A més de les característiques habituals d’un processador de textos (comprovació d’ortografia, sinònims, separació sil·làbica, correcció automàtica, buscar i reemplaçar), Writer proporciona altres característiques igualment importants. Algunes d’elles són les següents:
Plantilles i estils
Mètodes de disseny de pàgina, incloent marcs, columnes i taules
Index automàtic
Gràfics, fulls de càlcul i altres objectes inserits o enllaçats
Eines de dibuix integrades
Seguiment de canvis durant les revisions
Integració de bases de dades, incloent base de dades bibliogràfica
Combinació de correspondència
Exportació a PDF, incloent marcadors de pàgina o favorits
La configuració d’idiomes des del Centre de control o des del propi complement és una cosa que ens ajudarà en el nostre dia a dia ja que ens detectarà l’idioma i ens permetrà utilitzar funcions de revisió ortogràfica, sinònim i divisió sil·làbica, per posar algun exemple.
El primer que ens caldrà fer és seleccionar l’idioma per a la interfície d’usuari per a treballar amb la suite de la manera més còmoda possible. Una altra qüestió serà la de l’idioma predeterminat per als documents que, evidentment, pot o no coincidir amb el de la interfície.
Altres opcions que ens permet triar és la moneda predeterminada o la pauta d’introducció de dates.
Totes aquestes configuracions ens permetran, ja des de cadascun dels components de la suite, treballar amb elles directament en els documents. Seguint el menú Eines, a més d’accedir a la configuració de l’idioma a través d’Opcions , trobarem funcions directes i dedicades a l’Ortografia, a la Revisió ortogràfica automàtica, als Sinònims, a la Correcció automàtica, etc.
Writer. Eines. Opcions relacionades amb l’idioma
Assenyalar que, en relació a la Correcció automàtica, en alguns casos pot ser que alguns dels elements d’aquesta funció resulten molestos perquè canvien el que s’escriu quan no es volia canviar. Evidentment i de manera general, cal dir que es tracta de funcions molt útils però si el cas anterior es donés, es podria esmenar seleccionant o no les les opcions pertinents.
Per a obrir el diàleg Correcció automàtica, hem de seguir la ruta del menú Eines > Correcció automàtica > Opcions de correcció automàtica… si està usant Writer, o seguint la ruta Eines > Opcions de correcció automàtica… si estem usant un altre component de LibreOffice.
És necessari tenir un document obert perquè aparega aquest menú que ens permetrà triar allò que ens resulte més convenient.
LibreOffice permet configurar una sèrie d’opcions que s’aplicaran directament a tots els components de la suite.
Des del Centre de Control obrim el menú Eines i triem Opcions.
Centre de control. Eines > Opcions
La nova finestra ens presentarà totes les opcions configurables pels usuaris agrupades en les següents seccions:
LibreOffice
Càrrega o descàrrega
Configuració de la llengua
LibreOffice Base
Diagrames
Internet
Cadascuna de les anteriors, seleccionant-la, presenta diferents subseccions que poden ser tractades de manera particularitzada. En la següent imatge es poden apreciar les que s’agrupen a la secció LibreOffice que tenen un caràcter més general.
Centre de control. Detall de les opcions de configuració personalitzable
La recomanació és conéixer a poc a poc i lliurement cadascuna de les opcions perquè cada usuari seleccione i trie les que considere més convenients, des d’aquelles més associades a la personalització com les dades d’usuari, tipus de lletra, color de l’aplicació, accessibilitat, idioma predeterminat, etc., fins a passar a algunes més específiques com les associades a LibreOffice Base o als Diagrames.
Per a començar i per posar un exemple, hem de tindre en compte que LibreOffice pot utilitzar el nom o les inicials desades al formulari, incloent les propietats del document (informació com “creat per” i “editat per última vegada per”), el nom de l’autor dels comentaris i canvis i l’adreça del remitent en les llistes de correus, per la qual cosa seria molt recomanable assegurar-se que ací apareix la informació correcta.
Ho farem completant el formulari que apareix en la imatge anterior, agregant o esborrant qualsevol informació. Si en algun moment no volem que les nostres dades d’usuari siguen part de les propietats del document, treuríem la marca de la casella Utilitzar les dades per a les propietats del document en la part inferior.
En general, totes les opcions mostren la seua descripció amb suficient claredat i únicament haurem de completar algunes dades o seleccionar el paràmetre que necessitem.
