Tema 3 – llx1

Format de text

per

Formatar paràgrafs

Es poden aplicar diferents formats als paràgrafs usant les opcions de la Barra d’eines Format i usant el panell Paràgraf del panell principal Propietats de la barra lateral. Malgrat això, no totes les opcions són visibles en la instal·lació estàndard, però sempre podrem personalitzar la barra per a incloure aquells que emprem sovint. Les opcions de format inclouen:

  • Aplicar estil
  • Activar/desactivar llistes amb vinyetes (amb una paleta d’estils de vinyetes)
  • Activar/desactivar llistes amb numeració (amb una paleta d’estils de numeració)
  • Alinear a l’esquerra, Centrar horitzontalment, Alinear a la dreta o Justificar
  • Alinear a dalt, Centrar verticalment, Alinear a baix.
  • Interlineat (seleccionar 1; 1,15; 1,5; 2 o valor personalitzat)
  • Augmentar espai entre paràgrafs, Disminuir espai entre paràgrafs
  • Augmentar sagnia, Disminuir sagnia
  • Paràgraf (per a obrir el diàleg Paràgraf)

Formatar caràcters

Des de la barra anteriorment esmentada i des del panell Caràcter de la barra lateral i amb la mateixa possibilitat de personalització, tenim les següents opcions:

  • Nom del tipus de lletra, Grandària de lletra
  • Negreta, Cursiva, Subratllat, Subratllat doble, Supraratllat, Ratllat, Esquema
  • Superíndex, Subíndex
  • Majúscules, Minúscules
  • Augmentar grandària, Disminuir grandària
  • Color de lletra (amb una paleta de colors)
  • Color de fons (amb una paleta de colors)
  • Color de regruix (amb una paleta de colors)
  • Caràcter (per a obrir el diàleg Caràcter)

Numeració i vinyetes

De manera general, a la Barra d’eines format trobarem els dos botons directes a aquesta funcionalitat. No obstant això, tenim altres possibles procediments:

  • Es poden crear llistes niades (llistes que tenen un o més elements amb subnivells, com en un esquema) per mitjà dels botons de la Barra d’eines Numeració i vinyetes. Es poden moure elements a dalt i a baix en la llista, crear subnivells, canviar els estils de les vinyetes i accedir al diàleg Numeració i vinyetes que conté més controls detallats. Utilitzem per a això la ruta del menú Veure > Barra d’eines > Numeració i vinyetes per a veure la barra d’eines.
  • Els dos botons Alternar llistes amb vinyetes i Alternar llistes amb numeració de la pestanya Paràgraf en el panell Propietats de la barra lateral es poden utilitzar per a crear llistes niades i accedir al diàleg Numeració i vinyetes (mitjançant el comando Més vinyetes… o Més numeració…, respectivament, del menú contextual de cada botó). No obstant això, la barra lateral no inclou eines per a augmentar o disminuir el nivell dels elements en la llista, com si són presents a la Barra d’eines Numeració i vinyetes.

Configurar punts de tabulador i sagnies

La regla horitzontal mostra els punts de tabulador. Qualsevol punt de tabulador que s’haja definit sobreescriu els punts de tabulador predeterminats. La configuració de tabulador afecta la sagnia de paràgrafs complets (en usar els botons Augmentar sagnia i Reduir sagnia de la barra d’eines Format) així com la sagnia de parts del paràgraf (en pressionar la tecla Tab en el teclat).

Per a establir la unitat de mesura i l’espaiat predeterminat dels punts de tabulador seleccionem Eines > Opcions > LibreOffice Writer > General.

Divisió de paraules

Hi ha diverses opcions d’ajust en relació amb la divisió de paraules.

  • Divisió automàtica de paraules:

Per a establir la divisió automàtica de paraules obrim el panell lateral Estils o des del menú Estils > Gestionar estils. També es poden triar els ajustos de divisió de paraules en Eines > Opcions > Configuració d’idioma > Ajudes d’escriptura, en la secció Opcions.

  • Divisió de paraules manual:

Per a dividir paraules manualment no hem d’usar un guió normal, perquè romandria visible fins i tot si la paraula ja no estiguera al final d’una línia després d’afegir o eliminar text o de canviar la grandària de la lletra o els marges. En el seu lloc, utilitzarem un guió de separació (discrecional), que serà visible solo si és necessari.

