Des del Servei Espanyol per a la Internacionalització de l’Educació (SEPIE), organisme que actua com a Agència Nacional del Programa Erasmus+ de la Unió Europea en els àmbits de l’educació i la formació i que està adscrit al Ministeri d’Universitat, ens van convidar a la “Jornada Anual de Difusió Erasmus+” que es va celebrar el 12 de desembre de 2023 en el eatre Real de Madrid. Durant aquesta jornada que s’emmarca dins de l’Any Europeu de les competències i de la Presidència espanyola en el Consell de la Unió Europea es van presentar els èxits de 2023 i les novetats de la convocatòria Eramus+ per al 2024.
Joan Lluís Vives i March, nascut a València el 6 de març de 1492 i mort a Bruges el 6 de maig de 1540, fou també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Ludovicus Vives (en llatí).
Joan Lluís Vives
Lluís Vives va ser un dels més destacats humanistes i filòsofs del Renaixement. Va nàixer a València en el si d’una família de jueus conversos, econòmicament acomodats. Als quinze anys entrà a estudiar a la Universitat de València-Estudi General.
Al 1509 Vives va eixir de València rumb a París, per a perfeccionar i ampliar els seus coneixements en la Universitat de la Sorbona, focus d’atracció d’alumnes d’Aragó i Catalunya, i on ensenyaven molts professors espanyols. Acabà els estudis el 1512, assolint el grau de doctor, traslladant-se a Bruges, a Bèlgica, on residien diferents famílies mercaderes de València
A l’estiu de 1523 arribà a Anglaterra, on va ser elegit lector del Col·legi del Corpus Christi pel cardenal Wosley, la qual cosa comportava el nomenament com a Canceller del rei Enric VIII. Vives veia així complert el seu anhel d’establir-se en una cort, l’únic lloc on un humanista podia desenvolupar dignament la seva feina investigadora de la cultura i ensenyar els descobriments dels seus estudis. Allí trobà la gran amistat de Tomàs Moro.
Des de maig de 1526 fins abril de 1527 Vives tornà i va romandre a Bruges on passarà els seus darrers anys dedicant-se a perfeccionar la cultura humanística dels ducs de Mencia. No tornarà mai més a València ni a cap altra universitat de la península.
Els seus escrits, tots en llatí, són aproximadament uns seixanta. La varietat d’aquesta obra i el seu valor d’innovació revela la profunda qualitat humana de Lluís Vives, que insisteix en problemes de mètodes, per la qual cosa abans de res és un pedagog i un psicòleg. En el seu tractat D’anima et vita (Sobre l’ànima i la vida), àdhuc seguint a Aristòtil i defensant la immortalitat de l’ànima, atribueix a la psicologia l’estudi empíric dels processos espirituals. Estudia la teoria dels afectes, de la memòria i de l’associació de les idees, per la qual cosa se li considera com a precursor de l’antropologia del segle XVII i de la moderna psicologia
Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites
Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.