D’altra banda, també és possible accedir a les opcions de configuració des de cadascun dels complements de la suite. Per exemple, si estem en Writer, seleccionaríem el menú Eines i dins d’aquest, Opcions. Ens apareixerà una pantalla molt semblant a la imatge anterior encara que amb algunes noves opcions depenent del complement obert
En general, LibreOffice s’inicia de la mateixa forma que qualsevol altre programa.
En Windows o Linux, apareix una entrada de menú per a LibreOffice i una altra per a cadascun dels seus components. En els equips amb Mac OS X, en el menú d’aplicacions només s’afig una entrada per a LibreOffice.
En fer clic sobre l’entrada de menú de LibreOffice, icona de l’escriptori o mosaic, s’obri el Centre d’inici de LibreOffice i es pot triar individualment el component en qüestió.
LibreOffice. Centre de control
També es pot iniciar LibreOffice fent doble clic sobre el nom d’un document ODF en l’escriptori o en un explorador d’arxius.. El component apropiat de LibreOffice s’iniciarà i es carregarà el document.
En relació als arxius propis de Microsoft Office, si aquesta suite propietària no estiguera instal·lada o en el cas de tindre-la instal·lada en l’equip, els seus formats d’arxiu estigueren associats a LibreOffice, s’obririen en tots dos casos en la suite LibreOffice. Per exemple:
Arxius de Word (*.doc o *.docx) s’obrin en Writer
Arxius d’Excel (*.xls o *.xlsx) s’obrin en Calc
Arxius de PowerPoint (*.ppt o *.pptx) s’obrin en Impress
La finestra principal és molt similar en tots els components de LibreOffice encara que amb les diferències i opcions pròpies de cadascun d’ells. Les característiques comunes inclouen la Barra de menú i les Barres d’einesEstàndard i Format en la part superior de la finestra i la Barra d’estat en la part inferior.
Writer. Barra de menú
La Barra de Menú està localitzada en la part superior i davall de la barra de Títol. Triant cadascun dels menús, apareixerà un submenú amb la llista d’opcions. Per exemple, en el processador de textos Writer tenim:
Arxiu: amb opcions que s’apliquen a tot el document, com per exemple Obrir, Guardar i Exportar com a PDF.
Editar: per a l’edició de documents, com per exemple Desfer, Buscar i reemplaçar, Tallar, Copiar i Apega.
Veure: per a controlar la forma en què es mostra el document, com a Escala i vista Web.
Inserir: per a inserir elements dins del document, com per exemple Capçalera i peu de pàgina i Imatge.
Format: per a donar format a l’aparença del document.
Estils: per a aplicar ràpidament estils comuns, per a editar, carregar i crear nous estils i per a accedir a la secció Estils i format de la Barra lateral.
Taula: per a inserir i editar una taula en un document de text.
Eines: per exemple, per a funcions d’Ortografia i gramàtica, Personalitzar i altres Opcions.
Finestra: per a la finestra de presentació.
Ajuda: per a accedir a l’arxiu d’Ajuda, Què és això?, i informació sobre el programa.
LibreOffice posseeix dos tipus de Barresd’eines: fixes en un lloc i flotants. Les barres d’eines fixes en un lloc es poden moure a diferents posicions o fer que floten i, al seu torn, les barres d’eines flotants poden convertirse en fixes.
LibreOffice. Barra d’eines
La barra d’eines fixa superior, just davall de la Barra de menú, es denomina barra d’eines Estàndard i és la mateixa per a totes les aplicacions de LibreOffice.
La segona barra d’eines de la part superior (aquesta és la posició per defecte) és la barra d’eines de Format. És una barra contextual que mostra les eines rellevants segons la posició actual del cursor o de l’objecte seleccionat. Per exemple, quan el cursor està sobre un gràfic, la barra de Format proporciona eines per al format de gràfics; quan el cursor està sobre el text, les eines serveixen per a donar format de text.
En definitiva, són moltes les opcions que ens ofereix i podem personalitzar el seu ús a la nostra conveniència i gust. Tot això sense deixar d’oblidar el menú contextual, accedint fent clic amb el botó dret del ratolí sobre un paràgraf, imatge o un altre objecte.
La Barra d’estat està situada en la part inferior de l’àrea de treball. Proporciona informació sobre el document i facilita la realització de canvis en algunes característiques. És similar en Writer, Calc, Impress i Draw, encara que cada component inclou elements específics.
