Des de l’aulari de Cotes, hem volgut treballar la festivitat de la Pau a partir de diversos contes. Vam seleccionar 6 contes amb la temàtica i els padrins lectors els el contaren al seu fillol. Cada padrí/ padrina l’havia treballat des de casa i el resultat va ser magnífic, els fillols van quedar encantats!
Per part de les famílies i monitora d’extraescolars, van decorar la reixa de l’escola a partir del conte “NEGRES I BLANCS”, que tracta una bonica història on es treballen conceptes com les diferències individuals i l’aceptació de l’altre tal i com és. Aquest ens ensenya que de manera violenta no se resolen els conflictes, el valor del diàleg i la tolerància està per damunt de la violència. Una reflexió sobre la guerra i sobre els conflictes en general.
Va quedar molt bé!!
A més tot l’aulari, ens reunirem el passat dimarts 30 de gener per posar paraules i frases boniques a “L’HOMENET DE PAPER”, el conte ens parla de la necessitat de saber i utilitzar bones i boniques paraules en un món que, massa de vegades, ens fa arribar notícies i paraules desagradables.
I després cantàrem i ballàrem una cançó del grup Trobada: “És de tots la terra on vivim”, amb la coreografia de Mª Ángeles!!
Els majors treballaren a l’aula frases per la pau …
I entre tots vam disfrutar molt de la festivitat, a més que vam aprendre moltissim.
Amb la vista posada en la celebració del Nadal, els alumnes han escrit una carta a l’ajuntament de Beneixida per demanar diferents propostes per fer millores a l’escola i al poble.
Hui hem tingut una entrevista amb l’alcaldessa Begoña i li hem fet preguntes sobre la democràcia i el funcionament de l’ajuntament. A més a més, ens ha explicat quines són les competències de l’ajuntament i el procés per demanar subvencions que poden fer possible la realització d’algunes de les nostres propostes.
Agraïm l’atenció rebuda a l’alcaldessa de Beneixida.
El dia 14 de desembre, els alumnes de Primària del CRA La Vall Farta, van realitzar una eixida a l’auditori de Torrent, per veure una exhibició dels Spanish Brass. El quintet compta amb instruments de metall on toquen amb trompetes i trombó , trompa i tuba . Hem gaudit d’un programa molt complet: Ens van fer un repertori de cançons amb el moviment del cos i una demostració amb les boquilles. Després ens van fer una foto amb el grup de músics.
Per acabar el dia, vam anar a botar al FUN JUMP, El Trampoline Park en València amb 70 colxonetes elàstiques. Ho vam passar genial!
En aquest primer trimestre a l’aulari a Beneixida hem estat treballant a l’assignatura de C. Medi Natural, Social i Cultural les diferents Civilitzacions Precolombines i les seues característiques. Primer vam començar buscant informació per internet per poder esbrinar quines eren les característiques que destacaven en cada tribu.
Han treballat un poc d’història coincidint amb el 12 d’octubre, festa Nacional d’Espanya “Dia de la Hispanitat” que commemora el desembarcament de Cristòbal Colón a Amèrica en 1492. A partir d’ací va començar la conquesta del continent que durant segles seria part de l’imperi espanyol. Visionat del mapa mundo per veure des d’on va partir Cristòbal Colón en les 3 caravel·les( des del Port de Palos, Huelva fins camí d’una nova ruta amb les Índies. Hem realitzat sopes de lletres, encreuats, el calendari asteca, per grups ens hem inventat contes a partir dels personatges treballats.
Aquesta àrea està relacionada en els projectes interdisciplinaris en l’Anglès i en l’àrea de Plàstica i Visual. Els alumnes de primària han investigat sobre els Maies, Asteques i Inques a partir de lectures, dossiers, han jugat amb el joc del memori, al Quizizz amb preguntes relacionades amb les 3 civilitzacions, missatges secrets i ordenar alfabèticament el vocabulari treballat tant en valencià com en anglés.