Per a inserir un guió de separació en una paraula, fem clic on volem que aparega el guió i pressionem Ctrl+guió o utilitzem Inserir > Marca de format > Guió discrecional. La paraula es dividirà en aquesta posició quan estiga al final d’una línia fins i tot si la divisió automàtica està deshabilitada per a aqueix paràgraf.

Utilitzar estils

Els estils són fonamentals per a usar Writer. Encara que inicialment puga resultar una tasca més complexa, els estils permeten formatar els documents consistentment i canviar el format amb el mínim esforç. Un estil és un conjunt d’opcions de format amb un nom. Quan s’aplica un estil s’aplica un grup complet de formats al mateix temps.

Tasques amb documents

per

Canviar vistes de document

Writer té diverses maneres de veure un document: Normal i Web. Per a canviar la vista, anem al menú Veure i seleccionem la vista requerida.

També podem triar una vista de Pantalla completa per a eliminar les possibles distraccions de les finestres de l’aplicació i guanyar una mica d’espai. Pressionant la tecla Esc, eixim d’aquesta vista i tornem a la vista Normal o Web.

Cal tindre en compte algunes diferències entre les diferents vistes. Així:

  • La vista Normal és la vista per defecte en Writer. En aquesta vista es pot usar el control lliscant d’Escala i les icones de Disseny de la vista en la barra d’estat per a canviar l’ampliació.
  • En la vista Web solament es pot usar el control lliscant, els botons de Disseny de vista en la barra d’estat estan desactivats i no estan disponibles la majoria de les opcions del diàleg Disseny de vista i escala.
  • En la vista Pantalla completa, el document es mostra utilitzant l’ampliació i disseny prèviament seleccionats.

En la vista Normal, també es poden ocultar i mostrar les capçaleres i peus i el buit entre pàgines. Per a això seleccionem Veure > Ocultar espais en blanc en la barra de menú. Apareixerà una marca al costat de l’opció. Una vegada que l’opció està activada, els espais també estaran ocults en la vista Pantalla completa.

En resum, treballarem habitualment amb la vista Normal.

Crear i guardar documents

Per defecte, LibreOffice obri i guarda els documents en el format d’arxius OpenDocument (ODF), un format d’arxius utilitzat per moltes aplicacions de programari. Els documents de Writer, concretament, tenen l’extensió .ODT.

Encara que aquesta és la recomanació general, és possible que es necessite intercanviar documents amb usuaris de Microsoft Word que no puguen o no vulguen rebre arxius ODT. En aquest sentit, es poden crear i editar documents ODT i després guardar-los com a arxius DOC o DOCX. Per a això:
  • Primer guardem el document en el format utilitzat per LibreOffice Writer (ODT). Si no ho fem, qualsevol canvi que s’haja fet des de l’última vegada que es va guardar el document apareixerà només en la versió de Microsoft Word del document.
  • A continuació, obrim el menú Arxiu > Anomena i desa… i en la llista desplegable que apareix en la nova finestra, seleccionem el format de Word que necessitem. No es poden guardar els arxius en format de les versions 6.0/95 de Word.
Writer. Elegir formato al guardar documento
Writer. Triar format en guardar document

Una altra opció interessant i molt utilitzada és guardar el document en format PDF. Podem seguir el mateix procediment exposat o, molt més ràpid, clicar directament en el botó que té aquesta funcionalitat i que trobarem a la Barra d’eines estándard.

Usar les eines lingüístiques

Writer proporciona algunes eines que fan el treball més fàcil si es treballa amb diversos idiomes en un mateix document o si s’escriuen documents en diversos idiomes.

Es pot establir l’idioma del document complet, de paràgrafs individuals o fins i tot de paraules o caràcters individuals seleccionant Eines > Idioma des de la barra de menú.

Una altra manera de canviar l’idioma de tot el document complet és utilitzar Eines > Opcions > Configuració d’idioma > Idiomes. En la secció Idiomes predeterminats per als documents es pot seleccionar un idioma per a tot el text que no estiga marcat explícitament amb un llenguatge diferent.

