HISTÒRIA DEL CENTRE
La dècada dels 60 eren anys difícils per a tothom; econòmicament caminaven malament les famílies i les administracions oficials. Els responsables polítics locals de llavors i pares d’alumnes, amb Sr. José Pérez Ochoa i Sr. Alberto Oliver Ochoa al capdavant, eren conscients que la major riquesa d’un poble era la cultura i una de les metes que es van proposar va ser crear un centre de segon ensenyament, cosa en la qual només creien els més somiadors. Era molt difícil per a molts pares de família, enviar a estudiar als seus fills fora, econòmicament aqueixa possibilitat la tenien molt comptades famílies pinoseras. Es va crear una Acadèmia Municipal, amb una plantilla molt reduïda de professorat, amb sous de 5000 pessetes mensuals. A la fi van aconseguir un Col·legi Lliure Adoptat (CUA) que permetia estudis de Batxiller Mitjà, i la construcció d’un institut amb càrrec 100% al Ministeri d’Educació. En 1978, sent alcalde Sr. Gonzalo Marhuenda va arribar el reconeixement com a Institut Superior d’Ensenyaments Mitjans, passant a denominar-se “Institut d’Ensenyament Mitjà José Pérez Ochoa”.
A partir del curs 1980-81, amb el canvi de titularitat del centre a l’Ajuntament del Pinós, (Ordre del Ministeri d’Educació i Ciència de 5/5/1980), hi ha un compromís per part de la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació de pagar a dues dels professors del Centre, i a l’any següent paguen la nòmina de dos professors més. Això suposa un alleujament per als pares i a més crea les expectatives que permeten pensar que en un futur pròxim es puga consolidar l’anhelat Institut de Secundària. A la fi del curs 1984-85 hi ha una proposta d’assumir la despesa del centre per part de la Conselleria d’Educació a canvi que el Centre participe en el projecte de Reforma d’Ensenyaments Mitjans (REM), passant a ser un dels pocs centres de la província a anticipar la reforma. Així és com el Centre, els professors i els alumnes inicien una nova aventura implicats en un procés d’innovació educativa que va ser molt positiu per a tots els membres de la comunitat educativa. Per als alumnes era l’aprendre d’una altra manera a fer treballs diferents, treballar en grup, elaborar projectes, estudiar assignatures noves com la tecnologia,…per als professors obrir-se a noves formes de treball, reunions a Alacant i València amb els companys d’altres centres, amb els assessors didàctics i emprendre una aventura que molts no confiaven que tindria una bona singladura. El clima que va regnar entre els primers alumnes d’aquest pla i els seus professors, juntament amb els resultats obtinguts, van compensar els esforços realitzats.
L’any 1988 (Ordre de 16/6/1988 de Conselleria de Cultura i Educació) es crea l’Extensió de Batxillerat, passant a ser titular del Centre la Generalitat Valenciana i es vincula el Centre a l’Institut “La Mola” de Novelda.
Però no tot anava a ser perfecte, i en aqueixa època es detecta en l’edifici unes clivelles que posen en perill la seguretat dels membres de la comunitat educativa. Des d’aqueix mateix instant es clausura una part del Centre i es comença a gestionar la realització d’un nou edifici.
