrasenyes (una altra persona es fa passar per ell/a en els xats, entra en el seu correu electrònic, altera els seus missatges…
- Trobem a internet fotos seves publicades contra la seva voluntat, ja siguin reals o trucades, amb comentaris ofensius, despectius, insultants…
- Li han enregistrat fets d’amagat i sense consentiment, i s’han enviat fotografies, arxius de so (podcats) o vídeos per e-mail o sms/mms.
- Apareixen a internet enquestes publicades amb la voluntat de fer-li mal («qui és la més grassa de l’institut?» o «qui té les orelles més grans de l’institut?»)
- És exclòs/a socialment en el món digital (la víctima té privat el seu accés a xats o a xarxes socials)
- És insultat en els jocs multiusuari (aquests jocs poden ser utilitzats per insultar, amenaçar, fer ús d’un llenguatge obscè o agressiu…)
- És subscrit/a a determinats llocs des d’on rebrà correu brossa o spam i que poden provocar la saturació de la seva bústia de correu i de la dels seus contactes i/o l’entrada de virus que poden danyar el seu ordinador.
-
És subscrit/a a llistes d’activitats d’adults (llistes de pornografia, d’apostes de joc, d’apologia de la violència…).