El principal avantatge de canviar l’idioma en una selecció de text és que es pot usar el diccionari adequat per a comprovar l’ortografia, aplicar la versió adequada de sinònims, gramàtica, regles de separació sil·làbica i la taula de reemplaçament d’Autocorregir.

La comprovació d’ortografia funciona només per a aquells idiomes en la llista que tenen al costat el símbol 

Si no veiem el símbol al costat del seu idioma preferit, podem instal·lar el diccionari addicional mitjançant Eines > Idioma > Més diccionaris en línia de la barra de menús. L’idioma que s’està usant per a la comprovació ortogràfica es mostra també a la Barra de estat.

Tallar, copiar i enganxar text

Tallar i enganxar text en Writer és semblant a fer-ho en altres aplicacions. Es pot usar el ratolí o el teclat per a aquestes operacions. Es pot copiar o moure text dins del document o entre diferents documents arrossegant o utilitzant opcions de menú, botons de barres d’eines o dreceres de teclat. També es pot copiar text d’altres fonts, com a pàgines web, i enganxar-ho en un document de Writer.

Per a moure (arrossegar i soltar) text seleccionat utilitzant el ratolí, l’arrosseguem a la nova localització i soltem. Per a copiar el text mantenim pressionada la tecla Ctrl mentre arrosseguem. El text manté el format que tenia abans de ser arrossegat.

Per a moure (tallar i enganxar) text seleccionat usem Ctrl+X per a tallar el text, posem el punter en el punt de pegat i utilitzem Ctrl+V per a enganxar.

Si no ens agrada el resultat fem clic en el botó Desfer de la barra d’eines Estàndard o pressionem Ctrl+Z.

Per a fer que el text herete l’estil de paràgraf que correspon al del punt d’inserció:

  • Seleccionem Editar > Pegat especial, o
  • Fem clic en la fletxa del botó combinat Pegar de la barra d’eines Estàndard, o
  • Fem clic en el botó Pegar de la barra d’eines Estàndard sense soltar el botó esquerre del ratolí.

Llavors seleccionem Text sense format en el menú resultant.

Cal tindre en compte que el nombre d’opcions del menú Enganxat especial varia en funció de l’origen i format del text (o un altre objecte) que s’enganxarà.

Seleccionar elements no consecutius

Per a seleccionar elements no consecutius utilitzant el ratolí, repetirem tantes vegades com siga necessari:

  1. Seleccionem la primera peça del text.
  2. Mantenim premuda la tecla Ctrl mentre utilitzem el ratolí per a seleccionar la següent peça de text.

Ara podem treballar amb el text seleccionat (copiar-lo, pegar-lo, canviar l’estil o el que siga).

Per a seleccionar elements no consecutius utilitzant el teclat, repetirem tantes vegades com siga necessari:

  1. Seleccionem la primera peça del text.
  2. Pressionem Majúscula+F8. Això posa Writer en la manera Selecció d’afegit.
  3. Usem les tecles de fletxes per a moure el cursor fins a l’inici de la següent peça de text a seleccionar. Mantenim pressionada la tecla Majúscula i seleccionem el text.

Ara podem treballar amb el text seleccionat. Pressionem Esc per a eixir d’aquesta manera.

Buscar i reemplaçar text i format

Writer té dues maneres de buscar text en un document: la barra d’eines Buscar i el diàleg Buscar i reemplaçar. En el diàleg es pot:

  • Buscar i reemplaçar paraules i frases
  • Utilitzar comodins i expressions regulars per a afinar la cerca
  • Buscar i reemplaçar atributs específics o format
  • Buscar i reemplaçar estils de paràgraf

Si la barra d’eines Buscar no està visible, es pot mostrar seleccionant Veure > Barres d’eines > Buscar en la barra de menú o pressionant Ctrl+B. La barra d’eines Buscar es mostra ancorada en la part inferior de la finestra de LibreOffice (just damunt de la barra d’estat), però es pot fer flotant o ancorar en una altra posició.

Per a usar la barra d’eines Buscar, fem clic en el quadre de text i escrivim el text a buscar. Premem la tecla Intro per a buscar la següent ocurrència del terme des de la posició actual. Faça clic en els botons Buscar l’anterior o Buscar el següent segons es necessite.

