Com se sap, el 25 de novembre se celebra el Dia Internacional Contra la Violència de Gènere. Els Dies Internacionals constitueixen una oportunitat per a sensibilitzar la ciutadania a propòsit d’un tema d’especial interès, i el tema que ens ocupa és, efectivament, d’especial interès. Més de 1.000 dones han sigut assassinades a mans de les seues parelles o exparelles des de 2003, any en què comencen a computar-se aquest tipus de delictes.
Establint un dia com aquest i realitzant actes commemoratius es pretén cridar l’atenció dels joves, dels estudiants, de la població i de l’opinió pública en general per acabar d’una vegada amb aquesta violència incomprensible i injustificada que patixen les dones. La suma d’actes realitzats arreu del món és una crida que fa la ciutadania demanant als governs que prenguen mesures efectives per acabar amb aquesta xacra,
Ací, en l’IES de Bocairent, hem volgut aportar el nostre granet de sorra per fer visible que hi estem compromesos, que no hi som indiferents, que ens repugna que la meitat de la població del planeta, pel simple fet de ser dones, puga estar exposada a qualsevol tipus de violència, bé siga física, psicològica o verbal. Així, a les 12 del migdia aturàrem totes les classes i baixàrem al pati, on llegírem un Manifest i convidàrem a tota la comunitat educativa a completar un mural ubicat en el corredor aportant dades per denunciar la inadmissible violència masclista.
Pot parèixer que si el problema el patixen les dones, han de ser elles les que l’han de resoldre, però adoptar aqueixa posició indica ceguesa, egoisme i, al capdavall, complicitat amb la injustícia. La violència que patixen les dones ens afecta a tothom, perquè les dones són les nostres amigues, les nostres germanes, les nostres parelles, i sobretot les nostres mares. Una societat que maltracta les persones que han de portar noves vides humanes a l’existència és una societat malalta. A banda, el tema també afecta els homes perquè els interpel·la a replantejar-se la seua posició en la societat, en la seua pròpia relació interna, i, la capdavall, en el seu lloc en la vida.
Així, queda ben clar que no es tracta de confrontar a homes i a dones; cadascú i cadascuna de nosaltres tenim alguna cosa a dir o fer contra l’agressor. Les dones, òbviament, però també els homes, perquè tots i totes som sers humans, i quan un col·lectiu humà és víctima d’algun tipus d’agressió tota la humanitat està cridada a respondre.
És tasca dels centres educatius promoure una cultura de la pau, així que, anant més enllà del que els governs facen o deixen de fer, en el nostre Institut pretenem crear consciència que no sols la violència física és repugnant, sinó també la que verbal, o fins i tot la violència en els pensaments. Tant de bo cadascú i cadascuna de nosaltres ens esforçàrem per cultivar, des de dins nostre, pensaments, paraules i accions de pau i de concòrdia, mai no de violència.
