Història

El centre

Va ser a la tardor de 1983 quan al Grau desembarca un nou Institut. Xiquetes i xiquets del Grau de Castelló per fi podien rebre educació secundària sense creuar el camí de la Donació. El curs 1983/84 es va inaugurar l’actual IES Miquel Peris amb el nom de Mixte 4, sent el seu primer director Manuel Ramia.
L’institut es va alçar darrere del grup Sant Pere, entre séquies, aiguamolls, senill, tortugues i samarucs, amb olor a llimacs i sorolls de granotes i garses. L’edifici acomplia amb unes velles reivindicacions veïnals. Tombatossals havia donat el pinar als grauers i ara la Conselleria d’Educació els donava l’institut. Oci i cultura per un poble, tot allò que com deia Aristòtil, és necessita per ser feliç.
El centre començà amb una dimensió intercomarcal. Abraçà joves del Grau, Benicàssim i Orpesa. A més, comptà amb l’alumnat del centre d’alt rendiment esportiu “Penyeta Roja” on estudien joves de totes les comarques de la província.
Del centre inaugurat el 1983 no queda ni el nom ni l’espai, encara que sí altres séquies, el senill, l’olor a llimacs i el soroll de garses. En 1987 es va decidir rebatejar-lo com IES MIQUEL PERIS I SEGARRA, en honor al gran poeta castellonenc enamorat del mar i del Grau. El poeta va venir a l’acte i ens va donar l’ escultura d’Octavi Vicent El marineret d’ulls blaus que encara resta en el centre.
En 1997 varem passar del grup Sant Pere a la Avinguda del mar, 431. Varem intercanviar l’espai del col·legi L’Illa pel nostre. El bescanvi va exigir unes obres que ens van fer marxar un any a l’exili, a la muntanya de la Penyeta Roja, mare de Tombatossals, i des del curs 2000/01 estem en el nostre espai actual.

Miquel Peris i Segarra

Aquest centre porta el nom del poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra.
Miquel Peris i Segarra va nàixer a Castelló de la Plana un cinc d’octubre de 1917, al número quatre de la Plaça de la Pau.
Els seus pares Miquel Peris Chillida i Adela Segarra Ribés pertanyien a les famílies dels “rulls i els “velluters”. El seu pare era membre d’unes de les famíles burgeses locals dedicades al comerç fruiter amb diversos països d’Europa, més àmpliament amb Alemanya, país on, en un dels seus viatges, Miquel Peris Chillida – burgés vinculat però al partit socialista- romangué a Hamburg on aprengué i estudià la carrera d’Anglo-germàniques.
Miquel Peris i Segarra va estudiar l’alfabet ja a la pròpia llar- el seu pare era professor d’alemany (a banda era un bon poeta,encara que inèdit i traductor d’autors alemanys). El seu fill Miquel fou educat dins dels conceptes d’una educació liberal. Va rebre l’ensenyament primari a la Colònia Educativa i després a l’Instituto de Segunda Ensenyanza Francisco Ribalta on va tindre professors que van influir en la seua formació que el va portar a cursar estudis de Ciències Naturals a Madrid.
Va aprendre el valencià de la mà del seu oncle Gaetà Huguet Segarra , personalitat del mon intel.lectual castellonenc , qui en morir deixà tot el seu patrimoni econòmic i cultural perquè fora utilitzat en l’objectiu de subvencionar l’ensenyament del català i de promoure entre els valencians la cultura minoritzada i el valencinisme intel.lectual.
Interomputs els seus estudis a Madrid per la Guerra Civil, als anys 40 començà els estudis de Magisteri. Miquel Peris va consagra-se 40 anys a la professió de mestre a Ripoll, Forcall, San Mateu, Vila-Real i Castelló al Col.legi Bisbe Climent. Es va distingir per l’ensenyament de les Ciències Naturals.
Va ser membre fundador de la Fundació Huguet i del Centre excursionista. Mantingué en peu la poesia castellonenca en català després de la Generació dels anys 30 representada a Castelló principalment per Bernat Artola.
Serà l’única veu poètica de Castelló en una època de creixement urbà i despersonalització pel canvi econòmic rural industrial urbà dels anys 60-70.
El seu món poètic expressa la seua personalitat sensual i mediterrània connectant amb els mites grecollatins.
Va faltar el 31 de decembre de 1987.