Per a mostrar el diàleg Buscar i reemplaçar use la drecera de teclat Ctrl+Alt+B o seleccione Editar > Buscar i reemplaçar en la barra de menú. Si la barra d’eines Buscar està oberta, fem clic en el botó Buscar i reemplaçar ( page106image3887776) en aquesta barra.

Per a usar el diàleg Buscar i reemplaçar:

  1. Escrivim el text a buscar en el quadre de text Buscar.
  2. Per a reemplaçar el text amb un text diferent, escrivim el text nou en el quadre Reemplaçar.
  3. Es poden seleccionar diverses opcions com Distingir majúscules i minúscules o Només paraules completes.Altres opcions inclou buscar només en el text seleccionat, buscar cap endarrere des del cursor, buscar paraules similars i buscar en els comentaris.
  4. Quan hàgem configurat la cerca fem clic en botó Buscar següent. Per a reemplaçar fem clic a Reemplaçar.

Inserir guions, espais de no separació i guions de separació sil·làbica

Per a evitar que dues paraules se separen al final d’una línia, pressionem Ctrl+May quan escrivim l’espai entre les dues paraules. S’inserirà un espai de no separació.

En cas que no es desitge que un guió aparega al final d’una línia, per exemple en un número com 123-4567, pressionem Ctrl+May+signe menys per a inserir un guió de no separació.

Per a escriure guions ena i ema, podem usar l’opció Reemplaçar guions en la pestanya Opcions en Eines > Correcció automàtica > Opcions de correcció automàtica… Aquesta opció reemplaçarà el guió que s’escriga, sota unes certes condicions, amb el guió tipogràfic corresponent. A tindre en compte que:

  • És un guió ena, és a dir, un guió amb l’amplària de la lletra “n” en la font que s’està utilitzant. Escrivim almenys un caràcter, un espai, un o dos guions, un altre espai i almenys una lletra més. El guió o els dos guions són reemplaçats per un guió gen.
  • És un guió ema, és a dir, un guió amb l’amplària de la lletra “m” en la font que s’està usant. Escrivim almenys un caràcter, dos guions i almenys un altre caràcter més. Els dos guions es reemplaçaran per un guió ema. Com a excepció, si els caràcters són número, com en una data o rang de temps, els dos guions es reemplacen per un guió gen.

Comprovar ortografia i gramàtica

  • Revisió ortogràfica automàtica:

Aquesta eina, que s’activa des del menú Eines > Revisió ortogràfica automàtica, comprova cada paraula a mesura que es va escrivint i mostra una línia ondulada roja davall de les paraules no reconegudes. Si es fa clic dret sobre una paraula no reconeguda s’obri un menú contextual. Es pot fer clic en una de les paraules suggerides per a reemplaçar la paraula subratllada amb la seleccionada. Si la llista no conté la paraula desitjada, faça clic en Ortografia… per a obrir un diàleg i corregir la paraula o afegir-la al diccionari. Quan es corregeix o afig la paraula, la línia desapareix.

  • Revisió ortogràfica manual:

Per a realitzar una comprovació combinada d’ortografia i gramàtica en el document (o una selecció de text) fem clic en el botó Revisar ortografia en la barra d’eines Estàndard o seleccionem Eines > Ortografia… Es comprova el document o la selecció i obri el diàleg Ortografia… si es troba alguna paraula no reconeguda. Per a poder utilitzar aquesta funció, han d’estar instal·lats els diccionaris apropiats. De forma predetermina s’instal·len quatre diccionaris: ortogràfic, gramatical, separació sil·làbica i de sinònims.

  • Usar sinònims i el diccionari de sinònims:

Per a accedir a una llista curta de sinònims fem clic amb el botó dret en una paraula i seleccione Sinònims en el menú contextual. Apareix un menú contextual amb paraules i frases alternatives. Fem clic en una paraula o frase i aquesta reemplaçarà el seleccionat en el document.

  • Usar Correcció automàtica:

La funció de Correcció automàtica de Writer té una llista d’errors ortogràfics i d’escriptura comunes que corregeix automàticament. Per exemple “qeu” és reemplaçat per “que”. La correcció automàtica s’activa per defecte quan s’instal·la Writer. Es poden deshabilitar algunes de les seues característiques, modificar altres o desactivar-ho completament.