LibreOffice. Barra d’estat
La Barra lateral és una altra de les possibles opcions i es localitza en el costat dret de la vista d’edició en Writer, Calc, Impress, i Draw. Conté un o més panells basats en el context del document actual. Els panells s’organitzen en pàgines. Tots els components contenen les pàgines Propietats, Estils i format, Galeria i Navegador. Alguns components tenen pàgines addicionals, com a Patrons, Animació personalitzada i Transició de diapositiva en Impress; Gestionar canvis en Writer i Funcions en Calc.
Amb aquestes indicacions bàsiques que afecten a tots els components de LibreOffice, estaríem preparats per a crear un nou document, seleccionant el component adequat des del Centre de control (veure imatge superior) o com és habitual en la majoria de programes, des del menú Arxiu > Nou o si tenim el programa en qüestió obert, directament en Nou document.
La suite ofimàtica LibreOffice ve instal·lada en LliureX. No obstant, ja s’ha comentat que és multiplataforma, la qual cosa permet instal·lar-la i treballar amb ella amb altres sistemes operatius i dispositius.
El Dolphin és el gestor de fitxers del KDE que permet navegar i explorar el contingut dels discs durs, memòries USB, targetes SD i més. Crear, moure o suprimir fitxers i carpetes és senzill i ràpid.
El Dolphin conté moltes característiques de productivitat que us estalviaran temps. Les característiques de múltiples pestanyes i de vista dividida permeten navegar per diverses carpetes al mateix temps, i poder arrossegar i deixar anar els fitxers amb facilitat entre les vistes per a moure’ls o copiar-los. El menú contextual del Dolphin ofereix moltes accions ràpides que us permeten comprimir, compartir i duplicar els fitxers, entre moltes altres coses. També podreu afegir-hi les vostres pròpies accions personalitzades.
El Dolphin admet tres modes de vista diferents: una vista de quadrícula clàssica amb tots els fitxers, una vista més detallada i una vista en arbre.
El Dolphin pot mostrar els fitxers i carpetes de molts serveis en el núvol d’Internet i altres màquines remotes com si hi estigueren al vostre escriptori.
El Dolphin també ve amb un terminal integrat que permet executar ordres a la carpeta actual. Podreu estendre encara més les capacitats de Dolphin amb potents connectors, com ara el connector d’integració amb el Git, o el connector de Nextcloud.
Aprenentatge de Dolphin
En primer lloc, visiteu la pàgina Dolphin del lloc de la comunitat KDE, en la qual trobareu una descripció de característiques i una secció de trucs, recomanacions i solució de problemes.
En segon lloc, aneu a la pàgina Dolphin/Gestió de fitxers del mateix lloc on, la primera secció us porta a una visita guiada al Dolphin, la segona secció tracta sobre els conceptes de diferents tipus d’adreces d’interés, la tercera secció tracta sobre la gestió de fitxers i finalment es veuen ‘Més coses interessants’.
Si us agraden les ressenyes en vídeo, veieu aquesta de Salmorejo Geeken la qual descobrireu la quantitat de coses que pot arribar a fer Dolphin.
Per ampliar informació també teniu el Manual de Dolphin al lloc de documentació de KDE.
Donada la importància del sistema de fitxers en una distribució GNU/Linux, és indispensable que un sistema operatiu com LliureX compte amb el programari necessari per a gestionar els fitxers i les carpetes. Aquest programari se sol denominar de forma genèrica «gestor de fitxers» o «explorador de fitxers». Totes les versions de LliureX han tingut un explorador de fitxers instal·lat per omissió, normalment és un programa que ja ve inclòs en el conjunt d’aplicacions que formen part del sistema d’escriptori. En les primeres versions de LliureX, amb l’escriptori Gnome, el gestor de fitxers es deia Nautilus, en la versió 16 de LliureX, Nautilus es va substituir pel gestor de fitxers de l’escriptori Mate anomenat Caja, i ara, amb Plasma com a sistema d’escriptori, l’explorador instal·lat per omissió a LliureX 19 es diu Dolphin.
Hui dia el vídeo ha cobrat molta importància, el nostre alumnat està molt acostumat a aquest mitjà de comunicació i inclús n’hi ha metodologies com flipped classroom en el que el vídeo és una part molt important. LliureX ens ofereix moltes eines que podem aprofitar amb els nostres alumnes. Segur que alguna de les que presentem et poden ajudar com a docent, són més senzilles del que semblen. Com sempre, si voleu aprofundir trobareu material d’ampliació al final de cada apartat.