Com a producte final han elaborat de manera grupal una maqueta, un mural a partir dels continguts treballats i a més cada grup ha presentat oralment una tribu. En plàstica s’han utilitzat noves tècniques com; pintar en llenç, dibuixar i pintar amb aquarel·la, modelar amb plastilina i en argila.
Ha sigut un projecte molt interessant i productiu. Enhorabona a tots els alumnes pel treball realitzat!
El dia 20 de novembre vam celebrar el dia mundial de la infància, dedicat a tots els xiquets i xiquetes del món. A partir d’unes fotos hem treballat la situació de molts xiquets i xiquetes més desfavorits. Hem aprés alguns valors com el sentiment de l’amor, l’estima, el dolor, la pena, l’alegria, l’amistat, la família,… valors que en cada una de les fotografies ens han transmés. Reflexionar junts envers qüestions universals ens permet fer els nostres alumnes conscients d’allò que podem aportar entre tots, i valorar la sort que tenim en el nostre context.
L’escola i la família hem de visibilitzar els perills i les injustícies que es generen en una societat consumista, posant en valor la importància de trobar satisfacció en la convivència, allò no material, que ens permet aprendre i divertir-nos sense haver de malgastar els recursos de tots i totes.
Al llarg d’aquest mes, hem començat a treballar en el nostre hort.
En primer lloc, varem llevar tota l’herba per a que es podera passar la màquina per remoure la terra. Després varem abonar la terra amb fem natural i l’alumnat de 2n i 3er cicle va muntar tota la instal·lació del regadiu.
En segon lloc, després d’aconseguir les plantes per a l’hort, l’alumnat les va repartir cadascuna d’elles respectant l’espai de plantació.
Per últim, els alumnes de 1er cicle de Primària i d’Educació Infantil varen eixir per plantar tot l’hort.
Cal parlar de la por sense fer por, cal conéixer la por perquè és una emoció que habita al nostre interior, que ens ha permés sobreviure des de fa milers d’anys. Conéixer les nostres emocions i les reaccions del nostre cos davant d’aquestes ens ajuda a saber actuar en conseqüència, a racionalitzar la nostra resposta, a fer-nos més humans. Parlar de la por és necessari, ja que la porno és més que l’expressió de les nostres inseguretats. Tots i cadascun de nosaltres passem contínuament per allò que s’anomena espirals de creixement. En cada cicle vital individual de maduració trobem entrebancs que hem de superar, decisions que hem de prendre, solucions que hem de crear. La presència de la màgia, les incerteses, els dubtes, les supersticions i les creences que es barregen de forma sincrètica al voltant de la festa de Tots Sants i de la nit i el dia de les Ànimes, on els éssers més fantàstics de l’imaginari valencià aguaiten pel forat del pany de les cases per a dur-nos les històries més meravelloses. Contes, rondalles i llegendes que ancestralment han estat dits de boca dels majors que s’ajuntaven en rotgles a la nit i que, com explica Àlvar Monferrer, després s’han replicat entreels menuts de les cases, i han quedat com a coses de la xicalla els que havien estat un costum i un hàbit entre els majors.
Tots Sants i Halloween Vivim en temps d’incloure i no d’excloure, no es poden posar fronteres al món ni barreres a l’evolució, però en una societat globalitzada, on les tecnologies de la informació i la comunicació, on els mitjans de transport ens permeten viatjar al racó més allunyat del món, on vivim a la cerca de l’exotisme i sembla resultar més atractiu i interessant el que ve de fora que el que tenim a casa, no hem d’oblidar que els nostres costums, refranys, cançons populars, les nostres versions i adaptacions dels contes populars, de les rondalles i les llegendes d’herència judeocristiana, són les que ens han ajudat a adaptar-nos a un entorn determinat i en certa manera a sobreviure com a col·lectiu i com a poble. Des d’aquest punt de vista és necessari fer un esforç per a mantenir la nostra cultura, la que basteix la nostra llengua, sobretot quan es troba en una situació de desigualtat i minorització respecte a la cultura unificadora imperant. A més a més, per a arribar a conéixer la cultura de l’altre, el més adient és fer-ho des de la teua pròpia, d’aquesta manera no sols conserves la teua essència i el teu passat, sinó que el teu aprenentatge pren un caràcter significatiu i el teu coneixement, de la cultura cosina o veïna, es construeix sense perdre els teus valors per a poder aportar la saviesa dels teus en aquest món global que ens ha d’agermanar, respectant la diferència que ens enriqueix com a societats. És per això que hem desenvolupat un projecte que integra la necessitat curricular de treballar el Halloween a les escoles des de l’àrea d’anglés, buscant els vasos comunicants que tenim entre la cultura anglosaxona i la cultura judeocristiana de la qual, com a valencians, som hereus.