Seleccionem Eines > Correcció automàtica > Opcions de correcció automàtica… per a obrir el diàleg Correcció automàtica. En la pestanya Reemplaçar es poden definir quines cadenes es corregeixen i com. En la majoria dels casos les opcions predeterminades són les adequades.

  • Autocompletat de paraules:

Si està activada la funció de Compleció de paraules, Writer intentarà endevinar quina paraula s’està escrivint i s’oferirà a completar la paraula. Per a acceptar el suggeriment, pressionem Intro. En un altre cas ignorem el suggeriment i continue escrivint.

Per a desactivar la Compleció de paraules seleccionem Eines > Correcció automàtica > Opcions de correcció automàtica… > Compleció de paraules i deseleccionem la casella Habilita la compleció de paraules.

La interfície de Writer

per

L’espai de treball principal de Writer és molt semblant a la majoria de processadors de text i es mostra en la següent imatge, destacant:

  • Barra de menú
  • Barra d’eines estándard
  • Barra d’eines format
  • Barra d’estat
Writer. Interfície
Writer. Interfície

No descriurem cadascuna de les opcions o funcionalitats ja que es tracta d’una iniciació a l’entorn de treball de les eines de LibreOffice. El més important en aquest moment és conéixer aquest entorn i familiaritzar-se amb les diferents barres d’eines amb la qual cosa podrem accedir fàcilment a les seues opcions.

D’altra banda, si movem el ratolí i el deixem per un instant damunt d’una de les múltiples icones, ens apareixerà una breu descripció de la seua funcionalitat. De manera general, utilitzant les Barres d’eines estándard i de format seria més que suficient per a crear i editar la majoria de documents de text i fins i tot fins a arribar a una edició avançada.

Opcions bàsiques de text com les negretes, cursives, subratllats, alineat, tabulacions, vinyetes i numeracions, tipus de lletra, grandària i estils són d’ús habitual i es veuen amb claredat a la Barra d’eines format.

A la Barra d’eines estàndard trobarem les funcions bàsiques de crear nou document, obrir, guardar, imprimir, passar a PDF, correció ortogràfica, taules, etc.

Evidentment, totes les opcions són accessibles des de la Barra de menú però les barres anteriorment comentades ens faciliten l’accés d’una manera més visual i presentant aquelles que són d’ús més freqüent.

A més de les 4 barres principals i assenyalades a la imatge, en la part dreta apareix una barra més ampla que anomenem Barra lateral. Encara que de manera predeterminada apareix oberta, des del menú Veure i seleccionant l’opció corresponent es podria ocultar. També des d’un xicotet botó que apareix en la mateixa barra.

La barra lateral, de manera predeterminada conté cinc panells principals: Propietats, Pàgina, Estils, Galeria i Navegador.

Cada panell principal té una icona en el panell de pestanyes, a la dreta de la barra lateral, que permet alternar entre ells. Dins dels panells principals hi ha una barra de títol i un o més panells de contingut. Les barres d’eines i els panells laterals comparteixen moltes funcions. Per exemple, els botons per a posar text en negreta o cursiva existeixen tant en la barra d’eines Format com en el panell Caràcter del panell principal Propietats.

Des del menú Veure, podrem seleccionar i personalitzar quines barres volem que estiguen visibles en la nostra inferfície.

Writer

per

Writer és el processador de text de LibreOffice.

A més de les característiques habituals d’un processador de textos (comprovació d’ortografia, sinònims, separació sil·làbica, correcció automàtica, buscar i reemplaçar), Writer proporciona altres característiques igualment importants. Algunes d’elles són les següents:

  • Plantilles i estils
  • Mètodes de disseny de pàgina, incloent marcs, columnes i taules
  • Index automàtic
  • Gràfics, fulls de càlcul i altres objectes inserits o enllaçats
  • Eines de dibuix integrades
  • Seguiment de canvis durant les revisions
  • Integració de bases de dades, incloent base de dades bibliogràfica
  • Combinació de correspondència
  • Exportació a PDF, incloent marcadors de pàgina o favorits
  • Signatura digital de documents
  • Disseny i emplenat de formularis

Configuració: idiomes i correcció automática

per

La configuració d’idiomes des del Centre de control o des del propi complement és una cosa que ens ajudarà en el nostre dia a dia ja que ens detectarà l’idioma i ens permetrà utilitzar funcions de revisió ortogràfica, sinònim i divisió sil·làbica, per posar algun exemple.

