Hem arribat al final d’aquesta aventura amb les butxaques plenes de moments memorables. Els xiquets i les xiquetes ens han regalat una bona representació, superant obstacles, gaudint de mostrar-se davant d’un gran públic d’amics i familiars, desvanits, confiats, contents…. Hem aconseguit entre tots i totes crear situacions d’aprenentatge diverses, mobilitzant moltes competències per traure endavant la feina. I ho hem fet amb seny, amb consciència i confiança en les possibilitats de totes les persones que formem part d’aquesta escola.
Ha estat un procés llarg, perquè hem anat poc a poc, jugant a construir una idea . Per als infants no ha suposat un entrebanc, perquè s’ha naturalitzat tot: era una història que volíem contar.
S’ha de tindre perspectiva, capacitat d’anàlisi, flexibilitat per improvisar, confiança de buscar els registres propis… Interpretar és molt més que memoritzar i reproduir, perquè ha d’eixir d’un mateix: nosaltres facilitem el context perquè els infants desitgen expressar-se.
Fent teatre ens coneixem i coneixem l’altre. Representant personatges podem mostrar tots els aspectes de la nostra personalitat des de la seguretat que ens dóna la ficció. Podem jugar a ser un altre, sense perdre’ns.
Finalment, el ball , que dóna sentit a tot el que ha ocorregut al llarg de les escenes, expressant-ho de forma diferent: manada i individu junts: som diferents, tenim més o menys dificultats, però ens hem d’organitzar per contar el que volem, amb una seqüència narrativa estructurada en una coreografia. El text de les cançons ens dóna pistes per situar-nos, desplaçar-nos, transmetre el missatge…, però hem de fer-ho comptant amb l’altre, respectant distàncies i recorreguts per mantenir una estètica de moviments compartits, perquè ningú pot quedar-se fora…
Fer teatre en la primera infància és una eina privilegiada per ajudar-los a tindre una bona imatge d’ells mateixos, ser autònoms, creatius, respectuosos i per aprendre a gestionar les emocions, el pensament, el moviment… el desenvolupament integral de les personetes.
Hem aprés a confiar i a gestionar, a improvisar, a buscar suports de fora quan no teniem les habilitats o els recursos necessaris.
Hem gaudit de sentir-nos competents de mampendre reptes complexes i de treballar en equip, fent identitat pedagògica, fent projecte educatiu de qualitat.
Hem aprés que partint del desig de fer junts, podem arribar molt lluny.
“El més bonic d’aprendre és que multiplica els enigmes”
-Elias Canetti-
