La història del nostre centre va començar el curs 2000-01, sent la Secció de l’IES Salvador Gadea de Aldaia per a escolaritzar a l’alumnat procedent dels dos col·legis del Barri del Crist.
El curs 2002-03 l’administració educativa va reconèixer el nostre centre com IES Número 3, amb capacitat per a matricular alumnat de l’ESO i per a impartir també els ensenyaments post-obligatoris. El curs 2003-04 l’institut va estar ubicat en aules prefabricadas mentre es construïa el nou edifici, que es va inaugurar el curs 2004-05.
El curso 2008-09 el centre va rebre el nom de IES Beatriu Civera.
Però qui va ser Beatriu Civera?
Empar Beatriu Martínez Civera, més coneguda pel seu nom literari Beatriu Civera, va ser una novel·lista valenciana que va nàixer el 29 d’abril de l’any 1914.
Des de xicoteta, els seus pares i mestres li van proposar estudiar una carrera però ella va preferir l’ofici de modista. Va treballar com a encarregada de relaciones públiques del modista Gamborino, però amb l’arribada de la República aquest va haver de tancar. Beatriu va entrar a treballar llavors, com a redactora, en el diari “La Veu Valenciana”, on va col·laborar fins a l’any trenta-nou. Va ser la primera dona que va escriure en un diari de la nostra terra. Es va especialitzar en temes relacionats amb la dona.
L’any 1945 es va casar con Josep Guillamon, orfebre de professió. Beatriu va tornar a treballar en l’alta costura. En aquests anys de novençana i de postguerra, li van demanar una col·laboració per a la revista “Pensat i Fet”. Tot el món va reconéixer la potencialitat dels seus escrits en expressar-se en valencià. Fruit d’aquests esforços van ser les primeres novel·les: Entre el Cel i la Terra, 1956; Una Dona com una altra, 1961; La Crida Indefugible, guanyadora del premi Joan Senent de l’any 1969. A partir dels anys 60 va compaginar la seua tasca literària amb un treball de caire periodístic. Va col·laborar als fascicles de “Els nostres Faulelles”, amb narracions curtes sobre personatges principals femenins. L’any 1974, amb 60 anys, va guanyar el premi Víctor Català amb Vides Alienes.
Al voltant del 1982, ja iniciada la democràcia, i dins del procés de recuperació històrica, Beatriu va treballar en el setmanari ”El Temps”. L’any 1986, publica, baix el títol genèric de CONFIDENCIAL, una compilació de narracions incloent una narració més llarga, “Ella i els altres”, on amb claredat proposa la ruptura amb tot allò d’injust que hi ha en el nostre món.