En aquest punt del tema quatre, tractarem les eines per a treballar amb so amb LliureX. Aquest apartat és molt ampli i sols anem a veure tres de les principals aplicacions dedicades a aquest àmbit, però tingueu en compte que inclús n’hi ha una versió de LliureX dedicada a l’aula de Música on n’hi ha molt més programari específic que no podem abordar en aquest curs, com per exemple Musescore, un editor de partitures lliure i moltes altres que permeten fer qualsevol cosa amb l’àmbit sonor. Desitgem que aquesta primera aproximació vos ajude en la vostra tasca docent diària amb LliureX i tot el relacionat amb el so.
La informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. Aquest tractament automàtic requereix convencions per tal que els dispositius electrònics funcionen de la mateixa forma i puguen interactuar entre ells. Una de les convencions més antigues i duradores en el món de la informàtica és que el mètode per emmagatzemar i organitzar la informació i les dades contingudes en els dispositius siga un sistema de fitxers, i que aquest sistema de fitxers estiga estructurat jeràrquicament, de tal forma que entre totes les classes de fitxers que poden haver-hi, una d’elles siguen les carpetes o directoris.
En un sistema GNU/Linux, com en la majoria de sistemes operatius, el sistema de fitxers estructura tota la informació del dispositiu en una jerarquia de carpetes i arxius. La diferència entre els sistemes Linux i els altres està que en els primers, qualsevol dada està continguda en un arxiu i tots els arxius estan ubicats en la mateixa jerarquia de directoris. Per tant, en un sistema GNU/Linux la jerarquia de directoris és molt important, ja que qualsevol cosa del sistema és tractada com un fitxer, des de la informació continguda en texts, àudios o vídeos personals de l’usuari, fins a informació d’elements de maquinari, com discs durs, impressores, o el mateix ratolí.
Com que en el Linux tot és tractat com un fitxer i el sistema de fitxers és una estructura jeràrquica, existeix una carpeta molt important en la part de dalt de tota l’estructura. Aquesta carpeta s’anomena “arrel” (root) i està representada pel caràcter de la barra inclinada (/). A continuació, contingudes en la carpeta arrel, hi ha unes altres carpetes que contenen diferents informacions del sistema. Seguint les convencions habituals en Linux, algunes de les carpetes que es poden trobar són les següents:
/dev
Conté fitxers d’informació que representa els dispositius físics de l’ordinador.
/etc
És la carpeta reservada per a fitxers de configuració del sistema.
/bin
Conté fitxers executables essencials per al sistema.
/sbin
Allotja programes essencials, normalment només accessibles per a l’usuari administrador
/usr
Conté les aplicacions i recursos disponibles per a tots els usuaris del sistema. Conté altres directoris com /usr/etc, /usr/bin o /usr/lib propis per a aquests programes
/home
Conté els directoris personals dels usuaris del sistema.
Des del punt de vista d’un usuari bàsic cal saber que la carpeta més important és la carpeta /home on estan tots els fitxers relacionats amb els usuaris del sistema, tant els seus arxius de dades personals com els fitxers de les configuracions de les aplicacions del sistema. Dins de la carpeta /home hi ha una carpeta amb el nom de cada usuari i aquesta carpeta és referida com a la carpeta principal de l’usuari, carpeta d’inici o carpeta d’usuari (en anglés User home o, simplement, Home)
Al marge es mostra una captura de pantalla de Lliurex 19 en la qual es mostra (en forma d’arbre de carpetes) part de l’estructura de carpetes continguda en el directori arrel (/). Es pot apreciar que dins de la carpeta /home hi ha una carpeta anomenada igual que els usuaris locals d’eixa màquina, administradora i lliurex, són les carpetes d’inici de cada usuari. Fixeu-vos que la icona de la carpeta administradora és diferent i representa una casa, això és degut al fet que la captura s’ha fet des d’un programa obert per la usuària administradora i aquesta carpeta és la seua carpeta d’inici.
curslliurex
Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites
Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.
Writer és el processador de text de LibreOffice.
Des del punt de vista d’un usuari bàsic cal saber que la carpeta més important és la carpeta /home on estan tots els fitxers relacionats amb els usuaris del sistema, tant els seus arxius de dades personals com els fitxers de les configuracions de les aplicacions del sistema. Dins de la carpeta /home hi ha una carpeta amb el nom de cada usuari i aquesta carpeta és referida com a la carpeta principal de l’usuari, carpeta d’inici o carpeta d’usuari (en anglés User home o, simplement, Home)