El primer que ens caldrà fer és seleccionar l’idioma per a la interfície d’usuari per a treballar amb la suite de la manera més còmoda possible. Una altra qüestió serà la de l’idioma predeterminat per als documents que, evidentment, pot o no coincidir amb el de la interfície.

Altres opcions que ens permet triar és la moneda predeterminada o la pauta d’introducció de dates.

Totes aquestes configuracions ens permetran, ja des de cadascun dels components de la suite, treballar amb elles directament en els documents. Seguint el menú Eines, a més d’accedir a la configuració de l’idioma a través d’Opcions , trobarem funcions directes i dedicades a l’Ortografia, a la Revisió ortogràfica automàtica, als Sinònims, a la Correcció automàtica, etc.

Writer. Eines. Opcions relacionades amb l'idioma
Writer. Eines. Opcions relacionades amb l’idioma

Assenyalar que, en relació a la Correcció automàtica, en alguns casos pot ser que alguns dels elements d’aquesta funció resulten molestos perquè canvien el que s’escriu quan no es volia canviar. Evidentment i de manera general, cal dir que es tracta de funcions molt útils però si el cas anterior es donés, es podria esmenar seleccionant o no les les opcions pertinents.

Per a obrir el diàleg Correcció automàtica, hem de seguir la ruta del menú Eines > Correcció automàtica > Opcions de correcció automàtica… si està usant Writer, o seguint la ruta Eines > Opcions de correcció automàtica… si estem usant un altre component de LibreOffice.

És necessari tenir un document obert perquè aparega aquest menú que ens permetrà triar allò que ens resulte més convenient.

Configuració: opcions generals

per

LibreOffice permet configurar una sèrie d’opcions que s’aplicaran directament a tots els components de la suite.

Des del Centre de Control obrim el menú Eines i triem Opcions.

Centro de control. Herramientas > Opciones
Centre de control. Eines > Opcions

La nova finestra ens presentarà totes les opcions configurables pels usuaris agrupades en les següents seccions:

  • LibreOffice
  • Càrrega o descàrrega
  • Configuració de la llengua
  • LibreOffice Base
  • Diagrames
  • Internet

Cadascuna de les anteriors, seleccionant-la, presenta diferents subseccions que poden ser tractades de manera particularitzada. En la següent imatge es poden apreciar les que s’agrupen a la secció LibreOffice que tenen un caràcter més general.

Centro de control. Detalle de las opciones de configuración personalizable
Centre de control. Detall de les opcions de configuració personalitzable

La recomanació és conéixer a poc a poc i lliurement cadascuna de les opcions perquè cada usuari seleccione i trie les que considere més convenients, des d’aquelles més associades a la personalització com les dades d’usuari, tipus de lletra, color de l’aplicació, accessibilitat, idioma predeterminat, etc., fins a passar a algunes més específiques com les associades a LibreOffice Base o als Diagrames.

Per a començar i per posar un exemple, hem de tindre en compte que LibreOffice pot utilitzar el nom o les inicials desades al formulari, incloent les propietats del document (informació com “creat per” i “editat per última vegada per”), el nom de l’autor dels comentaris i canvis i l’adreça del remitent en les llistes de correus, per la qual cosa seria molt recomanable assegurar-se que ací apareix la informació correcta.

Ho farem completant el formulari que apareix en la imatge anterior, agregant o esborrant qualsevol informació. Si en algun moment no volem que les nostres dades d’usuari siguen part de les propietats del document, treuríem la marca de la casella Utilitzar les dades per a les propietats del document en la part inferior.

En general, totes les opcions mostren la seua descripció amb suficient claredat i únicament haurem de completar algunes dades o seleccionar el paràmetre que necessitem.

D’altra banda, també és possible accedir a les opcions de configuració des de cadascun dels complements de la suite. Per exemple, si estem en Writer, seleccionaríem el menú Eines i dins d’aquest, Opcions. Ens apareixerà una pantalla molt semblant a la imatge anterior encara que amb algunes noves opcions depenent del complement obert

Per a saber més podem consultar la Guia de primers passos. Capítol 2. Configurar LibreOffice. Configurar opcions per a adaptar-les a la manera de treballar.

