…Marisa Cebrián, profe de Valencià y Francés
—¡Despierta Marisa!, hoy empiezas el cole…
A los cuatro años mi madre me preparó la cartera para ir a clase y unos cuantos cursos más tarde ha llegado el momento de tomarse unas vacaciones, de esas que nos gustan tanto, «hasta el infinito y más allá».
Recuerdo ese olor a lápices y libros nuevos que nos entusiasma a los maestros. Siempre digo que nací con el apellido «enseñanza». Cuando aprendí a leer y a escribir pensé que era alucinante ¡Los libros me hablaban!, ¿os podéis imaginar ese momento…? Había descifrado por fin aquellas grafías que se juntaban divertidas y además ¡yo podía crear puzles infinitos con ellas! Aquel descubrimiento quise compartirlo con todo el mundo. Y es que ser maestra es más que una profesión es una decisión de vida. Es esa magia que nos permite sacar el talento que lleváis dentro, a veces tan escondido que nos cuesta malabares. Pero yo siempre me decía, «ya me apañaré yo para conquistarte…» ¡Ah!, secreto profesional y un abanico de asignaturas para lograrlo:
Lengua, Francés, Sociales, Habilidades, Talleres, Compensatòria, Tutorías…i el meu Valencià.
En fi, una sorprenent aventura…he fet de mare, actriu, infermera, consellera sentimental, diplomàtica i educadora. Totes eixes funcions es resumeixen en treballar amb amor, que ha sigut sempre el meu objectiu, directament amb la persona i amb el grup sencer. Em sent orgullosa de haver plantat la llavor per al vostre futur professional, un professor treballa per a l’eternitat mai no sabrà fins on arriba la seua influència.
Gràcies, perquè cadascú de vosaltres m’ha ensenyat a madurar com a persona i com a professora. Amb errades i compromisos hem sortit sempre endavant. Per això me’n vaig satisfeta i agraïda
Hem après tant junts! Companys, Equip directiu, Administratives, Conserges, AMPA, Personal de neteja… i es que sou estreles, tots i totes mereixeu la catifa roja. I vosaltres, alumnes! sou el meu millor premi, amb eixe amor incondicional que m’ haveu demostrat fins a l’últim dia. Ara heu de gaudir de la vostra curiositat per a continuar creixent emocional i acadèmicament, aconseguint així el vostre somni. Recordeu que sou els protagonistes del vostre destí.
Arribat el moment, m’acomiade de vosaltres amb un gran somriure, un somriure que vos ajudarà a veure la vida com vos done la gana. El temps s’encarregarà de posar-vos al meu camí perquè jo puga admirar en quins adults magnífics i únics us heu convertit.
La valise est prête. À bientôt mes élèves! Au revoir lycée! Je crois en vous, vous ferez votre chemin dans le tumulte de l’adolescence. Et une fois la porte refermée derrière moi, je verserai probablement une petite larme. Car moi aussi, je dis au revoir à une partie de ma vie avec vous, mes chers élèves. Merci. Je vous aime!
Bisou
La Profe
La Marisa
La de Valencià