L’ordre de 25 de maig de 1999, D.O.G de 13 de juliol de 1999, informa de la creació d’un nou Centre peculiar, un Centre que aglutina i en dissol a quatre per conformar-se ell.

Este nou Centre, com tots i totes haureu ja endevinat, és el Col·legi Rural Agrupat “El Trescaire”. I -com podeu comprovar-no és casualitat el seu nom, que ja el duia aquesta, la nostra, revista que assumeix des de fa anys les inquietuds de les quatre escoles abans unides amb un projectes de P.A.E.P.: la Pobla, Benlloch, Vilanova i la Torre.

Aquest nou Centre, “El Trescaire”, compta, arran d’aquella Ordre, amb 3 unitats d’Infantil, 6 de Primària i tot un seguit d’especialistes itinerants que possibiliten una acurada atenció a la diversitat, a la educació compensatòria i a l’ensenyament individualitzat per part de tots els professionals que en la tasca estem.

En Robert Valls fou l’artífex d’aquest C.R.A. Ell impulsà, des de la seua experiència i assessorament, la seua constitució.

El curs, 1999-2000, fou, puix, el primer any de funcionament com a escoles agrupades. Teníem (i temíem) un difícil repte enfront: treballar amb tot allò comú dels quatre pobles i respectar les singularitats de cadascú. És a dir, copsar uns objectius comuns i preservar el funcionament i sensibilitat de cada escola.

Nosaltres, tot el professorat, hem procurat coordinar esforços per tal d’equilibrar les mancances d’algunes escoles (aularis, a hores d’ara) i redistribuir allò que a d’altres els sobrava. Açò no hauria pogut dur-se a bon termini sense tots els qui han estat a primera línia de foc.

Volem agrair, a rajaploma, a tot el professorat que ha fet possible (amb el seu treball i professionalitat) que el C.R.A. El Trescaire siga una escola de bons moments i d’agradables records.

Però si tots els companys mereixen aquestes paraules, també volem remarcar que tots els membres del Consell Escolar han demostrat un enorme interés per tota la dinàmica escolar, proposant, acordant i aprovant tot allò que han considerat favorable al C.R.A. El Trescaire, sense particularismes, ni favoritismes ni -ismes de cap mena.

Les Associacions de Mares i Pares han col·laborat amb tant de zel que diria inclús que amb excés, preguntant a tot hora si fan falta per fer alguna cosa, aportant idees i factor humà, o tasca del tipus que siga.

Quan totes estes variables -organismes oficials, professorat, Consell Escolar, i pares i mares d’alumnes funcionen amb la coordinació que s’ha produït és quan podem dir que treballar amb el C.R.A. El Trescaire és fàcil i -sobre tot- satisfactori.

No tenim cap dubte que, tots els qui romandrem als mateixos llocs de treball el curs vinent, sabrem transmetre als nous companys el tarannà de la comunitat educativa del Trescaire. Som conscients que any rere anys hem d’anar col·locant pedres per construir eixe edifici, materialment abstracte i humanament concret, com és el Col·legi Rural Agrupat El Trescaire.

Ens hem de sentir orgullosos de formar part de tot este col·lectiu que busca una meta, caminant poc a poc, amb un objectiu comú… com un trescaire.