Per on comencem?

per

En general, LibreOffice s’inicia de la mateixa forma que qualsevol altre programa.

En Windows o Linux, apareix una entrada de menú per a LibreOffice i una altra per a cadascun dels seus components. En els equips amb Mac OS X, en el menú d’aplicacions només s’afig una entrada per a LibreOffice.

En fer clic sobre l’entrada de menú de LibreOffice, icona de l’escriptori o mosaic, s’obri el Centre d’inici de LibreOffice i es pot triar individualment el component en qüestió.

LibreOffice. Centro de control
LibreOffice. Centre de control

També es pot iniciar LibreOffice fent doble clic sobre el nom d’un document ODF en l’escriptori o en un explorador d’arxius.. El component apropiat de LibreOffice s’iniciarà i es carregarà el document.

En relació als arxius propis de Microsoft Office, si aquesta suite propietària no estiguera instal·lada o en el cas de tindre-la instal·lada en l’equip, els seus formats d’arxiu estigueren associats a LibreOffice, s’obririen en tots dos casos en la suite LibreOffice. Per exemple:

  • Arxius de Word (*.doc o *.docx) s’obrin en Writer
  • Arxius d’Excel (*.xls o *.xlsx) s’obrin en Calc
  • Arxius de PowerPoint (*.ppt o *.pptx) s’obrin en Impress

La finestra principal és molt similar en tots els components de LibreOffice encara que amb les diferències i opcions pròpies de cadascun d’ells. Les característiques comunes inclouen la Barra de menú i les Barres d’eines Estàndard i Format en la part superior de la finestra i la Barra d’estat en la part inferior.

 

Writer. Barra de menú
Writer. Barra de menú

La Barra de Menú està localitzada en la part superior i davall de la barra de Títol. Triant cadascun dels menús, apareixerà un submenú amb la llista d’opcions. Per exemple, en el processador de textos Writer tenim:

  • Arxiu: amb opcions que s’apliquen a tot el document, com per exemple Obrir, Guardar i Exportar com a PDF.
  • Editar: per a l’edició de documents, com per exemple Desfer, Buscar i reemplaçar, Tallar, Copiar i Apega.
  • Veure: per a controlar la forma en què es mostra el document, com a Escala i vista Web.
  • Inserir: per a inserir elements dins del document, com per exemple Capçalera i peu de pàgina i Imatge.
  • Format: per a donar format a l’aparença del document.
  • Estils: per a aplicar ràpidament estils comuns, per a editar, carregar i crear nous estils i per a accedir a la secció Estils i format de la Barra lateral.
  • Taula: per a inserir i editar una taula en un document de text.
  • Eines: per exemple, per a funcions d’Ortografia i gramàtica, Personalitzar i altres Opcions.
  • Finestra: per a la finestra de presentació.
  • Ajuda: per a accedir a l’arxiu d’Ajuda, Què és això?, i informació sobre el programa.

LibreOffice posseeix dos tipus de Barres d’eines: fixes en un lloc i flotants. Les barres d’eines fixes en un lloc es poden moure a diferents posicions o fer que floten i, al seu torn, les barres d’eines flotants poden convertirse en fixes.

 

LibreOffice. Barra de herramientas
LibreOffice. Barra d’eines

La barra d’eines fixa superior, just davall de la Barra de menú, es denomina barra d’eines Estàndard i és la mateixa per a totes les aplicacions de LibreOffice.

La segona barra d’eines de la part superior (aquesta és la posició per defecte) és la barra d’eines de Format. És una barra contextual que mostra les eines rellevants segons la posició actual del cursor o de l’objecte seleccionat. Per exemple, quan el cursor està sobre un gràfic, la barra de Format proporciona eines per al format de gràfics; quan el cursor està sobre el text, les eines serveixen per a donar format de text.

En definitiva, són moltes les opcions que ens ofereix i podem personalitzar el seu ús a la nostra conveniència i gust. Tot això sense deixar d’oblidar el menú contextual, accedint fent clic amb el botó dret del ratolí sobre un paràgraf, imatge o un altre objecte.

La Barra d’estat està situada en la part inferior de l’àrea de treball. Proporciona informació sobre el document i facilita la realització de canvis en algunes característiques. És similar en Writer, Calc, Impress i Draw, encara que cada component inclou elements específics.