Els monstres amagats per diferents punts del poble amb la col·laboració de les famílies:
Començarem buscant l’home del sac i quan el vam trobar els majors teatralitzaren el conte.
A la plaça de l’esglèsia estava la Bubota.
Cada vegada els xiquets majors explicaven les característiques dels personatges que trobaven.
Després ens trobarem a l’home dels nassos
Al parc estava la bruixa bona i la teranyina
A l’ajuntament, la Quarantamaula
La vesprada va acabar amb un berenar de la tardor.
Des de l’assignatura d’anglés treballaren…
Per acabar visitàrem l’exposició on Isa explicava als majors els orígens, mites i llegendes del festival de la tardor i Juan feia jocs de monstres als més menuts.
Ha sigut una experiència molt gratificant que ens ha fet vore esta festivitat des d’altres perspectives i conèixer el seu origen desconegut per molts de nosaltres.
Quina manera més bona de fer convivència al Cra La Vall Farta. Per començar el curs hem decidit que entre tots els alumnes gaudirem d’una trobada a través de tallers; fent un atrapa somnis amb materials que hem agafat pels voltants de Beneixida. També hem comptat amb la presència de Cecilia Silva, que ens ha contat històries; Contes que fan por però que donen risa i El club de los raros.
La narració de contes és una part vital per al creixement dels xiquets/es, els permiteix comprendre el món, desenvolupar la seua imaginació i també poder resoldre conflictes. Els alumnes del CRA La Vall Farta, han treballat els monstres valencians per Tots Sants. Cadascú ha recreat o inventat el seu conte a partir dels personatges que hem recordat com l’Home del Sac , el Butoni, la Quarantamaula, eL Banyeta,… mitjançant contes , cançons, fàbules i llegendes fantàstiques de por. S’ho han passat genial!
CONTE: L’HOME DEL SACCONTE: EL BANYETACONTE: EL BUTONICONTE: LA QUARANTAMAULAL’HOME DEL SAC 2N CICLE
CANÇÒ: EL BUTONICONTE: LA QUARANTAMAULACONTE: L’HOME DELS NASSOSCONTE: EL BUTONILA QUARANTAMAULA 3r CICLE
Els aprenentatges que mai s’obliden sempre van lligats a experiències emocionalment significatives. És per això que quan proposem a l’escola intentem que els xiquets i les xiquetes experimenten els continguts des de diferents llenguatges i en contextos de joc. La por és una emoció que pot bloquejar-nos perquè conneta amb el subconscient. Possiblement, en la narrativa de monstres tradicionals es buscava inculcar la prudència davant allò desconegut. La ment és poderosa. Els xiquets i xiquetes menuts estan aprenent a identificar emocions, i a canalitzar-les correctament, per això jugar amb la por és important per construir una imatge positiva d’un mateix. Totes les cultures tenen narrativa de monstres que s’emporten xiquets i xiquetes, i solen fer cel·lebracions, com una mena de catarsi. Altres cultures tenen en Halloween i nosaltres el Tots Sants, però els substrat ideològic és el mateix. Sols que hui tenim coneixements sobre el funcionament de la ment, i sabem que cal enfrontar les pors i cuidar el benestar emocional dels infants. Possiblement hauriem de tindre més por d’ Internet que de monstres d’ací i d’allà. Així que aprofitem el context d’aquestes tradicions per treballar amb els xiquets i xiquetes la literatura de monstres i l’expressió oral i artística, generant vivències compartides amb sentit.
