“Canta, toca i balla” és un projecte en què l’alumnat del nostre institut és l’orquestra, en directe, i l’alumnat del col·legis que hi participen són els que ballen i/o canten. Enguany és la XIV edició.
La classe següent a l’activitat “Canta, toca i balla 2025” vaig demanar a l’alumnat participant (optativa de música de 1r de Batxillerat) que comentaren almenys cinc coses que els hagueren sorprés, així com un comentari sobre el parlament de Carmina Estellés (la filla de Vicent Andrés) que vingué a veure’l.
A més del nostre institut van participar els col·legis públics: “Bisbe Hervàs” de Puçol, “Carles Salvador” de Benimaclet, “El Castell” d’Albalat dels Sorells; “Rei en Jaume” de Xirivella i “Verge del Rosari” de Massamagrell.
Ací teniu un resum.
Tota la simbologia de la rosa de paper.
El temps allí me passà volant.
El bon ambient que hi havia.
Els alumnes dels coles s’havien orgnitzat molt bé.
El comportament en general.
La combinació entre tots sense haver assajat junts.
Com contava la història la narradora.
La història que van contar era molt xula.
Tenia por d’equivocar-me tocant el xilòfon però me va eixir bé.
La emoció dels xiquets al cantar la rosa de paper.
Que els xiquets tingueren una vestimenta per a cada grup.
Que els xiquets del públic hagen estat tan callats i escoltant.
La bona organització de l’event.
Que vinguera la filla d’Estellés.
M’ho vaig passar molt millor del que em pensava.
Tota la coordinació i organització tant del professorat com de l’alumnat.
Que el teatre fora tan gran.
Els actors ho van fer molt bé.
Va ser una activitat molt original.
Que els xiquets anaven amb el vestuari tematitzat sobre la cançó que ballaven.
La originalitat que tingué el teatre entre cançó i cançó.
La professionalitat tant dels creadors com dels actors i els músics.
SOBRE EL PARLAMENT DE CARMINA ESTELLÉS
Recorde que Carmina, la filla de Vicent Andrés Estellés, va dir que havia assistit a molts homenatges de múltiples institucions en honor a son pare, però ningun havia sigut tan bonic i emotiu com aquest. Va agrair a tots els col·legis i a l’institut i a tot l’equip que l’homenatge porta darrere.
Que el nostre concert era del que més sentiments va rebre. Se li notava feliç i emocionada.
Li va fer il·lusió que recordàrem a son pare, li va agradar l’espectacle i es va emocionar quan li donaren la rosa de paper.
Va dir que havia vist a molts homenatges de molts tipus per a son pare, però que el nostre li va sorprendre i emocionar molt per tan bé com estava fet i la bona interpretació de tots.
Me van paréixer unes paraules sinceres i molt boniques. Sobre tot que havia anat a un montó d’events sobre Estellés però aquest era diferent i millor.
