Joan Lluís Vives i March, nascut a València el 6 de març de 1492 i mort a Bruges el 6 de maig de 1540, fou també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Ludovicus Vives (en llatí).
Lluís Vives va ser un dels més destacats humanistes i filòsofs del Renaixement. Va nàixer a València en el si d’una família de jueus conversos, econòmicament acomodats. Als quinze anys entrà a estudiar a la Universitat de València-Estudi General.
Al 1509 Vives va eixir de València rumb a París, per a perfeccionar i ampliar els seus coneixements en la Universitat de la Sorbona, focus d’atracció d’alumnes d’Aragó i Catalunya, i on ensenyaven molts professors espanyols. Acabà els estudis el 1512, assolint el grau de doctor, traslladant-se a Bruges, a Bèlgica, on residien diferents famílies mercaderes de València
A l’estiu de 1523 arribà a Anglaterra, on va ser elegit lector del Col·legi del Corpus Christi pel cardenal Wosley, la qual cosa comportava el nomenament com a Canceller del rei Enric VIII. Vives veia així complert el seu anhel d’establir-se en una cort, l’únic lloc on un humanista podia desenvolupar dignament la seva feina investigadora de la cultura i ensenyar els descobriments dels seus estudis. Allí trobà la gran amistat de Tomàs Moro.
Des de maig de 1526 fins abril de 1527 Vives tornà i va romandre a Bruges on passarà els seus darrers anys dedicant-se a perfeccionar la cultura humanística dels ducs de Mencia. No tornarà mai més a València ni a cap altra universitat de la península.
Els seus escrits, tots en llatí, són aproximadament uns seixanta. La varietat d’aquesta obra i el seu valor d’innovació revela la profunda qualitat humana de Lluís Vives, que insisteix en problemes de mètodes, per la qual cosa abans de res és un pedagog i un psicòleg. En el seu tractat D’anima et vita (Sobre l’ànima i la vida), àdhuc seguint a Aristòtil i defensant la immortalitat de l’ànima, atribueix a la psicologia l’estudi empíric dels processos espirituals. Estudia la teoria dels afectes, de la memòria i de l’associació de les idees, per la qual cosa se li considera com a precursor de l’antropologia del segle XVII i de la moderna psicologia