Butoni
Butoni (per xiquets i xiquets de Beneixida)
Butoni
Butoni
La Quarantamaula
(per xiquets i xiquetes de Cotes)
L’home dels nassos
CANÇONS DE POR
Diuen que qui canta als mals espanta. Però cantar, per damunt de tot, és una experiència meravellosa, d’una banda, perquè la música és el llenguatge universal de totes les cultures, d’altra, perquè ens dóna benestar, tant si cantem sols com si ho fem en grup, i el més important, és un exercici d’oralitat per excel·lència.
Cantant s’exercita la fonació, el ritme, l’entonació, les emocions connectades amb allò que s’interpreta, la memòria, l’atenció, d’expressió gestual, la intensitat, el sil.lenci, la sincronia vocal, el vocabulari, la comprensió d’un context, la rima…i ho passem d’allò més bé.
Hem aprés algunes cançons de por, com el Butoni i la Quarantamaula. També, hem aprés a fer música i seguir el ritme de la banda sonora de la família Addams utilitzant el propi cos.
EL BUTONI ( Xiquets i xiquetes de Beneixida)
LA QUARANTAMAULA ( xiquet de Beneixida)
LA FAMILIA ADDAMS (Xiquets i xiquetes de Sellent)
CONTES DE POR
En tenim uns quants que mai es cansen d’escoltar, no sols per Tots Sants, i es que la literatura, per damunt de tot, ha de provocar el goig d’emocionar-se escoltant i mirant els llibres, per desitjar aprendre a llegir.
L’atenció màxima dels xiquetes i xiquetes al moment de contes ens suggereix gravar les seues opinions, el que saben i el que pensen, perquè no són receptors d’històries, també tenen idees ben originals i formes particulars d’expressar vivències.
A més dels contes tradicionals de bruixes malvades, ogres, fantasmes, etc., hi ha àlbums il·lustrats que són verdaderes joies per gaudir junts de la lectura.
La Bruja Rechinadientes, Allà on viuen els monstres, El sopar dels monstres, La Maria no té por, Camuñas… són alguns dels que fem servir habitualment als aularis.
QUIN MONSTRE SERÀ QUE S’HA DEMANAT AQUEST MENÚ? (Xiquets i xiquetes de Cotes)
QUIN CONTE ÉS? (Xiquet de Beneixida)
DE QUI PARLEN? (Xiquets i xiquetes de Sellent)
POEMES DE POR
Igual que cantar, recitar és una oportunitat magnífica d’adquirir les habilitats essencials del discurs oral: un bona pronunciació, un control del ritme, la pausa, l’entonació i d’expressivitat de la veu, així com el sentit d’un text. És més difícil recitar que cantar, perquè no ens guia la música, i cal interioritzar molt be tots aquests aspectes per poder COMUNICAR. Recitar és com teatralitzar.
Ens hem divertit, i també hem passat una mica de por, aprenent el poema AQUELARRE, del llibre “Qui no sap riure no sap viure”, mai millor dit.
Les endevinalles i els acudits de por també han format part del nostre repertori d’experiències monstruoses: sabrieu endevinar el monstre a partir del menú del “Sopar de monstres”?
POEMA AQUELARRE (Xiquets i xiquetes de Beneixida)
ELS NOSTRES MONSTRES DIVERTITS
El llenguatge artístic no pot abordar-se diferenciat dels altres llenguatges, perquè la funció comunicativa és la base de tot. Per això qualsevol proposta es contempla de forma integral.
L’activitat de monstres divertits pretén activar els recursos creatius en família, emprant una mena d’art efímer, de fer i desfer, que no busca un producte concret, sinò la possibilitat d’inventar a partir d’allò que tenim, tal i com funciona el joc simbòlic de la infància.
També ens sembla important reforçar el valor crear sense comprar, no tirar les coses quan ens cansem d’elles i que s’activen estratègies diferents, fora d’estereotips.
Collage dels xiquets i xiquetes del C.R.A.
ENS ENCANTA FER PINYA!!!
46024060
Avís de privacitat
Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.