 

LibreOffice. Barra de estado
LibreOffice. Barra d’estat

La Barra lateral és una altra de les possibles opcions i es localitza en el costat dret de la vista d’edició en Writer, Calc, Impress, i Draw. Conté un o més panells basats en el context del document actual. Els panells s’organitzen en pàgines. Tots els components contenen les pàgines Propietats, Estils i format, Galeria i Navegador. Alguns components tenen pàgines addicionals, com a Patrons, Animació personalitzada i Transició de diapositiva en Impress; Gestionar canvis en Writer i Funcions en Calc.

Amb aquestes indicacions bàsiques que afecten a tots els components de LibreOffice, estaríem preparats per a crear un nou document, seleccionant el component adequat des del Centre de control (veure imatge superior) o com és habitual en la majoria de programes, des del menú Arxiu > Nou o si tenim el programa en qüestió obert, directament en Nou document.

Què és LibreOffice? Avantatges

per

LibreOffice és un conjunt complet d’eines d’ofimàtica que incorpora diverses aplicacions que el converteixen en la suite d’oficina per excel·lència de programari lliure. Està format per les següents aplicacions:

  • Writer, el processador de textos
  • Calc, el full de càlcul
  • Impress, l’editor de presentacions
  • Draw, l’aplicació de dibuix i diagrames de flux
  • Base, la base de dades i interfície amb altres bases de dades
  • Math, per a l’edició de fórmules matemàtica

Algunes de les seues principals avantatges sobre altres suites d’oficina són:

  • No existeix cap pagament de llicències. Gratuït per a qualsevol que desitge utilitzar-ho i distribuir-ho sense cap cost
  • De codi obert (Open Source). Es pot distribuir, copiar i modificar el programari tant com es desitge sempre que es respecten les Llicències de Codi Obert de LibreOffice
  • Multiplataforma. S’executa en múltiples sistemes operatius, com ara Microsoft Windows, Mac OS i Linux.
  • Ampli suport d’idiomes. Inclou diccionaris ortogràfics, de divisió de paraules i de sinònims en més de 100 idiomes. Interfície d’usuari coherent. Tots els components tenen una aparença similar, fent-los fàcils d’utilitzar.
  • Integració. Els components de LibreOffice s’integren entre si. Per exemple, tots ells comparteixen un corrector ortogràfic comú i altres eines, que s’usen de manera coherent en tota la suite.
  • Granularitat. En general, quan es modifica una opció en la suite, això afecta a tots els components. Tanmateix, les opcions de LibreOffice es poden establir tant en l’àmbit de component com en l’àmbit de document.
  • Compatibilitat d’arxius. A més del format natiu OpenDocument, LibreOffice inclou suport per a obrir i guardar arxius en altres formats habituals, incloent Microsoft Office, HTML, XML i PDF.

Per a saber més sobre LibreOffice, podem consultar en http://www.libreoffice.org/ , en http://www.documentfoundation.org/ i en https://documentation.libreoffice.org/es/documentacion-en-espanol/ que han servit de suport per a l’elaboració dels apartats 1 a 5 d’aquest tema.

Introducció

per

Iniciem el Tema 3 presentant un recull d’eines referent a l’ús ofimàtic o d’oficina i a la navegació per internet.

LliureX ofereix tot un ventall d’eines que ofereixen resposta, pràcticament, a totes les necessitats que tenim com a docents.

El paquet d’oficina LibreOffice, molt complet i versàtil a través dels seus 6 complements, del qual presentarem els seus aspectes bàsics així com algunes funcionalitats de les 4 aplicaciones més utilitzades de la suite: Writer, Calc, Impress i Draw.

A més, trobarem tot un seguit de xicotetes “grans aplicacions” amb funcionalitats molt interessants.

Per altra banda, la navegació per internet forma part de la nostra tasca diària i Firefox s’ha anat consolidant com un dels navegadors més segurs i eficients així com, també, el gestor de correu Thunderbird.

En definitiva, aquest tema només mostrarà una visió molt general d’una part de les aplicacions que LliureX du ja instal·lades per defecte. Per aquest motiu, us convidem a seguir explorant i aprofundint amb elles en funció dels vostres interessos i necessitats com a docents.