Orígens de l’IES Nit de l’Albà
L’IES Nit de l’Albà és un centre educatiu de caràcter públic situat en la zona oest de la ciutat d’Elx, en l’Avinguda de la Llibertat, 150. El Centre es va crear, amb el nom d’Institut núm. 9 com a resultat de la conversió en centre d’Educació Secundària de l’antic Col·legi Nit de l´Albà. Durant els cursos 2002/2003 i 2003/2004 el Centre es va traslladar a les dependències del Col·legi Públic Carles III, situat en el barri de Sant Antón, mentre es desenvolupaven les obres de construcció de les noves instal·lacions que van començar a utilitzar.
Durant els seus sis primers anys de funcionament, els alumnes procedien únicament del Col·legi Públic Ramón Llull. En el curs acadèmic 2004/2005 el Centre va duplicar el seu alumnat gràcies a l’adscripció de quatre nous col·legis: el Col·legi Públic Julio María López Orozco, el Col·legi Públic Verge de l’Asunción, el Col·legi Públic Francesc Cantó i el Centre Concertat Sagrada Família.
Entorn geogràfic
El Centre està situat en la zona oest d’Elx i compartix districte amb un altre institut de Secundària i amb set col·legis de la xarxa pública i dues de la xarxa concertada.
Pel seu enclavament geogràfic acull a la població de la zona de Carrús oest (barris del Toscar i el Cementeri Vell) i del barri del Pla, actualment en expansió, sobretot en la zona oest. La seua porta principal dona a l’Avinguda de la Llibertat, artèria fonamental a Elx pel que el trànsit és molt dens. L’entorn del Centre és totalment urbà en la seua part este i sud. En la part oest del mateix es troben el Cementeri Vell i un centre comercial, i en la nord un grup de cases disseminades que es coneixen amb el nom de Partida de Carrús.
És una zona de població treballadora que, majoritàriament, es troba ocupada en la tradicional indústria del calçat. A més, un creixent contingent d’esta població tendix cada vegada més a ocupar-se en activitats relacionades amb el sector dels servicis, tenint en compte de l’actual procés de crisi i desestructuració que ve patint l’economia local des de fa ja alguns anys dins de la indústria del calçat.
El nostre nom
El Consell Escolar de l’Institut va aprovar per unanimitat proposar el nom d’IES. “Nit de l’Albà” per al Centre. L’ordre de 14 de febrer de 2003 de la Conselleria de Cultura i Educació va acceptar la nostra proposta. El nom al·ludix a un dels esdeveniments populars i festius més notables que succeïxen cada any a la ciutat d’Elx. Se celebra en la nit del 13 d’agost.
Des de totes les terrasses de la ciutat s’eleven al cel milers de coets, palmeres i altres artificis de pólvora, tant sonors com lluminosos, amb un resultat sorprenent: tota la població participa activament, tota una ciutat que en la vespra de la seua Festa s’encén en foc i so en honor a la seua patrona.
Els orígens d’esta peculiar forma de celebració es remunten almenys al segle XVII, època del primer document conegut que fa referència a esta cerimònia. En eixa època es llançaven coets, hi havia trets d’artilleria i encesa de fogueres, torxes i llums en la muralla de la ciutat i en totes les seues cases. Se li va donar eixa denominació de Nit de l’Albà (nit de l’Alborada) perquè amb tanta llum “la nit és torna dia”.
Amb el temps, es van anar incorporant altres elements pirotècnics, mentre els joves es divertien als carrers llançant-se focs més perillosos. A la nit, després del sopar en els mateixos terrats, tota la família participava del llançament de bengales, coets, etc. En sonar les campanades de les dotze, era disparada una gran palmera de focs artificials a càrrec de l’ajuntament. En apagar-se, voltejaven les campanes de la Basílica i els il·licitans victorejaven a la seua patrona. A més, les famílies apagaven la seua set amb un meló d’Alger (“meló d’aigua”).
En l’actualitat, es conserven la majoria d’eixes tradicions i s’han afegit unes altres. S’ha aconseguit que en els 45 minuts previs a la Palmera de la Mare de Deu, es llancen nombroses palmeres més modestes, unes 400, a càrrec de les diferents empreses i entitats de la ciutat. S’ha generalitzat el “coet ofrena” que consistix en el fet que cada il·licità llança almenys un coet en record dels seus familiars difunts i com a ofrena sonora a la patrona. El llançament de la palmera de la Verge es realitza amb les llums de la població apagades i tot el poble en un respectuós silenci que es veu remarcat, des de la declaració del Misteri com a Patrimoni de la Humanitat, amb els concordes del Gloria del Misteri, que sonen pels altaveus situats a la torre de la Basílica. Després de llançar-se la palmera, s’albira a la part alta de la torre del campanar la silueta de la Verge, moment en què les famílies entonen des de les terrasses el popular “Aromes il·licitanes”. La nit es prolongarà fins a la matinada amb el llançament, més esporàdic, de focs artificials i amb la tradicional guerra dels carretons (coets borratxos).