Enric Soler i Godes va nàixer a Castelló el 5 de març de l’any 1.903. Son pare era mestre i va estudiar la carrera de magisteri a Tarragona. Oposità a Barcelona l’any 1923. Va exercir com a mestre per primera vegada a Lugo; va treballar cinc anys a Ortells (un poble dels Ports); i l’any 1930 va prendre possessió de l’escola de Sant Joan de Moró (Plana Alta) on va romandre fins l’any 1938.
Vinculat des de menut al món de les lletres va ser redactor del diari La Provincia Nueva de Castelló als 14 anys, i l’any 1932 va assistir, juntament amb Carles Salvador, a les Escoles d’Estiu de Catalunya. Va col·laborar també, escrivint en valencià, a El Mercantil Valenciano, Heraldo de Castellón i La Publicita de Barcelona, Mirador, Destino, El Camí, Las Províncias, etc.
En aquella Escola d’Estiu va conèixer la tècnica Freinet que el va impressionar molt. Fruti de les tècniques Freinet fou la revista Sembra, elaborada pels seus deixebles a l’escola de Sant Joan de Moró.
També l’any 1932 participà en la històrica signatura del document que unificava els critèris ortogràfics de la nostra llengua (Normes de Castelló), amb la resta d’intel·lectuals i associacions valencianes de l’època.
Després de la guerra civil, patí la repressió i fou traslladat a Santander o va romandre durant cinc anys.
El desembre de 1946 va arribar a Benifaió des d’on va participar en diferents moviments valencianistes. Fou president de la secció de literatura de Lo Rat Penat, vocal dels cursos de Llengua Valenciana i col·laborà amb revistes i setmanaris: La República de les Lletres, El Camí, Destino, Papers d’Educació …
Després d’haver segut director de l’escola Santa Bárbara, es va jubilar a Benifaió, posteriorment es traslladà a València l’any 1976.
Va morir a València el 7 de gener de 1993 i al seu soterrament va assistir una nombrosa representació d’autoritats i intel·lectuals valencians.
Ha estat objecte de reconeixements i homenatges per part de les institucions valencianes. Així l’any 1989 rep el premi “Miquelet d’Honor” i la Generalitat Valenciana li otorga la Medalla al Mèrit Cultural en 1991.
De la seua bibliografia destaquem: I el cel és blau (1933), Bestiòles. Ni epigrames ni faules (1952), Cançons d’ahir i de demà (1964), Calendari faller (1953), Valencians a Mèxic (1953), Notes d’un cronista (1970)…
En reconeixement a la seua obra, es va retolar el nom del nostre Institut.